Moixeró (2.091 m.) en BTT

Tot i que no és el cim més elevat de la serra, aquest punt arrodonit i envoltat de prats alpins té l'honor de batejar tot el massís. I té una altra característica interessant: hi ha una pista que permet arribar fins pràcticament els seus peus. Sortim de Bellver de Cerdanya i anem per asfalt fins a Riu, on prenem la pista que passa pel refugi del Serrat de les Esposes i segueix pujant cap a la cruïlla del Pendís. Prenem la pista secundària que enfila cap al coll de Trapa, i tot seguit, amb pujadors molt durs, continua fins als prats del Moixeró. Planegem fins al coll, i ja a peu acabem d'enfilar-nos al cim que ens ofereix grans vistes tant cap al Berguedà com cap a la Cerdanya. Tornem a la cruïlla de pistes i baixem fort cap al refugi dels Cortals, i seguim baixant recorrent tota la vall de l'Ingla. Abans de tornar a Bellver passem per la bonica església de Sant Serni de Coborriu, i la majestuosa Santa Maria de Talló, la catedral de la Cerdanya.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Bellver de Cerdanya (Cerdanya)
• Distància: 40,70 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.255 metres
• Temps: 5:30 hores
• Dificultat: IBP=120
• Sensació de dificultat: Fàcil Pràcticament tot pista. Pujades molt dures al tram superior. Últim tram a peu
• Cartografia: Moixeró - La Tosa Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

La serra del Moixeró té el seu punt més elevat al cim del Penyes Altes (2.276 m.), però curiosament hi ha un lloc, un petit cim, que dóna nom a tota la serra. L'explicació d'aquesta paradoxa és ben fàcil: a la zona del petit cim del Moixeró hi havia quelcom útil, concretament una gran zona de pastures, mentre que els punts més elevats de la serra, les zones rocalloses o boscoses en fort pendent no donaven cap profit. Ancestralment l'home s'ha mogut pels indrets on podia extreure'n algun profit, i només en l'època moderna, quan vam aconseguir satisfer les necessitats bàsiques, vam començar a explorar zones més inhòspites només pel plaer de conèixer o amb finalitats lúdiques. Per això és habitual en zones de muntanya que la toponímia sigui més rica a les zones planes, on tots els prats tenen nom, que no pas les zones més elevades, que suscitaven poc interès per la seva falta de d'utilitat.

Si ens mirem el Moixeró des del vessant de la Cerdanya (tot i que a nivell excursionista és més interessant el Berguedà), veurem una serra principalment boscosa, amb un cim destacat i rocallós: les Penyes Altes. Però més a l'oest també veurem un petit cim arrodonit i verd que trenca la monotonia boscosa. És precisament el cim de Moixeró, una petita protuberància que supera escassament els 2.000 metres i que està envoltat per un gran prat alpí fortament inclinat. Precisament l'interès d'aquesta zona com a pastura d'alçada, fa que hi hagi una pista que arriba fins ben bé l'entrada d'aquests prats. Al mig d'aquesta gran pastura hi ha una petita cabana, la barraca de Moixeró, així com una font i una bassa d'aigua construïda modernament per guardar l'aigua pel bestiar que passa l'estiu en aquesta zona alta. Aquesta pista està tancada als vehicles a motor per una barrera, i és precisament la via que utilitzarem per pujar en bicicleta fins a la carena del Moixeró.

Ens desplacem amb la Sílvia fins a Bellver de Cerdanya, on aparquem i preparem els estris per començar a pedalar. Portem menjar per passar el dia a la muntanya. Sortim a mig matí, quan el sol ha començat a escalfar la plana ceretana, ja que les matinades encara són fresques. Comencem a pedalar per la carretera secundària que marxa cap a l'est. Creuem els nuclis de Bor i Pedra, aquest últim amb la seva petita església encimbellada dalt d'un petit penya-segat, i seguim pedalant en suau pujada fins a Riu de Cerdanya. Després de gairebé 6 quilòmetres deixem l'asfalt i prenem la pista que neix al mig del poble, i que baixa cap al torrent de la Fou. Només començar la pista de terra trobem un ramat de vaques que fan el seu trànsit anual des del poble cap a les pastures d'alçada. El pastor ens indica que les vaques estan nervioses, ja que és el primer dia que surten després de la temporada hivernal als corrals. Avancem una bona estona lentament al seu pas, i un bon tros amunt, quan la pista s'eixampla, avancem la comitiva vacuna i seguim amunt.

