Gorges del Segre

Iniciem la ruta a l'interfluvi dels rius Segre i Reür i pedalem de pla cap a Oncés on prenem un caminet pedregós fins a Gorguja. Tot seguit una pista planeja cap a Er, on prenem el GR que s'enfila a un turó i baixa cap als banys de Llo. Aquí comencen pròpiament les Gorges del Segre, i pedalem costa amunt amb un primer tram asfaltat molt encaixonat entre grans parets de roca. Seguim el riu amunt, i sota el mas Patiràs comença la pista de terra que puja paral·lela al Segre fins al petit refugi de la Culassa, després de 6 km. pujant per les gorges amb algun tram força dur. Creuem l'incipient Segre, nascut poc més amunt, canviem de direcció i seguim pujant fort fins al Pla de la Creu. Aquí comença una deliciosa baixada per pista i camins panoràmics cap al refugi del Camí de Núria, i un seguit de zig-zags en forta baixada ens porten de nou cap a Er. Seguim el GR cap a Naüja i Oceja, i tanquem el cercle arribant de nou a la Guingueta d'Ix.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: La Guingueta d'Ix (Cerdanya)
• Distància: 41,40 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.100 metres
• Temps: 3:55 hores
• Dificultat: Blava / IBP=73
• Sensació de dificultat: Fàcil Principalment pistes. Algun tram de camí on cal fer més atenció
• Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Crònica

El diumenge es lleva gris a la Cerdanya, amb una previsió meteorològica de ruixats i tempestes en qualsevol moment. Però com que sembla que la pluja no ha de ser imminent m'animo a sortir amb la bicicleta, amb l'impermeable al mallot, i pensant una ruta que em doni marge de maniobra en cas que el temps empitjori. Avui surto sol i decideixo encarar-me cap a les gorges del Segre, on ja hem estat altres vegades, a peu i amb bicicleta. La ruta circular de les gorges del Segre pròpiament dites, comencen i acaben a Llo o a Er, i té uns 22 km., però sortiré de la Guingueta d'Ix de manera que la ruta s'allarga gairebé el doble però per terreny força planer. Vull provar això sí alguns trams de camí per on no he passat mai, i així vaig descobrint territori. Com que el dia és lleig i l'expectativa baixa, surto lleuger, i no porto ni càmera de fotos, de manera que només faig alguna foto amb el mòbil, i el reportatge fotogràfic és curt i de poca qualitat.

Al costat de l'oficina de correus de la Guingueta surt un camí que passa sota el pont del tren groc i marxa paral·lel al Segre. Aviat es transforma en una bonica pista envoltada de bosc de ribera, on s'avança a peu d'aigua i ben coberts d'arbres, gairebé com un túnel vegetal. Uns metres més endavant cal prendre un caminet estret que acaba desembocant a la carretera. Poc més d'un quilómetre aproximadament d'asfalt i arribo al petit poble d'Oncés. Des d'aquí normalment prenc el camí que marxa cap a Llívia, però avui en vull provar un de diferent. Al mig del poble tendeixo cap a la dreta (est), i prenc una pista que avança cap a uns camps. Uns metres més endavant es transforma en caminet, i més endavant gairebé en un torrent, però baixa poca aigua i es pot anar pedalant amb compte. En algun punt poso el peu a terra, però gairebé es fa tot sobre la bicicleta. Es veu que poca gent passa per aquí, ja que la vegetació està molt crescuda, tot i que el camí és molt bonic, i planeja entremig de camps.

Aquest caminet poc transitat passa pel mas Jonquer (abandonat), es converteix en pista i va a parar a Gorguja, un petit nucli molt bonic agregat a Llívia. Arribem primer a Gorguja petit, on hi ha l'església i unes antigues i nobles cases de pagès. Uns metres per asfalt em porten a Gorguja, on a l'entrada prenc una pista a la dreta que planeja darrere unes cases i per un extens pla fins a la carretera N-116, entre Sallagosa i Er. Cal creuar amb compte la carretera i continuar per l'altra banda, on neix un camí d'asfalt que porta fins a l'entrada d'Er. Creuo una part de la població, sempre tendint cap a l'esquerra per buscar el vial principal que creua la població. Aquí cal fixar-se en els senyals de GR que indiquen l'inici d'una pista que surt cap al nord. Així doncs prenc una pista bona (GR-36) que puja uns metres fins un mirador natural. Tot seguit gira i baixa fins a l'entrada del nucli de Vedrinyans.

