Pirineus dels Països Catalans

Pic dels Pedrons (2.715 m.)

A la carretera del Pas de la Casa iniciem la tradicional ruta amb esquís cap a un cim arrodonit i ben innivat al límit entre l'Arieja, Andorra i Catalunya. És un dels grans clàssics de la zona, un cim fàcil i molt agraït. Sortim del petit aparcament al peu de carretera, prop de l'antiga duana, i enfilarem durant una bona estona pel llarg llom de pendents suaus. A la parta alta trobem neu força ventada i dura, però sense problemes arribem a l'avantcim, on deixem els esquís. L'últim tram té un caràcter més alpí, i cal creuar una petita aresta de neu fàcil però amb força timba. El cim està situat just davant de la gran muralla rocosa dels pics de Fontnegra, dels quals ofereix una gran perspectiva. El primer tram del descens el fem sobre neu dura i sense transformar. Més avall tendim cap als pendents orientats a l'est sobre la vall de Baladrar on trobem neu més transformada que ens permet gaudir d'una bona baixada fins al mateix aparcament.

Puigmal de Llo (2.801 m.)

Amb una petita nevada recent que ha deixat un mantell impecable, sortim de l'antiga estació d'esquí de Puigmal, a Er, i avancem de pla per la feixuga pista de 3,5 km. La coma s'estreny i comença a girar cap al nord-est al mateix temps que el pendent s'incrementa. La pujada sempre és suau i plàcida, i aviat entrem en una zona més oberta sota mateix del cim. L'itinerari segueix l'ampla coma que permet unes llargues zetes. Al tram superior el pendent es redreça fort amb uns últims girs més forçats arribant al coll. Amb fred i una mica de vent acabem de coronar el cim i emprenem la baixada seguint el mateix itinerari. Gaudim d'un descens deliciós sobre quatre dits de neu nova.

Trinxeres de Vilanoveta i Aramunt Vell

Plantegem una ruta fàcil i curta a nivell esportiu, però carregada d'història i molt interessant a nivell cultural. Sortirem del poble d'Aramunt i entre camps de cereals, oliveres i ametllers anirem pujant per bona pista fins a Pessonada, sota la gran cinglera rosada. Tot seguit baixem suaument cap al despoblat de Vilanoveta i planegem fins a la base d'un turó on ens enfilem a peu fins a trobar les trinxeres més ben conservades de Catalunya, una línia de formigó d'uns 100 metres que ressegueix la carena. Al costat hi ha diversos nius de metralladora de l'època de la Guerra Civil, quan en el marc del Front del Pallars es van viure cruents combats. Tornem a pedalar i pugem fins el nucli d'Aramunt Vell, també despoblat, i encimbellat dalt d'un turó. L'antiga vila closa s'organitzava concèntricament sota l'església situada al punt més elevat. Tant les cases com la gran església estan en runes, tot i la bellesa de l'indret. Acabem de baixar per un camí costerut fins al poble nou.

Cap de Boumort (2.077 m.)

En plena època de la brama del cérvol ens enfilem fins el punt més alt del massís del Boumort des del vessant occidental. Sortim des de la Pobla de Segur, al la cua del pantà de Sant Antoni. Remuntem uns primers quilòmetres per asfalt cap als petits nuclis de Claverol, encimbellat, i Hortoneda, a la base de la muntanya. Tot seguit enfilem durant molts quilòmetres per pistes en bon estat, amb un pendent moderat però constant i sense treva. Arribats a la part alta de la serra planegem a gairebé 2.000 metres contemplant un ampli paisatge, i escoltant els brams dels mascles provant d'encaterinar les femelles. Passem pel refugi lliure i amb una pujada molt forta per pista secundària ens enfilem fins al punt més alt, un gran mirador dels Pirineus. Baixem suaument fins al coll de Llívia, on comencem a desfer la llarguíssima vall de Carreu, entremig de la serra del mateix nom i algun petit poble abandonat. Ens apropem sota les parets vermelloses dels cingles de Pessonada, i amb un ràpid descens per asfalt retornem al punt d'inici després de gairebé 70 km. i 1900 m. de desnivell.

Foradada de Pi en BTT (curta)

Ens endinsem a la vall d'Ingla pedalant suaument per la pista còmoda que surt des de Bellver de Cerdanya. Al fons de la vall prenem la pista secundària a la dreta i pugem més fort cap al coll Baixer i més endavant el pla de les Carboneres. Aquí deixem la pista i prenem un camí estret que és força ciclable, però que ens obligarà a posar el peu a terra en alguns punts. Pugem una mica més pel serrat de l'Artic, i seguim corriolejant fins un mirador natural des del qual es pot contemplar la Roca Foradada, i al fons els primers cims del Cadí. El camí continua cap a sota la Foradada, on es pot pujar en 5 minuts, i tot seguit baixa fins a trobar la pista. Com que tenim poc temps baixem per la bonica pista que desfà la congosta vall de Pi.

Tossa del Pas dels Lladres (2.661 m.)