La pista que puja cap al Serrat de les Esposes és ampla i còmoda, amb un pendent moderat que fa la pujada agradable. Contemplem en alguns punts l'extensa plana ceretana que s'allarga al fons de la immensa vall vertebrada pel riu Segre. Més amunt passem per sobre del petit poble abandonat i pràcticament ensorrat de Canals. Passat el collet de Canals la pujada es suavitza, i pràcticament planejant acabem d'arribar al refugi del Serrat de les Esposes. Fem una breu pausa, saludem a la guarda i omplim d'aigua fresca. La pista fa un revolt sobtat davant del refugi, i nosaltres seguim amunt. Des del Pla de la Serra, els plans superiors del refugi, ja podem veure el petit cim arrodonit i verd cap on ens dirigim. Però encara haurem de pujar una bona estona.

La pista té alguns trams on encara queda l'antic asfalt, tot i que principalment és de terra. El pendent és moderat, i combina algunes pujades més intenses amb trams pràcticament plans. Creuem en diversos punts la ruta de Cavalls del Vent, i coincidim amb alguns corredors que segueixen aquesta popular ruta. Pugem uns metres més forts, tornem a planejar als plans de Pi, i amb pendent suau anem remuntant fins al collet de Font Freda. Aquí deixem la pista i seguim un camí indicat i condicionat fins i tot per a persones amb mobilitat reduïda fins a bonic mirador del Cap del Ras.

Ens desviem exactament un quilòmetre des de la pista fins a la punta del serrat de la Devesa, una cinglera damunt de la qual hi ha el mirador del Cap del Ras. El mirador ens ofereix una bona vista cap a la zona occidental de la Cerdanya i principi de l'Alt Urgell, una vista zenital de la vall de l'Ingla, que tenim just a sota, i fins i tot el Cadí, que veiem transversalment cap a ponent. Fem una breu parada al mirador, i reculem pel mateix camí fins a retrobar la pista. Seguim pujant suaument per la pista gairebé 2 quilòmetres més fins que trobem una marcada cruïlla. A la dreta marxa la pista que baixa a Cortals, i de front trobem una tanca que impedeix el trànsit rodat en direcció cap al coll de Pendís. Seguim de dret i passem al costat de la tanca, però no anem cap al Pendís, sinó que immediatament fem un revolt de 180º a l'esquerra i prenem la pista secundària que comença a pujar més fort.

Iniciem el pas per una pista estreta i tancada al trànsit, que avança per una zona obaga protegida per pins i grans avets. Aquesta pista puja moderadament traçant una llarga recta fins al coll de Trapa, a 1.824 m. Al coll la pista gira a la dreta i s'encamina cap al sud. El pendent s'incrementa, però encara és de bon pedalar, i seguim avançant per una zona principalment boscosa. Creuem una nova tanca i seguim pujant fins al prat Agre, una petita esplanada amb bones vistes cap al pla de la Cerdanya i la zona de Puigcerdà, Carlit i Puigmal. Passada la font Freda de Riu la pista gira fort a la dreta i s'enfurisma notablement. Comencem a trobar pujadors molt durs i continuats. Un primer pujador enfila les pulsacions al màxim. Uns metres de repòs i comença el segon, molt dur, tant pel pendent com per la llargada i sobretot perquè el terra és pedregós. Aconsegueixo pujar fins gairebé el cap d'amunt, però els últims 20 metres poso el peu a terra i ja impossible reprendre la pedalada. Un altre petit descans i comença el tercer i més llarg, també molt dur, potser el més pendent, però el terra és més ferm, i amb esforç aconsegueixo superar-lo fins al cap d'amunt. Satisfet.

