França

Boscos de Camurac

Entrem al vessant nord dels Pirineus per visitar el País de Salt, un altiplà situat al sud de la regió de l'Aude. Sortim pedalant del poble de Camurac, on hi ha una petita estació d'esquí, i pugem cap al nord fins al gran pla de pastures de Boum. Tot seguit enfilem fort fins al coll de Lancise i avancem entremig d'una preciosa avetosa amb exemplars de més de 25 metres. Fem un bucle de nou fins al coll i pugem fins al punt més alt de la ruta, prop de l'impressionant mirador del Pas de l'Ós sobre les gorges de la Frau, el massís de Taba amb els pics de Solarac i Sant Bertomieu, i més enllà el castell de Montsegur. Baixem per pistes ràpides entre avets fins al poblet de Comus, i tornem planejant al punt d'inici.

Castell de Perapertusa

Seguint la ruta pel país càtar, amb l'excusa de visitar el castell de Perapertusa organitzem una excursió que ens donarà una visió més àmplia de la rodalia. Sortim del poblet de Dulhac i prenem un camí que puja fort pel vessant solei fins a les portes del castell. Dediquem gairebé una hora i mitja a visitar la flamant fortalesa, i passejar pel recinte emmurallat dalt d'una gran cinglera allargassada. Gaudim d'àmplies vistes sobre el massís de les Corberes, la Costa Vermella mediterrània, i la vall del riu Aglí. De tornada prenem un camí cap al nord que baixa fins al poble de Rofiac, i des d'allà, amb algun petit error, prenem un caminet agradable i frescal que ressegueix la riba del riu Verdoble. Voltegem la serra del Gres i acabem de tancar el cercle de nou a Dulhac.

Puig de Burgarag (1.230 m.)

Aquest petit cim és el punt més elevat del massís de les Corberes, i l'únic que té un caràcter més escarpat de roca, ja que la resta de la serra és arrodonida i boscosa. Sortim des del poble de Burgarag (Bugarach en francès) i avancem pel Camí Càtar (GR-367) vorejant el vessant oest de la muntanya. Passada la cascada des Mathieux creuem una carretera secundària i comencem a pujar fort encara dins d'un bosc espès amb colors de tardor. Més amunt entrem a la zona de roca, primer caminant i després amb petites grimpades fins a la Finestra (Fenêtre), un característic forat a la roca en un esperó. Acabem d'enfilar els últims metres fins a coronar els 1.230 m. d'aquest cim més conegut per qüestions esotèriques i paranormals que no pas per la bonica ruta senderista que ens ha portat fins al seu cim. Com que hi ha boira no veiem res al cim, i comencem a baixar pel vessant oposat fins al coll de Linas. A partir d'aquí suau baixada entre pastures fins al punt d'inici.

Castell de Puillorenç

Una breu passejada ens enfila fins dalt de Mont Ardu (697 m.), on a l'edat mitjana s'hi va bastir un espectacular castell. Enmig d'una zona de baixa muntanya i envoltada de castells càtars, visitem un dels més significatius i estètics. S'accedeix per pista asfaltada des del poble de la Pradèla fins un ampli aparcament, on hi ha les taquilles i comença el camí d'accés. Una pujada curta però intensa amb un zig-zag pedregós ens porta fins a l'entrada del recinte emmurallat. A dins hi trobem un gran pati d'armes i les restes de les antigues dependències. Només es conserva dempeus el recinte exterior. Es pot pujar a la muralla i contemplar l'àmplia visió que s'albira des del castell, que domina tota la contrada.

Parc Natural del Verdon

Fem una breu escapada a la Provença per visitar un parc natural francès la principal característica del qual són unes espectaculars gorges. El riu Verdon ha excavat durant diversos mil·lenis un profund congost entremig de la roca calcària d'aquesta zona de mitja muntanya. El nom del riu és ben escaient, deriva de l'occità i fa referència al característic color de les seves aigües. El primer dia fem una ruta en bicicleta per les gorges baixes, sortint des del poble de Greus, fent la volta al gran llac d'Esparron. El segon dia baixarem caminant al peu del riu i recorrerem el sender Blanc-Martel, amb alguns passos equipats i diversos túnels al final. Aquest sender honora un dels pares de l'espeleologia moderna a Europa, que va explorar la zona el segle XIX. El tercer i últim dia tornem al peu del riu però pel vessant esquerre. Baixarem al peu del Verdon i caminarem fins a l'Imbut, un curiós lloc on el riu desapareix i torna a sortir uns metres més avall. Aquest camí és més aventurer i intrèpid, amb diversos passos aeris excavats a la roca i assegurats amb passamans.

