Bauma del Roquer del Claper

• 

  Sortim de l'Hospitalet de Roca-sança

• 

  Terreny d'isards

• 

  Neu recent a Coll de Jou

• 

  Dia fred de ple hivern

• 

  Bauma del Roquer del Claper

• 

  Part alta de la balma

Remuntem el vessant sud del Moixeró des de l'Hospitalet de Roca-sança pel còmode i bonic camí de coll de Jou. Un cop dalt la carena seguim uns minuts cap a l'oest i baixem per la primera canal que trobem fins localitzar el Roquer del Claper, una cinglera on hi trobem la gran balma. Continuem baixant marges a través buscant altres cavitats sense èxit. Sí que localitzem un antic camí transversal que ens porta fins a la font de la Miquela, on acabem de desfer la canal cap al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Hospitalet de Roca-sança Guardiola de Berguedà
• Distància: 7,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.050 metres
• Temps: 6:37 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Força fàcil Llarg tram sense camí per terreny inhòspit
• Cartografia: Moixeró - La Tosa Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Ja hem comentat en alguna altra ocasió que buscàvem un pont natural de roca, una gran arcada al torrent de la Miquela. I avui hem continuat la recerca, ja avancem que sense èxit. En l'anterior intent vam recórrer tota la canal de la Miquela, però no vam localitzar el nostre objectiu, que pel que sembla és de difícil localització. En donem fe. Precisament aquell dia, ja de tornada, des del Camp del Teixó vam veure la boca d'una gran balma molt amunt, i vam pensar que podria ser la gran arcada que busquem. Avui hi hem fet cap i hem localitzat la gran boca, però no era la gran arcada que busquem sinó la Bauma del Roquer del Claper, tal com apareix ressenyada a l'Espeleoindex (la localització no és correcta).

Sortim de l'Hospitalet de Roca-sança trepitjant una fina capa d'uns 4 o 5 centímetres de neu nova de la passada nit. Pugem per l'arxiconegut camí de coll de Jou, que passa per sota la magnífica Roca-sança, on hi ha antigues inscripcions de traginers. Passem el collet de Deugràcies i planegem fins a coll de Jou. Fàcil i agradable, però ja portem uns 900 metres de desnivell. El dia es va tapant, i ha refrescat força. Un cop a la carena del Moixeró seguim uns metres cap a ponent (esquerra), just fins a trobar la primera canal que baixa cap al sud. És una canal plena d'arbres, però es pot baixar fàcilment, òbviament marges a través. Un bon tros avall s'obre i el pendent s'incrementa. Arribem al peu d'una cinglera de roca, la voregem per la dreta i trobem la gran boca que havíem vist des de baix.

La primera part ha funcionat, ja que ens hem orientat bé i hem encertat de ple la ruta cap a la boca. Però l'emoció inicial s'esvaeix de seguida en veure que no era el què buscàvem. Trobem una gran balma amb un primer tram pla però que de seguida s'inclina fort. La balma té una profunditat de 17 metres i una alçada de gairebé 9 metres (dades Espeleoindex). Una inscripció "RC-1" ens confirma la identitat de la cavitat, ressenyada pel Grup d'Espeleologia de Badalona (GEM) a principis dels anys 90 del segle passat, en una campanya que van fer al Moixeró. Coordenades: 42.310331ºN; 1.867436ºE (WGS84). Altura: 1.966 m.

Ens entretenim uns minuts fotografiant la balma per al nostre arxiu de cavitats del Berguedà, i seguim per l'entorn buscant l'arcada. El dia es tapa ràpidament i comença a nevar amb intensitat. El terreny és molt dret, hi ha una fina capa de neu i la visibilitat és reduïda. No són pas les millors condicions per buscar una agulla en un paller. Revisem diverses cingleres i esperons rocallosos de l'entorn, i anem baixant sense camí, per una canal ampla, tarterosa i de fort pendent. El terreny és càrstic, i fa petites balmes per tot arreu. En una d'elles ens aturem a dinar per arrecerar-nos de la nevada. Parem només uns minuts ja que fa molt fred.

Sota de la balma on ens hem aturat veiem els indicis d'un camí. El seguim cap a la dreta tot baixant (ponent). El camí es va seguint sense grans problemes. Probablement és un vell camí de pastors o carboners. És estrany trobar un camí en aquesta zona inhòspita, tant amunt i en una zona tan pendent. L'anem seguint fins arribar al cap d'amunt d'una cinglera que s'aboca sobre la canal de la Miquela. En aquest punt ens sobta trobar uns grans forats excavats a la roca, com si fossin unes tines, o els forats per als fonaments d'alguna mena de construcció (pilones elèctriques?). El lloc és inhòspit, al límit d'una cinglera que s'aboca potser un centenar de metres avall.

El caminet canvia de direcció per evitar el salt de la cinglera, i la voreja per la dreta fins arribar a la font de la Miquela, una surgència abandonada, al peu de la qual hi ha les restes d'alguna antiga barraca. Comprovem que el camí continuaria transversal, però per avui ja en tenim prou. Fa fred i fa estona que neva. Baixem pel caminet precari que ja coneixem d'altres ocasions i que desfà la canal de la Miquela pel seu marge esquerre, i arriba prop de l'Hospitalet de Roca-sança.

De nou la investigació ha estat infructuosa, però hem fet un bon passeig per terreny salvatge, envoltats d'isards, pel costerut vessant sud del Moixeró. Intentarem recollir més informació i continuar la recerca.

Imatges