Des del pla de la Cerdanya ens enfilem pedalant fins als peus d'un dels cims més elevats, el Puigmal, a través d'una pista precària que remunta la carena occidental. Planegem fins als afores d'Oceja on comencem a pujar per una pista forestal que guanya alçada progressivament fins al coll de Pradelles. Amb un últim tram mig asfaltat arribem fins al mirador de la Coma Morera, a 2.200 metres. Prenem aquí la pista que remunta la carena, primer suaument pel pla de les Salines, i després per una pujada forta i pedregosa fins al cim del Pas dels Lladres. De tornada desfem l'ampla carena, i a partir de la Coma Morera seguim prats a través cap a ponent envoltats de ramats de cavalls en les immenses pastures d'alçada. Amb bones vistes cap a la plana ceretana, la Tosa i el Puigllançada, anem baixant pels extensos prats a més de 2.000 m. fins al Pla de les Forques, on prenem la pista que baixa ràpidament cap a Queixans.

La Porta del Cel

Amb uns excel·lents companys de viatge emprenem una travessa de 4 dies que ens portarà a recórrer les muntanyes de l'alt Pallars i l'Arieja, coronant el punt més alt dels Països Catalans, la Pica d'Estats (3.143 m.) Per problemes logístics, mentre els companys fan la primera etapa, nosaltres la retallem pujant al refugi de Certascan des de la presa de Montalto. El segon deixem el llac més gran dels Pirineus i marxem cap als bonics estanys de Romedo, on pugem fort cap al coll fronterer de l'Artiga. Voregem el bonic estany de Montestaure, enfilem la punta de Recós, i fem un llarg flanqueig fins al refugi i l'estany de Pinet, on fem un bany. El tercer dia comencem pujant la valleta de Barz. A partir de l'estany d'Estats entrem en terreny pedregós d'alta muntanya. Pugem fins al pic de Montcalm, tot seguit anem cap a la punta Verdaguer i finalment el punt més alt, la Pica d'Estats. Abans de baixar per la llarga coma d'Estats, pugem al pic de Sotllo. Llarga baixada cap als estanys, amb tempesta inclosa, i encara un bon tram més fins al refugi de Vallferrera. La tercera etapa comença pujant cap al preciós estany de Baborte, que voregem fins al refugi lliure. Tornem a pujar cap al coll del mateix nom, i després d'un breu descens enfilem el plàcid coll de la Llaguna. Carenant arribem a la Roca Cigalera, i comencem a baixar suaument per una carena ampla de pastures fins a la cabana de la Ribera, on comença una duríssima baixada fins a Tavascan.

Puig de les Forques (1.706 m.)

Sortim de la Guingueta d'Ix i entremig de camps de cereals a les envistes de Puicerdà avancem cap a Age i Vilallobent. En aquesta última població prenem una pista i més amunt una altra de secundària que van enfilant progressivament fins al Roc del Quer, un altiplà amb bones vistes. Passem pel refugi de Vilallobent i planegem per pastures d'alçada sota l'amenaça d'uns núvols molt negres. El dia següent, amb millor temps, repetim ruta i enfilem fins al vèrtex situat enmig d'un prat d'alçada amb panoràmiques cap al sector de la Tosa. Planegem cap al refugi del Pla de les Forques i passat el coll de la Bassa comencem un fortíssim descens fins a Urtx, ja a la plana ceretana, on acabem d'arribar planejant fins al punt d'inici.

Volta a l'estany de Pudo

En una curta excursió matinal visitem un bonic racó a l'extrem nord de les valls d'Àneu, ja molt a prop de l'Aran, on al fons d'un petit circ descobrim un bonic estany de poca profunditat. Sortim d'un aparcament situat al vessant pallarès prop del Port de la Bonaigua. Pugem per unes pastures inclinades on campen tranquil·lament ramats de cavalls. Passem sobre la curiosa bassa de Boscàs, de forma circular. Tot seguit planegem sota el tuc de Cigalera i voltegem petits estanyols fins un collet al serrat de Garrabea. Sense camí creuem fins al següent collet on una divertida tartera ens permet baixar fins al fons de la coma a la riba de l'estany de Pudo. El voregem i pugem uns metres fins a enllaçar amb el camí de retorn.

Estanys de la Pera

Sortim de Lles per una pista que flanqueja per alt el riu d'Arànser. Passat Sant Cosme la pista baixa fins al poble i trobem la carretera asfaltada que puja fins a l'estació d'esquí nòrdic. Deixem l'asfalt i seguim per la pista principal que puja progressivament fins a la part baixa del Prat Miró, on l'abandonem i en seguim una de secundària a l'esquerra. Canviem de direcció i seguim pujant fins al Pla de la Llet, extraordinari mirador del Cadí i la Cerdanya. Tornem enrere seguint ara la pista principal que porta fins al mirador i tornem al Prat Miró, arribant ara a la part alta, al costat del refugi, per una pista en forta baixada. Tornem a pujar, ara més decidits fins a l'àrea recreativa de les Pollineres. Creuem la tanca que barra el pas als vehicles i pugem per la pista fins a l'estany inferior de la Pera, i tot seguit fins al refugi, punt més alt de la ruta, a més de 2.300 metres. Iniciem la baixada tornant pel mateix camí fins a Pollineres, i allà seguim a l'esquerra per una pista que planeja primer i després baixa fort fins al refugi del Cap del Rec. Desfem els últims 7 kms. baixant ràpid per la carretera fins a Lles.

Pàgines

Subscriure a Pirineus dels Països Catalans