El poblet de Vedrinyans és molt petit, i al final surt una pista que baixa cap a uns camps i creua el Segre. De seguida arribo al mas Girvés i els banys de Llo directament per la pista. Aquí comença pròpiament la ruta de les gorges del Segre. Al costat mateix de les instal·lacions dels banys de Llo comença una pista que s'entafora entre grans parets de roca. La pista, asfaltada ens els primers quilómetres, marxa a tocar del riu, i replica les seves formes sinuoses. Tot i avançar sobre asfalt, la pista està tancada al trànsit, i el lloc és molt bonic, amb el riu serpentejant entre roques, i engorjats en un tram molt congost entre parets d'esquistos i pissarres. En aquest tram sempre hi ha molts excursionistes, ja que és un lloc molt bonic i permet una ruta circular fàcil, com la que vam fer fa un temps recorrent a peu les Gorges del Segre.

Abans d'iniciar la pista de les gorges, valoro la situació meteorològica, ja que a partir d'aquí les opcions d'escapatòria són més limitades. El radar indica que les pluges estan encara a la plana de Lleida, i avancen poc a poc, així que decideixo continuar. Així doncs segueixo per la pista d'asfalt que s'allarga 2,5 km. en notable pujada. Tot seguit arribo al pont que hi ha sota el mas Patiràs. Aquí és on gira la ruta circular habitual que molta gent fa a peu, on s'inicia el retorn cap a Llo passant per l'església encimbellada de Sant Feliu de Castellvell. Creuo el pont i segueixo endavant ara per una pista de terra en força bones condicions, tot i que la part superior és més pedregosa i es nota que no s'utilitza. La pista va pujant sense treva, i el pendent d'incrementa a mesura que guanya alçada. El paisatge és d'alta muntanya, avui amb boires a la part alta. Avanço per dins una vall tancada, al peu del Segre, i mica en mica vaig acostant-me al fons d'una coma tancada on hi ha el refugi de la Culassa. Els últims metres el pendent és molt fort, i cal apretar les dents per superar l'últim pujador abans de creuar el Segre i desviar-se uns 100 metres a l'esquerre fins al refugi de la Culassa.

El refugi de la Culassa és un petit edifici que fa les funcions de refugi lliure situat en un petit planell al fons d'una coma sota els pics de Finestrelles i Puigmal de Llo. Fins aquí la vall és moderadament suau, tot i que la pista puja fort en tot moment. D'aquí en amunt la vall ja es transforma en un circ molt més pendent que baixa dels cims de Finestrelles i els diversos Puigmals. Faig una breu pausa al refugi, força precari per cert, i torno a la pista que creua l'incipient Segre acabat de néixer uns metres més amunt. La pista fa un gir de 180 graus a la dreta, ja que com comentava, no pot continuar de dret perquè a partir d'aquí el terreny és molt més dret. Creuo doncs el riu a gual i continuo per l'altra cantó on la pista inicia una llarga diagonal ascendent direcció nord-oest. La pista cada cop és més trencada, però sobretot és molt pendent. Hi ha algun tram molt dur, però alhora agraït ja que pots anar contemplant la vall del Segre per sota.

Vaig pujant una bona estona acostant-me als límits en què la boira o núvols baixos tapen les capçaleres de les muntanyes. La pujada és constant i forta sense arribar a ofegar. A mesura que pujo les vistes són més àmplies, tot i que el dia és tèrbol i la visibilitat és limitada. Un d'aquells dies poc lluïts, cobert de núvols grisos i amb els paisatges difuminats. La pujada s'allarga una bona estona, i creua alguns trams de prat alpí, però sobretot un bosc d'alta muntanya que culmina al Pla de la Creu, a poc més de 2.000 metres, punt més alt de la ruta.