Gorges del Verdon. Sender de l'Imbut

Un espectacular sender recorre la part més congosta del riu Verdon envoltat de grans parets que amb prou feines deixen passar els rajos del sol. Des de l'alberg dels Cavaliers baixem per un sender sinuós fins a la riba esquerra del riu, i sense travessar la passarel·la d'Esteillé anem acompanyant el riu en el seu descens. En algun punt el riu s'engorja entre parets, i trobarem trams de camí directament excavat a la roca sobre les aigües. Molts d'aquests passos són impressionants i aeris, però sempre amb un passamà que ens donarà la seguretat necessària. A l'alçada de l'Styx el riu es fa encara més estret i les roques mostren unes formes contorsionades fruit de l'erosió. Continuem per aquest intrèpid sender fins a l'Imbut, un punt on les aigües momentàniament desaparèixen sota unes grans roques per resorgir més endavant. Arribem fins al Bau Béni, un nou engorjat a partir del qual ja no es pot continuar. Tornem uns metres enrere fins a trobar el sender Vidal, vertical i excavat també a la roca, el qual ens permetrà tornar a pujar a la part alta de les cingleres que envolten el riu verd.

Gorges del Verdon. Sender Blanc-Martel

Ens endinsem a les profunditats de les gorges del Verdon a través d'un camí atrevit que baixa des de dalt la cinglera fins a la llera del riu, i tot seguit el remunta encaixonat entre grans parets. És un camí llarg i linial de 15 km., i cal preveure el transport al punt de sortida o d'arribada. Un cop al peu del riu acabem d'arribar fins a la Mescla, punt on el riu d'Artuby s'uneix al Verdon. Tot seguit ens enfilem a la bretxa Imbert, de més de 100 m. de desnivell, amb una impressionant escala que torna a baixar per l'altre cantó. Recorrem un tram llarg entre grans parets i tot seguit creuem dos túnels, un de més curt i un de 700 m. on cal llum. A la sortida del tram més engorjat un caminet ens enfila al final de la ruta, el petit nucli del Point Sublime.

Volta al llac d'Esparron

Ens situem a la localitat termal i turística de Greus, al peu del riu Verdon a la part alta de la Provença francesa i fem una ruta amb bicicleta pels voltants de l'embassament d'Esparron. Comencem enfilant-nos cap unes carenes de mitja muntanya i enllacem una sèrie de corriols en un puja-baixa constant que ens fa avançar poc. Baixem cap a la riba esquerra del llac i el voregem una estona. Tornem a enfilar-nos a una zona més muntanyosa i indefinida, amb poques vistes fins que més endavant trobem un deliciós corriol que baixa per la petita gorja de Santa Màxima. Prenem el GR i planegem sobre les gorges baixes del Verdon, però amb poca visió de conjunt. Baixem cap a Quinçon, un poblet bonic i plàcid amb platges fluvials. Creuem el riu i ens enfilem fort un tram a peu fins a coronar una carena que resseguirem una bona estona per camins fàcils. Baixem a Esparron de Verdon i voregem la riba dreta de l'embassament, fins que finalment prenem l'asfalt per acabar d'arribar al punt d'inici. Una ruta llarga, amb trams divertits de camins, però amb vistes limitades cap al Verdon.

Dent d'Orlú (2.222 m.)

Malgrat la seva modesta alçada és una de les muntanyes més emblemàtiques de l'Arieja. La seva forma característica i l'espectacular paret sud que s'eleva més de 1.000 metres des de la vall l'hi confereixen un especial caràcter. Tot i que el camí més fàcil transcorre pel vessant nord, emprenem la ruta des de la cara sud, com fan els escaladors. Farem una llarga diagonal primer per una bonica i pendent fageda fins a la cabana de Seys, i després farem una altra diagonal en sentit oposat per les pastures d'alçada fortament inclinades. Un cop la carena de la Costa Brasselh resseguirem el fil fins la base nord per on transcorre l'únic camí factible sense cordes.

Grand Galibier (3.228 m.)

Just a sobre d'un dels colls que ha viscut alguns dels episodis més èpics del ciclisme mundial s'aixeca una notable mola calcària que dóna nom a tot el sector. Aparquem al vessant sud del coll de Galibier i fem un llarguíssim flanqueig de pla cap a l'est fins a sota del corredor de Termier. Ens hi enfilem primer per una tartera de fort pendent i després grimpant per dins de la canal, amb alguns passos exposats. Arribem al coll i un petit estany on girem a l'esquerra i per una coma pedregosa anem pujant fins guanyar la cresta summital. Tot seguit grimpem per terreny ferm i evident directes fins al cim. Extraordinàries perspectives des d'aquest cim que fa de frontera natural entre el massís de la Vanoise al nord i els Ecrins al sud.

Pàgines

Subscriure a França