Aquest últim pujador duríssim ens porta al coll de la Font Freda de Riu, la porta dels plans del Moixeró. Davant nostre d'obre una gran zona de pastures en forma de petita valleta. No és una zona plana, sinó que és una coma ampla i amb pastures als dos costats. A la part baixa dels plans hi ha la petita cabana del Moixeró, i al seu costat una font i una bassa. No hi acabem de baixar, sinó que contemplem aquesta gran esplanada des del mateix collet. Davant nostre, per sobre de les pastures, s'aixeca el cim de Moixeró. La forma més lògica per accedir-hi no és baixar a la cabana i pujar pel dret, sinó que des del collet on som marxa un caminet a la dreta que planeja fins al coll de Moixeró. Seguim aquest caminet, perfectament ciclable i comú amb la ruta Cavalls del Vent. Arribem al coll de Moixeró, un indret molt bonic que ens obre la visió cap al sector del Berguedà, ja que som al fil de la carena. És hora de dinar i hem fet un notable esforç per arribar fins aquí. Reposem uns minuts i mengem.

Sense donar temps a què la digestió ens fagi venir son, deixem les bicicletes i marxem a peu per un caminet que puja fort pels prats inclinats cap a la base del cim. En poc més de 10 minuts assolim els 2.091 metres del Moixeró, aquest petit cim arrodonit que dóna nom a tota la cadena. L'indret és molt panoràmic. Sota els nostres peus, pel vessant on venim, tenim just a sota la gran zona de pastures, amb la petita cabana de pedra a la part baixa. Més enllà s'estén la immensa plana de la Cerdanya i les muntanyes que fan frontera amb Andorra i França, com la Tossa Plana, el Puigpedrós o el Carlit més a l'est. Si ens girem cap al vessant sud, la mirada sobre el Berguedà és extensa: tenim en línia la vall del Bastareny, amb la Roca Tallada per davant, i Bagà al fons. A l'est el protagonisme se l'emporta el Penyes Altes, i més enllà la Tosa, i en sentit contrari el Pedraforca i el Cadí. El lloc és preciós. Ja hi havíem estat en altres ocasions, però el lloc mereix repetir.

Desfem el camí a peu i de nou al coll de Moixeró ens enfilem sobre les bicicletes i desfem el camí ben pla fins al collet de la Font Freda de Riu. De nou a la pista baixem amb prudència pels forts pujadors (ara baixadors) que tant ens han fet esbufegar de pujada. Anem desfent tota la pista fins al coll de Trapa, i més avall fins a trobar de nou la tanca que impedeix el pas cap al coll de Pendís. En la cruïlla de pistes prenem la que baixa a l'esquerra. Aquesta pista ja és principal, i baixem ràpidament ja que el pendent és fort i el ferm estable. Al cap d'uns quants revolts arribem al refugi dels Cortals de l'Ingla, i fem una breu pausa per saludar la guarda. Seguim baixant fort fins al fons de la bonica vall de l'Ingla, fins que trobem el riu del mateix nom.

A partir del Pla de l'Ingla, on hi ha una petita àrea recreativa, la pista ja és molt més plana, i va baixant suaument seguint el curs del riu. Passem una zona congosta sota les roques de l'Ingla, i la vall s'obre definitivament a partir dels prats del Fideuer, on ja trobem una ampla zona de cultiu de cereals. Fem una petita pausa a la bonica església romànica de Sant Serni de Coborriu, i seguim planejant fins a Talló, on de nou ens meravellem davant de l'impressionant conjunt romànic de Santa Maria, església considerada com la Catedral de la Cerdanya. Uns últims metres d'asfalt ens acosten de nou fins a Bellver de Cerdanya, on ben satisfets acabem una bonica ruta de més de 40 quilòmetres pel vessant nord del Moixeró. Ho celebrem amb un gelat i un cafè tot prenent el solet en una terrassa.

Hi ha poques ocasions per pujar tant amunt amb la bicicleta, ja que normalment els cims són inaccessibles per a aquest vehicle. En aquest cas les necessitats dels ramaders per l'aprofitament de les pastures d'alçada fan que es construís una antiga pista, actualment tancada al trànsit, que puja fins pràcticament els 2.000 metres. I des d'aquí assolir el cim ja és un simple passeig. Tota la ruta és molt bonica, fàcil tècnicament, ja que gairebé sempre ens movem per pistes, i molt agraïda visualment. Passarem per petits pobles ceretans, miradors panoràmics i assolirem unes pastures alpines precioses a la mateixa línia de carena del Moixeró. Grans vistes cap a totes bandes des del cim, i una baixada ràpida i còmoda per la plàcida vall de l'Ingla, amb el regal final de dues joies del romànic.