El Pla de la Creu és un redós de pau, una notable extensió plana entremig de les altes muntanyes ens envolten. Després d'una bona estona pujant fort per la pista s'agraeix arribar a aquest bonic prat alpí a més de 2.000 metres. Uns instants per respirar i reposar, i tot seguit cal buscar el camí de baixada. Sembla que la pista s'acabi aquí, i de fet em va costar una mica trobar la continuació. L'altra vegada que havíem vingut fins aquí en bicicleta ja ens vam equivocar, i en comptes d'agafar la pista vam prendre un caminet que baixava, amb un tram difícil de fer sobre la bici, directe cap a Er. Avui em torno a embolicar una mica, ja que vaig fins al final del prat i no trobo la continuació, només aquell camí pel qual ja havíem baixat l'anterior ocasió. La pista marxa a la part final del prat, però a l'esquerra tal com s'arriba, sense arribar al fons de tot. Un cop localitzada la continuació, la resta ja és molt fàcil.

La pista que surt des del Pla de la Creu traça una diagonal descendent amb fort desnivell cap a la vall d'Err. Canvio doncs de vessant i baixo fort per una pista en desús, a trossos gairebé un camí fins una primera cruïlla enmig d'un petit planell. Segueixo per la pista principal que marxa més a l'esquerra i que segueix baixant fins una font, on també hi torna a haver una cruïlla. En realitat la pista gira 180º a la dreta, mentre que si seguíssim de dret entraríem en un camí estret que és la continuació del camí de Núria. Giro doncsdel tot a la dreta per una mena de vella pista, gairebé camí, que de nou traça una llarga diagonal direcció nord-oest. Ja es veu uns metres més endavant l'edifici del refugi Camí de Núria. Aquest tram és especialment bonic, ja que el caminet baixa sense complicació gràcies a la llarga diagonal per sobre d'un vessant molt dret, amb bones vistes cap a la plana ceretana.

Després d'aquesta llarga diagonal divertida i panoràmica arribo al refugi Camí de Núria, on hi ha un petit edifici ben conservat, un tancat per evitar que hi entri el bestiar i una font. La pista passa just per davant de l'edifici i continua baixant. Per sota del refugi la pista millora, i aquí sí que és ja una pista de muntanya en força bones condicions. Passat el refugi la pista encadena un seguit de zig-zags enllaçats per desfer un fort desnivell cap a la vall d'Er. Vaig baixant fort i quan s'acaben els zig-zags continua una altra diagonal per sobre de la vall que va baixant progressivament fins a l'entrada sud del poble d'Er. Entro al poble per la part alta i de seguida vaig baixant cap a l'esquerra fins a la ribera d'Er. De fet, d'anada ja havia passat per Er, però les rutes no s'arriben a creuar. Segueixo uns metres per la part baixa del poble en paral·lel al riu, i el creuo just abans d'arribar a unes grans piscines. Prenc el GR que puja lleugerament per sobre de les instal·lacions aquàtiques i segueixo per un camí primer, i llavors una pista entremig d'una zona agrícola fins a les Cases d'Amunt. Uns pocs metres per asfalt i segueixo el GR que va pujant i baixant suaument, una mica elevat per sobre de la plana de la Cerdanya, i a través d'una zona agrícola fins a Naüja.

Entro a Naüja i en comptes de seguir el GR indicat faig cas al mapa de l'Editorial Alpina que em porta fins a la carretera i el que hauria de ser la continuació del GR. Però aquí el mapa té un error, i no hi ha camí on marca. Torno doncs una mica enrere per asfalt i segueixo fins a l'entrada d'Oceja. Abans d'entrar a la població giro a la dreta en paral·lel a la línia del Tren Groc. Una pista baixa a trobar el riu de Nèrvols, i un caminet tot seguit marxa en paral·lel fins prop del nucli d'Ix. Un últim quilòmetre d'asfalt em retorna al punt d'origen després d'una ruta que té una primera zona suau per la plana de l'Alta Cerdanya, una forta pujada per les gorges del Segre i fins al Pla de la Creu, una baixada contundent i panoràmica fins a Er, i de nou un retorn suau per una zona agrícola i de petits pobles ceretans. El dia no ha estat gaire bonic, i les fotos poc lluïdes, però la ruta és molt distreta i val la pena.