França

Volta a la Pierra Menta

La Pierra Menta

La zona del Beaufortain és coneguda com la petita Suïssa per les seves pastures alpines envoltades de prominències rocoses. Enmig un cim que no és pas el més alt, però sí el més popular. Més coneguda per la mítica cursa d'esquí de muntanya que cada any s'hi realitza, la Pierra Menta és una agulla abrupta que s'alça vertical enmig del massís. Només s'hi pot pujar escalant, però una ruta caminant per la seva base és tot un regal per als sentits.

Ferrada de Thaurac

Recorrent una xemeneia vertical al primer tram de la ferrada

Al nord de Montpeller, en una zona càrstica i enciglerada, trobem una via ferrada particular en què una bona part de l'itinerari trasncorre sota terra. Després d'una breu aproximació iniciem el recorregut equipat enfilant una xemeneia subterrània molt bonica. Sortim a l'exterior però aviat trobem una gran bauma on hi ha un petit pont nepalès. De nou a l'exterior recorrem un tram més vertical i aeri i un altre pont més llarg abans d'acabar l'itinerari en un altiplà panoràmic.

La Barre des Écrins (4.102 m.)

La Barre des Écrins, des del refugi

El punt culminant del massís dels Écrins té un cim llargarut i encrestat, amb una paret vertical al sud i un fort pendent de neu al nord. El primer dia pugem 1.400 metres de desnivell fins al refugi. El segon, encara de nit, creuem el Glacier Blanc i pugem per pendents de neu, amb esquerdes i seracs, fins a la bretxa Lory. Comença llavors la part més difícil, una llarga escalada per una cresta molt exposada i alhora bonica, amb passos aeris de II i III.

Ferrada de l'Aiguillette du Lauzet

La primera part de la via flanqueja suaument cap a l'est

Pujarem la menor però la més estètica de les agulles de Lauzet per una entretinguda via ferrada que permet superar la verticalitat del terreny. Més que una ferrada és un itinerari equipat que ens permet fer un magnífic recorregut d'alta muntanya gaudint d'un entorn captivador, amb grans vistes cap al sector nord dels Écrins. És un itinerari de dificultat moderada però llarg i alpí que recorda les mítiques ferrades dolomítiques, fins i tot pel tipus de roca.

Volta a les agulles de la Bruyère

Le Grand Lac i les muntanyes de l'Agneaux al fons

Al sector de la turística Serre Chevalier sortim del Pont de l'Alpe cap al nord i emprenem un itinerari circular agradable i paisatgístic que ens portarà a voltar les escarpades agulles de Bruyère. Pel camí passarem pel petit nucli de bordes de l'Alpe de Lauzet, remuntarem un coll amb el darrer tram equipat i reposarem al peu del Grand Lac, amb una excel·lent vista de les muntanyes de l'Agneaux. De tornada passem per sota les agulles de Lauzet.

Tête des Toillies (3.175 m.) i Rocca Bianca (3.059 m.)

Capella Clausis i Tête des Toillies

A cavall entre Itàlia i França aquest cim punxegut, airós i estètic requereix una grimpada fàcil però aèria per accedir al punt més alt. Sortim de la capella de Clausis, en un entorn captivador de prats alpins. Pugem fins al coll de la Noire i acabem de grimpar fins al cim. Baixem per la cresta sud i voregem pel vessant italià. Remuntem el coll Blanchet i fem uns passos d'escalada fins a la Rocca Bianca. Baixem directes al refugi de la Blanche i tornem planejant pels prats.

Rochebrune (3.320 m.)

Rochebrune, cara sud

Visible des de tot el Queyràs i bona part dels Ecrins, aquest isolat cim és una mola rocosa que s'eleva airosa per sobre la zona de Briançon. Excel·lent mirador per la seva posició central i la seva alçada. Flanquegem una llarguíssima tartera fins al Col des Portes, on pugem fort per terreny feixuc de roca inestable fins a la bretxa. Escalem un mur d'uns 20 m. (III) per accedir al cim. Tornem pel mateix camí.

Pointe de Rasis (2.844 m.)

Vorejant la Pointe de la Selle

Enfilem avui un cim poc destacat per si mateix, però que ens ofereix un bell recorregut i una excel·lent panoràmica. Per sobre de Château-Queyras pugem amb cotxe fins la Sommet Bucher, a més de 2.000 metres, i emprenem un bonic camí per pastures i avetosa fins sota l'estètica Pointe de la Selle. Per una coma ampla remuntem fins un coll i per l'aresta accedim al cim, des d'on tenim una amplíssima perspectiva de tot el Queyràs.

La Taillante (3.197 m.)

La Taillante

Aquesta muntanya atreu ràpidament l'atenció per la seva peculiar forma: un conjunt de grans plaques llises inclinades que formen una estreta cresta laminada a la part superior. El nom la defineix: sembla el fil d'un ganivet. Enfilem al punt culminant de la cresta des del llac Foréant i tot grimpant per un contrafort molt pendent. És un camí dret, incòmode i inestable que ens conduirà al punt culminant d'aquesta curiosa mola calcària. Casc recomanable.

Le Grand Veymont (2.341 m.)

Prop del cim contemplem les impressionants parets que es desplomen sota els nostres peus

El punt més elevat del massís del Vercors és una magnífica talaia sobre les amples planes de la comarca de Trièves, sobre l'espectacular mola rocosa del Mont Aiguille, sobre la pròpia gran muralla rocosa del massís que s'estén de nord a sud i fins i tot sobre els Ecrins i el Mont Blanc. Una llarga excursió amb sortida a Gresse-en-Vercors ens enfila al cim en forta pujada passant pel Pas de la Ville i recorrent la llarga carena. Des del cim seguim la carena cap al sud fins al Pas de Bachassons on iniciem un llarguíssim flanqueig fins al punt d'inici.

Pàgines

Subscriure a França