Tossa del Pas dels Lladres (2.661 m.)

Des del pla de la Cerdanya ens enfilem pedalant fins als peus d'un dels cims més elevats, el Puigmal, a través d'una pista precària que remunta la carena occidental. Planegem fins als afores d'Oceja on comencem a pujar per una pista forestal que guanya alçada progressivament fins al coll de Pradelles. Amb un últim tram mig asfaltat arribem fins al mirador de la Coma Morera, a 2.200 metres. Prenem aquí la pista que remunta la carena, primer suaument pel pla de les Salines, i després per una pujada forta i pedregosa fins al cim del Pas dels Lladres. De tornada desfem l'ampla carena, i a partir de la Coma Morera seguim prats a través cap a ponent envoltats de ramats de cavalls en les immenses pastures d'alçada. Amb bones vistes cap a la plana ceretana, la Tosa i el Puigllançada, anem baixant pels extensos prats a més de 2.000 m. fins al Pla de les Forques, on prenem la pista que baixa ràpidament cap a Queixans.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: La Guingueta d'Ix (Cerdanya)
• Distància: 60,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.625 metres
• Temps: 5:45 hores
• Dificultat: IBP=140
• Sensació de dificultat: Fàcil Principalment pistes i alguns trams de prat. Tram superior per pista pedregosa amb fort pendent. Desnivell important
• Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Crònica

Poques vegades es pot pujar tan amunt pedalant sobre la bicicleta. Però els immensos prats que cobreixen l'ampla carena des del Pla de les Forques fins als peus del Puigmal són interessants per als ramaders, que a l'estiu pugen el bestiar a aquestes pastures situades a alçades entre els 2.000 i els 2.600 metres. Així doncs a la part superior de la carena hi trobarem una pista precària d'ús exclusivament ramader que ens servirà per pujar sobre la bicicleta fins molt amunt. Un cop a la carena pedalarem molta estona per aquestes pastures amples que de lluny enganyen, ja que poden semblar planes, però en canvi haurem de superar un pendent dur i exigent fins a la zona més alta. És una ruta força habitual, ja que permet contemplar una vista d'ocell sobre la Cerdanya, i moure'ns per un ambient d'alta muntanya. Hi ha ciclistes que fins i tot acaben de pujar fins al Puigmal, situat a menys de 400 metres de desnivell per sobre, però això ja obliga a empènyer o fins i tot portejar la bicicleta.

Sortim amb la Sílvia des de la Guingueta d'Ix i avancem per la carretera direcció Oceja fins al final de la recta, on prenem ja una pista a la dreta que entremig de camps i amb vistes cap a Puigcerdà planeja fins a Age. Des d'Age per asfalt fins a Vilallobent, on creuem el poble cap a l'esquerra fins que trobem una pista en desús que creua el riu de Vilallobent que fa de frontera amb França. El caminet segueix a l'altra banda i passa per sobre mateix del camping Aspéras, i uns metres més endavant conflueix amb una pista. Fem un gir de més de 180º a la dreta i comencem a pujar. Deixem la civilització i anem entrant en un terreny de muntanya.

Ja havíem seguit aquesta pista altres vegades, com per exemple l'altra ocasió en què vam pujar al Coma Morera, també amb bicicleta. Avui repetirem la pujada, però un cop a dalt, seguirem pujant. Així doncs no cal explicar gran cosa. Es tracta d'una pujada progressiva i relativament suau per una bona pista. Al principi sembla que puja fort, però de seguida s'amoroseix i permet pedalar a un ritme còmode. Anem seguint sempre la pista principal que passa per sobre del mas Tartàs, arriba al roc del Quer, i continua pujant fins a desembocar a la pista asfaltada a la confluència amb el torrent de Palau.

Seguim pujant per un asfalt precari que passa per sota dels prats inclinats de la Jaça de l'Orri d'Andreu, on hi ha un refugi lliure i continua fins al coll de Pradelles. Aquí s'afegeix la pista també asfaltada que puja de Vallcebollera, i seguim pujant direcció sud, traçant diversos zig-zags per un pendent que s'incrementa. Mica en mica s'acaba la vegetació i arribem als prats d'alçada. Uns minuts més de pujar entremig de les grans pastures i arribem al cim de Coma Morera, a 2.208 m. d'alçada. Portem ja gairebé 24 quilòmetres i més de 1.000 metres de desnivell.

