Pirineus dels Països Catalans

Sortim de Lles per una pista que flanqueja per alt el riu d'Arànser. Passat Sant Cosme la pista baixa fins al poble i trobem la carretera asfaltada que puja fins a l'estació d'esquí nòrdic. Deixem l'asfalt i seguim per la pista principal que puja progressivament fins a la part baixa del Prat Miró, on l'abandonem i en seguim una de secundària a l'esquerra. Canviem de direcció i seguim pujant fins al Pla de la Llet, extraordinari mirador del Cadí i la Cerdanya. Tornem enrere seguint ara la pista principal que porta fins al mirador i tornem al Prat Miró, arribant ara a la part alta, al costat del refugi, per una pista en forta baixada. Tornem a pujar, ara més decidits fins a l'àrea recreativa de les Pollineres. Creuem la tanca que barra el pas als vehicles i pugem per la pista fins a l'estany inferior de la Pera, i tot seguit fins al refugi, punt més alt de la ruta, a més de 2.300 metres. Iniciem la baixada tornant pel mateix camí fins a Pollineres, i allà seguim a l'esquerra per una pista que planeja primer i després baixa fort fins al refugi del Cap del Rec. Desfem els últims 7 kms. baixant ràpid per la carretera fins a Lles.

Encimbellats dalt del bonic poblet d'Estamariu comencem a pedalar costa amunt sobre asfalt. Al segon revolt prenem una pista de terra que s'enfila fort per la serra de les Mandres, creuant diferents torrents. Passat els Cortals Nous baixem uns metres fins la collada de Boloriu, on comença la segona i més llarga pujada del dia. Passem el bonic indret de les bordes d'Escàs, i per vessant nord, ombrívol i fresc, anem pujant fins a tocar la frontera amb Andorra. Uns últims pujadors molt durs ens deixen a més de 2.100 metres, a la collada de Pimés, on fem una pausa. Planegem uns metres pels panoràmics plans de Pimés fins a la collada del Sarset, on tenim una privilegiada vista del Cadí i la vall del Bescaran. Comencem a baixar fent esses cap a les bordes de Cintó i fins a creuar el riu Bescaran, el qual anirem acompanyant en una forta baixada fins al preciós poblet del mateix nom, on contemplem el magnífic campanar sense església de 6 pisos.

Tot i que no és el cim més elevat de la serra, aquest punt arrodonit i envoltat de prats alpins té l'honor de batejar tot el massís. I té una altra característica interessant: hi ha una pista que permet arribar fins pràcticament els seus peus. Sortim de Bellver de Cerdanya i anem per asfalt fins a Riu, on prenem la pista que passa pel refugi del Serrat de les Esposes i segueix pujant cap a la cruïlla del Pendís. Prenem la pista secundària que enfila cap al coll de Trapa, i tot seguit, amb pujadors molt durs, continua fins als prats del Moixeró. Planegem fins al coll, i ja a peu acabem d'enfilar-nos al cim que ens ofereix grans vistes tant cap al Berguedà com cap a la Cerdanya. Tornem a la cruïlla de pistes i baixem fort cap al refugi dels Cortals, i seguim baixant recorrent tota la vall de l'Ingla. Abans de tornar a Bellver passem per la bonica església de Sant Serni de Coborriu, i la majestuosa Santa Maria de Talló, la catedral de la Cerdanya.

Passat l'incomparable poble de Taüll, a la Ribera de Sant Martí, tributària de la vall de Boí, comença un caminet que tímidament planeja al principi però de seguida s'esvera per pujar fort cap als estanys del Pessó. L'estany superior, el més gran, descansa plàcidament sota la gran mola rocosa del pic del Pessó, el més alt de la zona. Avui però ens enfilarem fins un altre cim situat poc més al nord, al límit del Parc Nacional, un cim modest però que ens ofereix una excepcional panoràmica de la contrada.