Espeleologia

Tuta de la Fou de Bor

Boniques formacions a la galeria Canela

Ens endinsem a les entranyes del Moixeró a través d'un complex sistema subterrani amb nombroses galeries que actualment ja sumen més de 4,2 quilòmetres de recorregut. Sortim del poblet de Bor, i en pocs minuts arribem a la boca. Entrem en aquesta surgència temporal i recorrem la galeria que neix cap a la dreta, i que ens obliga a creuar una estreta gatera i passos incòmodes. Més endavant la cova s'eixampla amb llargues galeries tubulars. A la Sala Cerdanya, bellament decorada, buidem un petit sifò i continuem per la galeria Canela, plena de formacions molt boniques, i arribem al lloc més fons de la cavitat. Tornem cap al sifò i prenem una altra galeria per sortir, amb uns passos finals força estrets.

Cova Balaguer

Grans estalagmites a la sala principal de la Cova Balaguer

A escassa distància del Refugi del Caro trobem una cova complexa, amb 3 pisos d'alçada i diferents galeries que els connecten. Entrem desgrimpant uns pocs metres fins arribar a la sala principal, bellament decorada amb unes grans estalagmites al centre, i diverses colades a les parets laterals. En diversos punts de la cavitat hi ha conductes que permeten desgrimpar fàcilment a un estrat inferior, ple de blocs. Es pot baixar encara més avall, però caldria una corda ja que el terreny és dret i relliscós.

Cingles de Malanyeu i cova dels Desertors

Mirador natural de la Foradada

Envoltat de cingleres per totes bandes, sortim de Malanyeu i pugem primer cap al Griell de Cal Pigot, un bonic pas equipat vora el torrent. Prenem la carena fins la Foradada, un esplèndid mirador natural. Per sobre dels cingles de la Tor carenem entre prats, fagedes i pinedes fins al Cap de la Baga de Cabanelles, punt culminant de la ruta i excel·lent mirador. Baixem cap al grapissot i seguim pel fil de la carena de la Serra de Mill, fins que baixem per terreny abrupte per trobar la cova dels Desertors. Visitem la petita cavitat que havia estat refugi d'emboscats, i ens sorprenem de trobar-ne una altra de ben interessant pocs metres per sota. Desgrimpada exposada (evitable) fins a la Creueta, i baixem sota la roca encastada del Grau que ens permet creuar el cingle de Devesó abans de tornar al peu de Sant Sadurní.

Bòfia de les Llosanques

Boniques columnes a la sala principal de la cavitat

Coneguda des de temps immemorial, aquesta cavitat es troba situada al sud dels Rasos de Peguera, un zona càrstica plena de cavitats. Hi accedim caminant escassa mitja hora, i trobem la boca vora el camí. Una escletxa llarga i estreta, amb una vertical de 7 metres que descendim amb una corda ens dóna accés a una sala ampla que es bifurca a banda i banda del pou d'entrada. La zona principal és molt bonica, amb grans columnes i elegants concrecions que decoren un espai còmode i ampli.

Bòfia de la Boixedera

Plaça de les Bruixes

Tornem a visitar una de les cavitats més grans i destacades del Berguedà en companyia d'un bon grup de persones interessades en l'espeleologia. Entrem amb una petita desgrimpada i accedim primer a la galeria principal. Un pas baix ens porta a la gran Sala de l'Honor, immensa i plena de blocs, i amb una petita colònia de ratpenats. Continuem cap al fons a la Plaça de les Bruixes, amb el seu terra característic de microgours, on ancestralment fins i tot s'hi havien celebrat balls. Recorrem la intrincada galeria de la Gerontocràcia, esmunyint-nos entre blocs. I finalment ens acotem a terra per entrar al Bany de la Princesa i la petita però estètica sala de les Campanes.

Bauma del Roquer del Claper

Bauma del Roquer del Claper

Remuntem el vessant sud del Moixeró des de l'Hospitalet de Roca-sança pel còmode i bonic camí de coll de Jou. Un cop dalt la carena seguim uns minuts cap a l'oest i baixem per la primera canal que trobem fins localitzar el Roquer del Claper, una cinglera on hi trobem la gran balma. Continuem baixant marges a través buscant altres cavitats sense èxit. Sí que localitzem un antic camí transversal que ens porta fins a la font de la Miquela, on acabem de desfer la canal cap al punt d'inici.

Cova de les Lloberes

Interior de la cova de les Lloberes

Després de visitar la bonica font del Bisbe, amb la seva gran balma i l'estanyol adjacent, passem per Sant Jaume de Frontanyà i ens dirigim cap a la masia de les Lloberes, on inciarem l'aproximació. Busquem un camí mig perdut que puja direcció nord fins a sota de la cinglera de Faig-i-branca. Per sobre de la font i una captació d'aigua trobem l'entrada de la cova, amagada entre la boixera. La cavitat és una gran diàclasi amb diverses bifurcacions. Desgrimpem fins una galeria inferior que volta i torna a la sala principal, i també ens enfilem per una galeria lateral fins al punt més elevat de la cova. Als costats hi ha altres esquerdes de difícil penetració.

Tuta de Saus

Galeria superior de la Tuta de Saus

Al solei per sobre de la Pobla de Lillet trobem una de les cavitats més interessants del Berguedà gràcies a les seves nombroses formacions litogèniques. Des de la Sala caminem cap al nord fins a trobar la boca de la cova, en fort desnivell descedent. Baixem per un llit de fullaraca, creuem tota la sala inicial i accedim a una estreta gatera per on entrem contorsionant-nos. Després de les estretors trobem una gran galeria molt inclinada i bellament decorada amb tota mena de concrecions per totes bandes.

Surgència de les Nou Fonts

Un dels racons més concrecionats de la cova

El torrent de les Nou Fonts, prop de Sant Julià de Cerdanyola, forma boniques parets de travertins modelades pel pas de l'aigua durant mil·lenis. Entre les nombroses cavitats de la zona en destaca una a la capçalera del torrent que canalitza l'excés en èpoques de pluges. Localitzem la boca sota un penyasegat, i després d'entrar per una zona de blocs ens entaforem per una galeria estretíssima i molt incòmoda fins que s'eixampla lleugerament i podem contemplar belles concrecions litogèniques.

Cova del Monnell

Galeria inicial de la cova

Sortim de les Fonts del Bastareny i caminem fins prop del Salt de Murcarols, on trobem la cinglera que és atravessada per una curiosa cova. Arribem a una gran balma, al sostre de la qual hi ha l'accés a la cavitat. Per accedir-hi cal escalar uns 15 metres. Un cop a dins trobem una bonica i àmplia galeria d'uns 30 metres, al final de la qual comença una estretíssima gatera arran de terra. Reptem uns quants metres superant passos molt angostos fins que desemboquem a una zona gran i àmplia, on hi ha l'altra sortida enmig de la cinglera. Tornem pel mateix itinerari, rapel·lem la gran balma i tornem ja de fosc al punt d'origen.

Pàgines

Subscriure a Espeleologia