Fins aquí ens movíem per terreny conegut, i tot i la distància i el desnivell, sempre hem anat pujant per terreny còmode. A 2.200 metres l'aire és més fresc, i bufa un lleuger vent del sud que en alçada es nota fresc. Avui hem comès l'error i la imprudència de no portar roba d'abric, ja que al pla de la Cerdanya la temperatura era plenament estival. Com que el dia és bo, decidim continuar amb l'itinerari previst. Així doncs després de fer una petita pausa per agafar aire i contemplar el paisatge des del cim de la Coma Morera, continuem. Deixem més al sud la Tosa, el Puigllançada i el Pla d'Anyella, ben visibles des d'aquest punt, just a l'altra banda de la vall de la collada de Toses. Per davant tenim uns prats immensos que semblen no voler-se acabar. Mirat des d'aquí sembla que el recorregut sigui suau i planer, però enganya i molt.

Des del petit i arrodonit cim de Coma Morera baixem lleugerament fins a l'immens pla de les Salines. Una pista precària i en desús el creua. Anem trobant diversos ramats de cavalls i vaques, arreplegats al voltant de petites basses o jaces on semblen estar molt còmodes. Creuem el gran pla de les Salines amb poc esforç, contemplant les vistes també cap al sector nord, on despunten el Carlit, el Peric i la resta de cims de l'Alta Cerdanya i la frontera amb Andorra. Marxem sempre cap a l'est en un dia principalment assolellat, però amb núvols força desenvolupats que tard o d'hora acabaran compactant-se. L'aire és fresc, agradable mentre pedalem, però molest si ens aturem. Un cop creuat el pla de les Salines entremig del bestiar, baixem lleugerament fins al fons d'una rasa. A partir d'aquí comença la pujada forta.

Tot i que de lluny veiem uns lloms arrodonits d'aspecte inofensiu, la pista que els supera puja molt fort. A més a més és una pista molt precària i pedregosa, d'aquelles que obliga a traçar bé per no aturar-se. La clau és no parar de pedalar, i així anem remuntant els forts pendents. La pista dibuixa unes llargues llaçades sempre seguint una carena amplíssima que fa de frontera amb l'estat francès. Al llarg del recorregut anirem trobant diversos mollons, tots ells numerats. Estem en un terreny d'alta muntanya, per sobre dels 2.200 metres. No hi ha arbres, només una carena ampla i pelada, principalment arbrada però més pedregosa i d'aspecte lunar als trams superiors. És una zona d'horitzons amplis per on pedalarem una bona estona avançant cap a llevant.

Passat doncs el pla de les Salines la pista comença a pujar i traça diverses llaçades per anar superant el pendent pels lloms arrodonits. Aquesta pujada des del pla de les Salines és la més forta de la ruta, i ens deixa al pla de Castelló, a 2.386 m. La pista segueix pujant per la carena, però amb tendència al vessant francès (esquerra) fins assolir el pla de Gorrablanc (2.486 m.) Situats ja a la part superior el pendent es suavitza i podem gaudir d'uns quants quilòmetres més plàcids on podem gaudir d'aquest paisatge obert i d'un terreny pràcticament lunar. Passem a tocar l'indefinit cim de la Coma (2.495 m.), i seguim pujant suaument deixant a la dreta el pic de Dorri (2.548 m.), que s'aboca al sud cap a la zona de Planoles.

Estem ja a la zona més alta, on fins i tot el prat alpí remet i dóna pas a la roca, una pedra trencada i petita que com dèiem ofereix un aspecte inhòspit, pràcticament lunar. Tenim una gran zona plana al davant fins al Pas dels Lladres o coll de Queralbs. Una última pujada ens porta a la Tossa del Pas dels Lladres (2.661 m.), punt més alt de l'estació d'esquí de Puigmal, actualment tancada. Amb un últim pujador força dur i continuat arribem fins a sota del telecadira inert que algun temps havia pujat esquiadors fins a aquesta cota tan elevada. Estem a més de 2.600 metres d'alçada, amb un aire glaçat que no convida a passar-hi gaire estona. Mirant cap a llevant la pista encara continua uns metres més de pla fins on ja comença el caminet que permet pujar al Puigmal. Qui tingui ganes de caminar pot enfilar-se al cap d'amunt d'aquest gegant dels Pirineus orientals en poc més de mitja hora, però deixant la bicicleta o carregant-la a coll.

