Roc Roig (2.225 m.)

Des de la capital de la Cerdanya la ruta avança per asfalt fins a Saneja, on comença una bona pujada per pistes i trams de camí fins als plans de Fontanera, on hi ha l'estació d'esquí de fons de Guils. Per una pista en bon estat arribem al refugi de la Feixa, on cal creuar els extensíssims prats alpins entre ramats de cavalls fins a assolir el cim, on hi ha un vèrtex geodèsic. Extensa panoràmica de la Cerdanya, Puigmal, Tosa, Cadí, Puigpedrós i Carlit. S'inicia la baixada pels prats, sense camí, fins a trobar la pista que baixa sobre Meranges fins al pla de Campllong, on prenem una nova pista sobre la Valltova fins a Éller amb bonics trams de corriol. Per pistes baixem cap a Cortals, i aquí un camí difícil i pedregós continua fins a Olopte. Una pista secundària continua baixant cap a All, i d'aquí, per la plana, seguint el Segre fins al punt d'origen.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: La Guingueta d'Ix (Cerdanya)
• Distància: 53,10 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.370 metres
• Temps: 5:00 hores
• Dificultat: IBP=110
• Sensació de dificultat: Força fàcil Pistes i camins bons, excepte descens difícil entre Cortàs i Olopte
• Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Crònica

Dissabte calorós de juliol, situats a la Cerdanya buscant la fresca. Avui surto sol amb bicicleta i em venia de gust pujar cap als plans de Fontanera, on hi ha l'estació d'esquí de fons de Guils. Hi he estat altres vegades, i vaig estar mirant al mapa possibles alternatives per no repetir rutes ja conegudes, o almenys buscar variants interessants. Els mapes són una gran font d'inspiració i d'idees. Em vaig fixar que prop del refugi de la Feixa hi ha un petit cim poc definit al sostre del qual hi ha un vèrtex geodèsic. És el Roc Roig, i no el coneixia, com tants d'altres. Aquesta és la gran màgia dels mapes, que et permeten imaginar llocs i et conviden a descobrir-los. El mapa no assenyala cap camí, però sembla una zona prou planera i prou a prop de la pista com per no ser gaire complicar arribar-hi. A l'hora de la veritat vaig poder arribar pedalant al cim, entremig d'uns prats alpins preciosos, extensíssims i amb una generosa panoràmica.

Surto de la Guingueta d'Ix i avanço per asfalt cap a Puigcerdà. M'embolico per creuar la línia del tren, i acabo sortint per la carretera normal i agafo el primer trencant cap al polígon industrial. Al final del polígon trobo el GR i el seguiré una bona estona, primer per asfalt fins a Saneja. Creuo el poble sempre amunt, i a quan s'acaben les cases deixo el GR i prenc una pista de terra que s'enfila entremig d'uns camps. Comença la pujada que continuarà durant quilòmetres. La pista avança direcció nord-est, amb pendent moderat tot i que té algun tram dur, i sobretot algun tros amb força pedra solta que obliga a fer bé la traçada. La pista va a buscar la carretera asfaltada de Guils, i la troba just a l'alçada de la població. No cal entrar al poble, sinó que giro a la dreta i pujo poc menys d'un quilòmetre per la carretera asfaltada que portaria cap a l'estació d'esquí. Passat un revolt cal fixar-se en una pista que marxa a l'esquerra.

Deixo l'asfalt i prenc una pista secundària, en desús, que marxa a l'esquerra en clara pujada. Aquesta pista puja força paral·lela a la carretera, però és perfecta per evitar l'asfalt i el notable trànsit que hi ha els caps de setmana. És una pista que més endavant es fa torna camí, però és ciclable en tot el seu recorregut. Algun tram puja fort, però amb una mica de decisió es fa tot perfectament sobre la bicicleta. Dibuixa uns revolts molt marcats per anar guanyant alçada. És molt agradable, ja que sempre es va pedalant dins d'un bosc de pi negre i bedolls, en un ambient d'alta muntanya i a l'ombra. Un tros amunt la pista en desús es torna camí, i encara és més bonic. A la part alta la pista es creua amb l'asfalt, però no cal seguir-lo, sinó només creuar-lo ja que continua per l'altre cantó. Uns metres més endavant torna a creuar la carretera, però encara per dins del bosc acabo d'arribar als amplis plans de Fontanera després de gairebé 14 km. i una bona pujada.

