La Guingueta d'Ix

Puig d'Estaques (2.061 m.)

Planegem des de la Guingueta d'Ix cap a Oceja on comença una pista que remunta el serrat del Bou, des d'on tenim àmplies vistes de la gran plana cerdana. Seguim cap als refugis forestals de Naüja i Santa Llocaia, on canviem de direcció i pugem més fort cap al pla Lloser per pistes secundàries, i finalment deixem les bicicletes uns metres per sota del cim i hi arribem a peu. Contemplem el paisatge i baixem per uns ròssecs fins a Cotzé, on hi havia la base de l'antiga estació d'esquí de Puigmal. Sota el circ que forma el gran cim comencem el descens per un corriol fàcil i divertit fins a l'entrada d'Er. Queda encara una llarga tornada seguint el GR amb trams de pista i camí cap a Naüja i el riu de Nèrvols.

Rec de Bajanda

Sortim des del centre de la Cerdanya amb la idea de recórrer un curs d'aigua que planeja sobre el barranc d'Angust sota mateix de Font Romeu. Sortim de la Guingueta d'Ix al peu del Segre i planegem cap a Oncés i Llívia per un bonic camí. Continuem cap a Estavar i per una pista en forta pujada ens enfilem al poble de Bajanda, que té bones vistes sobre la vall. Pugem fort fins a trobar el rec, i el resseguim primer per pista i més endavant per un preciós corriol pràcticament tot ciclable, tot i que té algun pas una mica aeri i algun punt on haurem de posar el peu a terra. Al final del rec pugem fort cap als Plans Baladors i creuem el tren Groc i la carretera al coll Rigat. Anem tombant cap al sud i arribem a Sallagosa. Tot seguit pugem a buscar el GR-36 que ens portarà cap a Vedrinyans, Er i Naüja. Acabem planejant al peu del riu de Nèrvols fins al bonic poble d'Ix.

Gorges del Segre

Iniciem la ruta a l'interfluvi dels rius Segre i Reür i pedalem de pla cap a Oncés on prenem un caminet pedregós fins a Gorguja. Tot seguit una pista planeja cap a Er, on prenem el GR que s'enfila a un turó i baixa cap als banys de Llo. Aquí comencen pròpiament les Gorges del Segre, i pedalem costa amunt amb un primer tram asfaltat molt encaixonat entre grans parets de roca. Seguim el riu amunt, i sota el mas Patiràs comença la pista de terra que puja paral·lela al Segre fins al petit refugi de la Culassa, després de 6 km. pujant per les gorges amb algun tram força dur. Creuem l'incipient Segre, nascut poc més amunt, canviem de direcció i seguim pujant fort fins al Pla de la Creu. Aquí comença una deliciosa baixada per pista i camins panoràmics cap al refugi del Camí de Núria, i un seguit de zig-zags en forta baixada ens porten de nou cap a Er. Seguim el GR cap a Naüja i Oceja, i tanquem el cercle arribant de nou a la Guingueta d'Ix.

Bell-lloc i l'Argila (1.704 m.)

Pugem amb bicicleta fins el turó situat sobre el poble de Dorres que, com el seu nom intueix, és un esplèndid mirador de tota la Cerdanya. Sortim de la Guingueta d'Ix i marxem al peu del Segre per un caminet de ribera molt bonic. Passat Oncés un corriol fàcil i planer ens porta fins a Llívia, on combinant pistes i camins ens enfilem a Vilanova de les Escaldes. Comença tot seguit un tram llarg de pujada per pista amb uns primers talls força durs. La pista fa un tirabuixó i ens enfila fins a la bonica església de Bell-lloc, un indret molt panoràmic. Acabem de pujar fins al cim de l'Argila on comença un preciós descens per corriol força ciclable fins a Brangolí. Visitem el dòlmen i per pista d'asfalt cap a Bena, on comença un altre divertit corriol en descens cap a Enveig. Ja només queda tornar planejant fins al punt d'inici passant per Puigcerdà.

Roc Roig i pla de la Feixa

Al costat de la capital de la Cerdanya comencem a pedalar de pla cap a Sant Martí d'Aravó i Saneja, on ja comencem a pujar, primer suaument cap a Guils, i a partir d'aquí més fort per la pista vella de Fontanera. La pujada és agradable per un bosc obac, però amb alguns pujadors forts fins a l'estació d'esquí de fons. A partir d'aquí seguim per la pista principal cap a l'oest fins al refugi de la Feixa, al costat d'uns immensos prats plens de bestiar pasturant. Encara es pot pujar una mica més fins a revoltar el Roc Roig, i ens hi enfilem pel darrere pedalant fort per prats inclinats. El descens comença creuant els llargs plans de la Feixa, i al fons dels prats seguint el GR per un camí preciós amb vistes cap a la Cerdanya. Arribem de nou vora els plans de Fontanera i prenem primer una pista i després un caminet divertit que baixa per la carena de la serra de la Mata de l'Ós. Amb extraordinàries vistes acabem baixant al poblet de Niula, on prenem uns metres d'asfalt i tot seguit un antic camí molt bonic i ciclable fins la raconada de Coforn. Aquí comença un nou corriol que baixa per sobre del torrent directe fins a Ger, ciclable, ràpid i divertit. Des de Ger per pista cap a Bolvir, i pel Remei tornem planejant al punt d'inici.