Arribats fins aquest punt més alt ciclable, nosaltres donem per acabada la ruta, i sense entretenir-nos ja que fa fred i no portem roba d'abric, comencem ràpidament el descens. Baixem per la mateixa ruta, contemplant ara més còmodament tot baixant el paisatge obert de la carena. Seguirem la carena cap a l'oest, en baixada, durant més de 15 quilòmetres, en un recorregut molt bonic per pastures d'alçada sempre a més de 2.000 metres. Desfem el camí ja conegut, contemplant l'ampla carena que tenim davant, la gran plana de la Cerdanya a la dreta, i la Tosa i el Puigllançada ferits per les pistes d'esquí de la Masella i la Molina, a l'esquerra. És un itinerari preciós, plàcid i solitari que permet moure's per un terreny obert i amplíssim, amb un horitzó pràcticament infinit. És una zona molt castigada pels vents, ja que no té cap mena de protecció, i només és possible circular-hi en dies de clima benigne.

Desfem el camí ja conegut baixant cap al pla de les Salines i pujant lleugerament cap al cim de Coma Morera. Un cop aquí deixem la pista asfaltada d'accés i seguim la carena entremig dels prats. Es dibuixa una mena de carril fet pels ramaders, que més endavant s'endevina com a camí. Creuem un gran prat en baixada fins al coll de la Bassa, que rep el seu nom d'una petita acumulació d'aigua on s'arreplega el bestiar. Aquí ja s'endevina clarament el camí que va resseguint la carena, i continuem baixant fins al coll Marcer. Just al coll hi ha una amplíssima esplanada, potser la més gran que hem vist avui, on pasturen desenes de cavalls i vaques. És un lloc obert, ventilat i amable a més de 2.000 metres. Em sobten aquests espais tan amplis a tanta alçada, en una zona que no coneixíem. Al voltant de la basseta del Ras un bon grapat de cavalls s'arreplegen en el seu plàcid devenir. Creuem tot el ras de la Basseta i trobem el GR-11.

Seguim baixant ara per una pista que trobem a partir de les pastures del ras de la Basseta. Còmodament baixem seguint la pista i el GR fins l'entrada del Pla de les Forques, també ple de bestiar en aquesta seva residència estival. Creuem la gran recta al pla de les Forques fins a trobar una bifurcació de pistes i camins al peu d'una bassa artificial. Just aquí prenem la pista de la dreta, que és la que baixa més directa cap a la plana. Portem ja molts quilòmetres i és hora de tornar. La pista que baixa és ampla i còmoda, i en 7 quilòmetres ens porta a l'entrada de Queixans. Des d'aquí ja només ens queda planejar cap a les Pereres i tot seguit resseguir el Segre passant per Sant Marc fins a l'entrada de Puigcerdà.

Amb 60 quilómetres a les nostres cames arribem ben satisfets al punt d'inici. Hem fet una ruta molt bonica i panoràmica que es pot resumir en una pujada de 24 quilòmetres per pista, un recorregut per la carena superior de gairebé 24 quilòmetres més, primer pujant fins al cim, i després en descens, i finalment una baixada de 12 km. fins al punt d'inici. La zona més interessant és la superior, ja que a partir del cim de la Coma Morera ens mourem per un paisatge ampli i obert d'alta muntanya.

Pujarem fort fins a la Tossa del Pas dels Lladres, el punt més elevat on es pot arribar pedalant, i que ens ofereix una àmplia panoràmica de la Cerdanya. La tornada per la carena és molt agraïda, circulant primer per la pista i després pels prats, entremig dels ramats de cavalls i vaques. És un itinerari amable i dur alhora, ja que a part de la distància cal superar més de 1.600 metres de desnivell, amb un tram superior força dur. Recomanable per qui agradin les rutes en bicicleta d'alta muntanya, ja que poques oportunitats tindrem de pedalar a més de 2.600 metres.