Els plans de Fontanera estan situats a 1.900 metres d'alçada en una zona arrodonida d'alta muntanya, on es barregen trams boscosos amb prats alpins. És una zona plàcida i bonica on hi ha l'estació d'esquí de fons de Guils-Fontanera, que aprofita les diferents pistes que solquen aquests turons arrodonits i amplis. A l'estiu molta gent puja a gaudir de la fresca i l'ambient amable d'alta muntanya, amb els prats entapissats d'una herba aquest any excepcionalment frondosa. Hi ha un restaurant amb una generosa terrassa ben plena a mig matí de dissabte. També hi ha una acampada de joves al voltant, de manera que la zona està ben ambientada. Arribo als plans per un bonic caminet que acaba desembocant a les instal·lacions. No m'aturo sinó que al costat del restaurant agafo una bona pista que marxa direcció oest. Aquí conflueixen diverses pistes, però només cal fixar-se en agafar la principal i serguir pujant.

Fins als plans de Fontanera s'hi arriba per asfalt, tot i que en bicicleta he pujat per una pista alternativa. A partir d'aquí ja només hi ha pista, però és una pista ampla i bona que va pujant més suaument cap a la falda de la serra de Campcardós, avantsala del Puigpedrós. És una pista força transitada, ja que està en bon estat, de manera que poca o molta pols m'acabaré empassant. El primer tram és molt agradable, ja que avança paral·lel a un bonic rierol que serpenteja al costat. A mesura que vaig pujant el bosc va remetent i el prat alpí s'imposa. És una zona alta, arrodonida i suau, i la pista puja moderadament. Un tros amunt un parell de revolts acabem d'enfilar fins al pla de la Feixa, un extensíssim planell de diversos quilòmetres situat a més de 2.100 metres. És una zona molt bonica i plàcida alhora. Pedalo amb la pedregosa serra de Campcardós a la dreta, i els extensos plans increïblement verds a l'esquerra.

Arribo a la font de la Feixa, uns metres a la dreta de la pista i poc per sota del refugi del mateix nom. Aprofito per agafar aigua, ja que gairebé he esgotat les reserves. L'aigua és fresca, boníssima. Tot i que és un dia calorós, i aquesta zona alta està exposada al sol, l'aire de muntanya és fresc i agradable, i tot i la bona pujada no es pateix gaire. Des de la font només cal pujar uns metres més fins al refugi, petit i bufó, a la dreta de la pista. Demano a les guardes si hi ha algun camí o pista per pujar fins al vèrtex geodèsic, ja que els mapes no en marquen cap. Em diuen que no n'hi ha, però que si segueixo camps a través, seguint la bona trajectòria hi arribaré.

Al costat mateix del refugi deixo doncs la pista i m'enfilo als prats extensíssims. Traço una trajectòria més o menys sud sud-oest, la que el mapa i la intuïció em diuen, ja que el vèrtex no es veu. És una zona oberta i tan arrodonida que és difícil de determinar on és el cim. El prat és molt gran, i hi ha centenars de caps de bestiar, cavalls sobretot a la zona més alta, i vaques a les parts més baixes. El prat és preciós, tan gran que costa determinar on comença i on s'acaba. Cap al sud forma un immens balcó natural sobre la plana de la Cerdanya, i tot pedalant es pot veure la part baixa així com els cims del vessant sud ceretà, des de la zona de Cambra d'Ase i Puigmal fins a la Tosa i el Moixeró. Vaig pedalant prop dels cavalls, que accepten amb tota naturalitat la meva presència. Intento no destorbar la seva plàcida pastura. És ple de pollins que aquest estiu aniran ben alimentats gràcies a l'abundant herba.