Mata Negra

Des del pla de la Cerdanya avancem paral·lels al Segre fins a Llívia, on voltem el castell i prenem una pista que s'enfila al peu del riu de Targasona. La pista puja fort fins als afores de la població, i gira a l'esquerra per asfalt fins la central solar Thémis. Aquí seguim per una pista tancada al trànsit que entra a la vall d'Angostrina a mitja alçada, i la sobrevola planejant al costat d'una gran tuberia que alimenta una central hidroelèctica. La pista acaba a la cabana del Prat de Carrera, on hi ha la captació d'aigua. Un caminet poc ciclable baixa uns metres fins a la bonica ermita de Sant Martí d'Envalls. Tornem a pujar per una pista precària una bona estona per la falda dels pics de Collroig fins al final, la Mata Negra, on hi ha un petit refugi lliure. Tornem a baixar per la pista fins a l'últim revolt, on baixem per un camí trial·ler i després una pista cap a Vilanova de les Escaldes. Acabem per asfalt fins a Ur i tot seguit Puigcerdà pel nucli de Rigolisa.

Roc Roig (2.225 m.)

Des de la capital de la Cerdanya la ruta avança per asfalt fins a Saneja, on comença una bona pujada per pistes i trams de camí fins als plans de Fontanera, on hi ha l'estació d'esquí de fons de Guils. Per una pista en bon estat arribem al refugi de la Feixa, on cal creuar els extensíssims prats alpins entre ramats de cavalls fins a assolir el cim, on hi ha un vèrtex geodèsic. Extensa panoràmica de la Cerdanya, Puigmal, Tosa, Cadí, Puigpedrós i Carlit. S'inicia la baixada pels prats, sense camí, fins a trobar la pista que baixa sobre Meranges fins al pla de Campllong, on prenem una nova pista sobre la Valltova fins a Éller amb bonics trams de corriol. Per pistes baixem cap a Cortals, i aquí un camí difícil i pedregós continua fins a Olopte. Una pista secundària continua baixant cap a All, i d'aquí, per la plana, seguint el Segre fins al punt d'origen.

Pic dels Moros (2.137 m.)

Remuntem el Segre des de la Guingueta d'Ix, primer per asfalt i després per un estret corriol fins a Llívia. Pugem a Estavar i prenem una pista precària que ressegueix el torrent de Targasona fins a la població que l'hi dóna nom. Aquí comença la veritable pujada, intensa i continuada, amb molts trams d'asfalt fins als peus del mateix cim. Extensa panoràmica de la Cerdanya i bona part dels cims dels Pirineus orientals, des del Canigó, el Puigmal, la Tosa i el Cadí, i al nord el proper massís del Carlit. Baixem cap a la immensa esplanada de la Calma, a la punta de la qual prenem un caminet deliciós que baixa entre molleres i un bosc d'avets fins a Èguet, on per asfalt tornem cap a Llívia, i pel mateix caminet de nou al punt de sortida.

Tossa del Pas dels Lladres (2.661 m.)

Des del pla de la Cerdanya ens enfilem pedalant fins als peus d'un dels cims més elevats, el Puigmal, a través d'una pista precària que remunta la carena occidental. Planegem fins als afores d'Oceja on comencem a pujar per una pista forestal que guanya alçada progressivament fins al coll de Pradelles. Amb un últim tram mig asfaltat arribem fins al mirador de la Coma Morera, a 2.200 metres. Prenem aquí la pista que remunta la carena, primer suaument pel pla de les Salines, i després per una pujada forta i pedregosa fins al cim del Pas dels Lladres. De tornada desfem l'ampla carena, i a partir de la Coma Morera seguim prats a través cap a ponent envoltats de ramats de cavalls en les immenses pastures d'alçada. Amb bones vistes cap a la plana ceretana, la Tosa i el Puigllançada, anem baixant pels extensos prats a més de 2.000 m. fins al Pla de les Forques, on prenem la pista que baixa ràpidament cap a Queixans.

Puig de les Forques (1.706 m.)

Sortim de la Guingueta d'Ix i entremig de camps de cereals a les envistes de Puicerdà avancem cap a Age i Vilallobent. En aquesta última població prenem una pista i més amunt una altra de secundària que van enfilant progressivament fins al Roc del Quer, un altiplà amb bones vistes. Passem pel refugi de Vilallobent i planegem per pastures d'alçada sota l'amenaça d'uns núvols molt negres. El dia següent, amb millor temps, repetim ruta i enfilem fins al vèrtex situat enmig d'un prat d'alçada amb panoràmiques cap al sector de la Tosa. Planegem cap al refugi del Pla de les Forques i passat el coll de la Bassa comencem un fortíssim descens fins a Urtx, ja a la plana ceretana, on acabem d'arribar planejant fins al punt d'inici.

Pàgines

Subscriure a La Guingueta d'Ix