Tuta de la Fou de Bor

Itinerari

Crònica

Fem una sortida amb la colla d'amics de la Secció d'Espeleologia del Club Esquí Berguedà i ens dirigim cap a la cavitat coneguda amb més recorregut de la Cerdanya, i una de les grans coves de Catalunya. Es troba situada al vessant nord del Moixeró, enmig d'una cinglera a poca distància del poble de Bor, just a sobre de la gran surgència que l'hi dóna nom, la Fou de Bor.

La Tuta de la Fou de Bor (dita en alguns llocs Tutes de la Fou, ja que en realitat parlem de diverses cavitats) és un sistema complex, amb diverses boques i nombroses galeries. Així podem trobar la Tuta Grossa (boca principal per la qual entrarem), la Tuta Freda, la Tuta del Conill, la Tuta Petita, la Tuta del Barranc, la Tuta del Bosc i la Tuta de Dalt. Algunes d'aquestes boques i galeries, amb els anys, s'han desobstruït i s'han acoseguit connectar, i han donat com a resultat un sistema complex i enravessat.

La cova és coneguda des de temps immemorial, i s'hi han trobat restes d'usos humans prehistòrics, de l'època del neolític. A nivell espeleològic ja es va explorar a finals del segle XIX, de la mà de Font i Sagué, pare de l'espeleologia catalana, juntament amb Martel i Armand, pares de l'espeleologia europea. Durant el segle XX s'hi van fer nombroses exploracions. A principis dels 60 del segle passat espeleòlegs de Badalona van desobstuir el pas a la galeria Badalona i es va iniciar l'exploració subaquàtica del tram inundat. Als anys 70 també espeleòlegs de Badalona aconsegueixen desobstruir un pas a la part inferior de la sala de la Cerdanya, el qual dóna entrada a la inexplorada fins llavors galeria Canela, i que gairebé va doblar el recorregut de la cavitat. La galeria es va batejar així en honor d'un dels membres de l'equip d'exploració, Ramon Canela.

Més enllà de les diferents boques i les galeries secundàries, cal parlar de dues galeries principals. La Galeria Badalona, que neix a l'esquerra només entrar (est), és considerablement llarga, i acaba amb una galeria inundada que s'ha explorat en diverses ocasions. S'ha arribat fins als -139 metres de profunditat, però continua inexplorada més enllà, i no se'n coneix encara la profunditat ni el recorregut total. Nosaltres avui no ens dirigirem cap al a galeria Badalona, sinó que farem el recorregut llarg cap a la sala Cerdanya i el petit sifò que dóna pas a la zona més fonda de la cova. Hi ha diverses galeries interconnectades. Prendrem d'anada la que marxa més a la dreta, de pas més incòmode, i de tornada prendrem la central, que també ens obligarà a acotar-nos en una llarga gatera.

Amb un bon grupet de 12 persones ens reunim a Bor i aparquem prop de la bonica església de Sant Marcel. Caminem per la pista fins la captació d'aigua, i prenem un camí que planeja cap a la dreta al peu d'un vell rec. Arribem a la Fou de Bor, una gran surgència d'aigua que brolla de la base de la cinglera. Creuem el torrent i trobem un camí molt costerut que puja fort i els obliga a fer una fàcil grimpada. Hi ha una corda que fa més nosa que servei, tot i que potser en un dia humit podria ajudar, ja que la roca és relliscosa. Al cap d'uns minuts arribem a la boca de la cavitat, mig tancada per un vell forrellat que havia estat instal·lat per regular les visites. No hi ha porta i l'accés és lliure.

Equipats amb granotes, frontals i els molt recomanables guants, ja que hi ha molt de fang, entrem a la sala inicial, de generoses proporcions. Com dèiem a l'esquerra i en baixada neix el pas que ens portaria a la galeria Badalona, però la descartem. Busquem una galeria més a la dreta, lleugerament ascendent i comencem la progressió. Al cap de pocs minuts el pas es va estrenyent. Trobem una diàclasi que primer ens fa ajupir, tot seguit anar a quatre grapes i finalment gairebé estirar-nos. Fem petites desgrimpades, ja que el recorregut és lleugerament descendent. Baixem un breu i divertit tobogan i seguim per una galeria estreta reptant panxa a terra.

Passat el tram més estret es van succeint els passos de sostre baix amb petites saletes on podem reposar. A les parets comencem a trobar petites formacions, com estalactites o petites colades. En un punt molt divertit cal entaforar-se en un pas estret sota una bonica colada en forma de dentadura, o sigui que sembla que entrem a la gola del llop. Superada aquesta nova estretor continuem per galeries còmodes amb racons ben bonics. Un altre punt divertit és el pas del Gos, una petita desgrimpada en què ens aguantem en un merlet que té la forma inequívoca del cap d'un gos.