Tot pedalant arribo al vèrtex geodèsic que marca el cim del Roc Roig (2.225 m.) No és pròpiament un cim, ja que és una zona arrodonida i ampla, i el vèrtex està situat a la punta més meridional d'un gran turó. Imagino que el nom de Roc Roig ve de les pedres vermelloses que hi ha al cim, totalment envoltades de prats verds. Segurament és un vèrtex poc visitat, tot i que ofereix una gran panoràmica de la Cerdanya. Des del refugi de la Feixa és un passeig plàcid i amb molt poc desnivell. Per mi ha estat un plaer arribar-hi pedalant després de creuar els fantàstics i amplíssims prats alpins de la Feixa. Faig una breu pausa per contemplar el paisatge i fer algunes fotos, sobretot cap a la plana cerdana i els cims que l'envolten. Es pot visualitzar com la conca del Segre s'allarga i forma una vall amplíssima, inusual als Pirineus, tant per la seva amplada com per l'orientació est-oest. S'identifica perfectament la part superior de la Cerdanya des del coll de la Perxa, i com va baixant suaument cap a la plana. Des del cim hi ha una panoràmica frontal de la Tosa, amb les cicatrius de les pistes d'esquí. També es veu el sector del Puigmal, i més al nord-est també despunta el massís del Carlit.

Després d'uns minuts reposant al peu del vèrtex geodèsic del Roc Roig, em torno a enfilar la bicicleta i continuo creuant els prats camps a través, sense camí. Segueixo la mateixa trajectòria que m'ha portat fins aquí (sud sud-oest), i començo a baixar entremig dels prats. Ara tinc davant una fantàstica visió transversal de la cara nord del Cadí, que s'ajau sobre la plana occidental de la Cerdanya i l'Alt Urgell. És realment fantàstica la vall del Segre i les muntanyes que l'envolten, i des d'aquests punts elevats als vessants de la Cerdanya es pot observar molt bé. Al cap d'uns minuts de baixar pels prats es troba una bona pista, i la segueixo cap a l'esquerra. Aquesta pista és la mateixa que he abandonat just al refugi de la Feixa, és a dir, si no hagués acabat de pujar fins al Roc Roig i hagués seguit la pista, també hauria vingut a parar a aquest punt.

La pista marxa cap a l'oest, tot i que fa diversos revolts. Baixa moderadament encarada cap al llarg llom de la Carbassa, que veig just davant. Uns metres més avall trobo el trencant de la pista que puja cap a Malniu. El refugi es troba a poc més d'un quilòmetre, però avui no hi pujo ja que encara em queden quilòmetres per endavant. Ara la pista baixa més fort, i en diversos punts ofereix bones vistes cap a la Valltova, la vall que cau del Puigpedrós cap a Meranges i continua cap a la plana cerdana. Un tros avall la pista està asfaltada, i la vaig seguint a un ritme suau que em permeti contemplar el paisatge, la Valltova a l'esquerra, i els vessants del Puigpedrós a la dreta. La pista va baixant fort fins a la fondalada del pla de Campllong, on hi ha un bon planell i aquests dies una acampada de joves. Aquí la pista ja gira i s'encara cap al sud, i baixa cap a Girul i Meranges. Però precisament passat el pla de Campllong abandono l'asfalt i prenc una pista que marxa a la dreta.