Avancem per galeries intricades, on surten bifurcacions per tot arreu, tot i que és relativament intuïtiu seguir l'itinerari principal. Hi ha fang per tot arreu, i les parets són fosques i humides. Avancem caminant, grimpant, ajupits o reptant, canviant constantment de posició, o sigui que el recorregut és atlètic i exigent. Creuem una petita gatera força estreta i accedim a una galeria més còmoda i ampla que ens permet avançar més ràpidament entre unes parets amb formes desgastades. Després d'una diàclasi arribem a la sala Cerdanya, un espai ampli i bellament decorat.

La Sala Cerdanya té unes dimensions notables, tant d'amplada, com de llargada i d'alçada. Té una forma allargada, i molts espeleotemes en tots els racons. Algunes de les parets estan plenes de grans colades. En un dels costats hi trobem un conjunt molt bonic de columnes, estalactites i estalagmites de diferents formes i mides. Els fotògrafs ens entretenim una bona estona observant els diversos racons tots ells bonics d'aquesta gran sala. Mentrestant una bona part de l'equip es dirigeixen cap a la part inferior de la sala, on hi ha el sifò que cal buidar.

El sifò de la Sala Cerdanya és un pas baix i estret que gairebé sempre està cobert d'aigua. Hi ha unes quantes galledes que serveixen per a la tasca, i cal anar buidant el pas tirant l'aigua cap a un altre cantó. Evidentment en aquest pas hi ha molt de fang, i malgrat que uns taulons faciliten el pas, acabem tots ben empastifats després de buidar unes quantes galledes i estirar-nos per creuar la gatera.

A l'altra banda del pas estret la cova canvia, i guanya en bellesa. Entrem en una sala també molt gran, sobretot molt alta, amb formes arrodonides i parets molt decorades. Creuem aquesta gran sala en sentit ascendent, amb un pas força dret on hi ha una corda com a passamà i uns petits esglaons a la paret que d'altra forma seria pràcticament llisa i molt relliscosa. Entrem en una galeria ampla, còmoda i molt bonica, amb diverses formacions per totes bandes. Els ulls se'n van cap a tots cantons, gaudint de l'espectacle visual de tota mena d'espeleotemes de gran bellesa. Entrem a la galeria Canela, un gran tub de còmodes dimensions que ens permet avançar sense dificultats. En alguns punts observem petites formacions de calcita blanques, de formes peculiars.

Creuem una gran sala amb el sostre molt alt, i continuem per la galeria encara més plena de tota mena de decoracions: estalactites, estalagmites, columnes, colades i banderes. Gaudim de les formes esbeltes i curioses d'aquestes concrecions, transitant per un passadís molt interessant. Cal tornar-se ajupir en un punt ple de formacions de tota mena, ricament acolorides. Tot aquest tram és impressionant, i et quedaries hores i hores observant els mil-i-un detalls de les formacions, aquí molt ben conservades. Finalment arribem a la zona més fonda de la cova, on s'estan fent treballs de desobstrucció amb la incògnita de possible continuïtat.

Tornem enrere seguint el mateix itinerari, delectant-nos de nou amb la bellesa de la galeria Canela i els seus diferents racons. Avancem còmodament, ja que tot aquest tram és ample, però en anar un grup relativament gran tenim prou temps per contemplar detingudament aquest entorn tan bell. Desfem tota la galeria Canela, fixant-nos en encara més detalls dels que havíem vist venint. Tornem a arribar a la gran sala prèvia al sifò, on cal fer un petit descens equipat amb la corda, i tot seguit entaforar-se al pas enfangat que ens porta a la sala Cerdanya.

De nou a la Sala Cerdanya canviem ara de galeria pel retorn. Enfilem fins a la part més alta de l'enorme sala entremig de grans colades. Trobem un pas que ens condueix a una galeria de progressió còmoda, gràcies a la seva amplitud i absència de complicacions. Passada una sala amb grans blocs enfonsats, cal fixar-se en una corda a la dreta que ens ajuda a superar un pas lleugerament exposat. Superat aquest pas lateral la galeria continua en descens, i amb dimensions agradables fins que de sobte s'empetiteix sobtadament. De nou panxa a terra iniciem una gatera força llarga i estreta, durant la qual haurem de reptar uns minuts fins a sortir de nou a la zona de confort. Aviat es nota un aire més fresc i agradable que indica la proximitat de la boca de sortida, la qual assolim després d'una galeria còmoda i fàcil per on avancem caminant.

Ens reunim tots plegats a la sortida i comentem les impressions. Tothom està content d'haver pogut recórrer la totalitat de les galeries principals de la cova, un itinerari considerable pel qual hem invertit poc més de 4 hores. Ha estat una gran experiència en què hem pogut gaudir d'una de les grans cavitats de Catalunya. És una cova fàcil, ja que tot el recorregut és horitzontal, però té molts al·licients que la fan interessant: per començar la seva gran magnitud; també la presència de nombroses concrecions, sobretot a la part final. I evidentment el recorregut és molt entretingut, amb passos de tot tipus: gateres, grimpades, diàclasis, trams equipats amb corda, i fins i tot un sifò que cal buidar.

Imatges