Aquesta pista marxa planejant a la dreta per sobre de l'asfaltada. De seguida creuo el Torrent Bo, que forma una bonica cascada, i segueixo planejant i alguns trams en lleugera pujada. Després de ben bé 3 km. de pista, trobo una cruïlla. Segueixo una antiga pista transformada gairebé en caminet que marxa de dret. Avanço per un tram de camí poc definit entremig del bosc. Més endavant el camí és més clar i molt agradable, un corriol ombrívol entremig dels arbres. El sender va baixant fins a confluir en una pista. La segueixo avall i entro al petit poblet d'Éller. Entro per la part alta del poble, on hi ha la caractertística església de Santa Eulàlia, i creuo els seus carrers estrets i costeruts fins a la part baixa, on hi ha la font. Agraeixo el bon raig d'aigua fresca que brolla de la font. Em refresco i reposo el bidó d'aigua. El poble d'Éller és molt bonic, situat a gairebé 1.500 metres d'alçada, i amb la majoria de les seves cases que conserven l'arquitectura tradicional de la zona.

Passada la font d'Éller trobo la carretera que baixa cap a la plana. Però per evitar l'asfalt simplement la creuo i continuo per l'altra banda, on neix una pista de terra que comença amb una forta pujada. Vaig seguint la pista que s'enfila per la serra de les Comes, i un cop sobrepassada la carena baixa per l'altre cantó fins a Cortàs. De nou creuo el poble de dalt a baix, ja que és un poble escalonat en una zona força dreta. A la part baixa, deixo la carretera i prenc una pista a l'esquerra, i uns metres més endavant un camí també a l'esquerra. Tot seguit comença el tram més difícil de la ruta. Es tracta d'un camí estret i pedregós que baixa per dins d'un petit torrent. A part de la pròpia dificultat del camí estret i pedregós, les abundants pluges d'aquesta primavera han fet créixer molt la vegetació, i cal esquivar els llargs tentacles dels esbarzers. És un camí molt poc transitat, i entre els esbarzers i les pedres, acabo fent bona part a peu, acalorat i esgarrinxat. És un camí on els trial·lers poden gaudir. Jo més aviat l'he patit.

L'últim tram del camí és més fàcil i agradable, i arriba al peu del riu Duran, que es creua per sobre d'un pont. Uns metres més endavant del pont ja arribo a Olopte, que creo d'oest a est, seguint el carrer principal. En comptes de prendre la carretera asfaltada, prenc una pista ombrívola a la part oriental del poble que baixa suaument fins una zona de camps de ferratge. La pista continua fins a la carretera N-260 que creua la plana de la Cerdanya, gairebé a l'alçada d'All. Segueixo la carretera només mig quilòmetre, i entro cap a la part baixa d'All fins a trobar un pas subterrani per sobre de la carretera nacional i entrar a la zona plana de la Cerdanya. Baixo cap a les Planes de Segre i segueixo el Camí Ral prop del riu que va remuntant la plana cerdana. Als afores de Bolvir prenc la carretera asfaltada sota la Corona, i tot seguit prenc una pista a l'esquerra que planeja fins a Talltorta. Uns metres més endavant trobo el GR-4, i el segueixo per la rectíssima pista d'asfalt cap a l'esquerra que em porta en 4 km. més ben plans fins als afores de Puigcerdà. Un parell de quilòmetres més de tràmit i arribo al punt d'inici de la ruta.

Un itinerari ben interessant i distret que surt de la plana de la Cerdanya al peu del riu Segre i s'enfila cap als plans de Fontanera, i encara continua pujant fins al petit cim i mirador panoràmic del Roc Roig. La baixada enllaça pistes i camins pels pobles de Meranges, Éller, Cortàs, Olopte i All. Finalment uns quants quilòmetres més de pedalar per la plana fins al punt d'inici. Una ruta que m'ha permès descobrir un petit cim poc conegut, i gaudir de bones vistes de la plana cerdana i les muntanyes que l'envolten. Una ruta considerablement llarga (53 km.) sobretot per bones pistes, tot i que hi ha un breu tram de camí difícil en descens. Bones vistes, i extraordinari tram a la part superior pels amples plans de la Feixa, pedalant sobre un bonic entapissat d'herba entremig dels cavalls que pasturen.