França

Muntanya de Jaut

Situats al curs baix de la vall d'Aussau, iniciem una ruta en bicicleta des del bonic poble de Castèth fins al peu de la característica muntanya de la Moulle de Jaut. Des del petit nucli medieval al peu de l'estany, prenem una pista cap a llevant que puja fort enmig d'un bosc humit de faigs i bedolls. El terreny es suavitza a les pastures que envolten les granges d'Artigaus i Espioubet, però tot seguit tornem a pujar fort fins al coll de Jaut, sota el pic de les Males Ores. Comença una travessa amb trams més difícils per prats alpins fins al Coigt de Jaut, el punt més alt de la ruta, sota el cim principal. Passat el coll comença un desens entremig d'immenses pastures inclinades, i finalment una pista que baixa fort fent ziga-zagues cap al fons de la vall.

Val dera Varelha

Al nord de la vall de Loron hi trobem una valleta transversal i poc coneguda que s'allarga fins als peus del Mont Né, un cim modest però panoràmic. Fem una ruta en bicicleta des de la població que dóna nom a la vall, Era Varelha, i ens enfilem pedalant per una pista agradable fins a la falda del cim. Canviem de direcció i continuem pedalant per un bonic bosc d'avets de grans dimensions, primer en baixada, i més endavant pujant fort per una pista secundària. Assolim unes pastures alçades que entremig de les boires permeten contemplar la contrada. Baixem per un corriol força dret fins al poble d'Ys, i pugem un tram curt d'asfalt fins a tocar el poblet d'Arris. Prenem un camí en pujada que ens obliga a empènyer uns minut la bicicleta, però de seguida enllacem amb un preciós corriol que a través d'una espessa fageda ens retorna al punt d'origen.

Volta al pic de Cagire

Des del coll de Menté, prop de l'estació d'esquí de Mourtis, prenem la pista forestal de Soulan que contorneja el pic de Cagire. L'itinerari comença baixant suaument dins d'un bosc frondós i humit amb faigs i avets. Voltem el vessant est i nord de la muntanya fins al coll de la Couage, on s'acaba la baixada i comencem a pujar per un tram molt obac que passa per la bonica cabana de Arguenos, amb vistes cap al pic de Gar. Seguim amunt fins al coll de Caube, on arribem amb un últim tram de corriol ben bonic. El coll és un balcó panoràmic suspès al buit sobre la vall de la Garona, i s'albira el massís de la Maladeta. Tornarem per la mateixa pista, que comença baixant i acaba amb pujada moderada.

Mines de Ventalhor

En una zona remota del Coserans, a gairebé 2.000 metres i sota el cim de Mauberme que fa frontera amb la Val d'Aran, a mitjans del segle XIX es van obrir unes mines de blenda i galena de les quals queden interessants restes. S'hi pot pujar en bicicleta des del poble d'Eilia a través d'una pista precària que s'enfila per pendents molt drets sota cims altius. Sortim de l'antiga mina de Bocard i entrem en una vall estreta i en pendent suau fins al fons del circ de la Planha. A partir d'aquí comença una forta pujada enllaçant zig-zags fins a les mines. De camí passem per la gran cova de la Cigalera. Un cop a dalt passegem per les restes d'edificis, bocamines telefèrics i maquinària de les antigües instal·lacions mineres. Baixarem per la mateixa ruta amb compte ja que tot el terreny és molt dret, el algun cas fins i tot aeri.

Estanys de Vathmala

La part més alta de la vall de Vathmala és un entorn muntanyós que s'enfila fins als peus del Mont Valier, i que alberga diversos estanys d'origen glacial. Iniciem la ruta des de l'aparcament del Mont Noir, uns quilòmetres més amunt per pista del popular estany de Vathmala. Planegem per pista fins al circ de Campuls i comencem a pujar fort fins a topar-nos amb l'estany d'Ayes. Seguim pujant i al coll de Laziés canviem de vessant i gaudim de bones vistes sobre la vall de Riberot. Planegem a gran alçada per un bonic camí que marxa cap al sud fins als estanys de Milouga i Arauech, gairebé sota el Mont Valier. Pugem uns metres més fins l'estany de Cruzous i al fons del circ glacial girem cap al nord i pugem encara més cap a les plàcides pastures de la cabana d'Espugues. Seguim cara amunt fins al punt més alt, el coll de la Cruzette des d'on baixem cap a l'estany d'Eychelle. Planegem tot seguit cap al coll d'Auèole, i acabem seguint la carena del Mont Noir fins al punt d'inici.

Port d'Aulà (2.262 m.)

El Mont Valier és el gran protagonista d'una agradable pedalada que ens enfila fins al punt fronterer entre el Coserans i el Pallars. Iniciem la ruta a les últimes cases sobre el poble de Coflens, quan la pista esdevé de terra. Pugem sempre amb pendent moderat per bona pista fins al coll de la Pausa. A partir d'aquí la pista està tancada als vehicles i ens enfilem més tranquil·lament fins una cabana de pastors. Tot seguint enllacem diversos revolts en zig-zag que ens permeten guanyar ràpidament alçada fins a l'estany d'Areau. Seguim pujant entre pastures d'alçada contemplant la cara est del Mont Valier, que mostra el seu vessant més feréstec amb gairebé 2.000 metres de paret. Assolim el petit estany de Pra Matau, i rematem la jugada fins al coll que ens obre la vista cap al Pallars i l'Aran. Baixem per la mateixa pista tot gaudint d'un paisatge d'alta muntanya excepcional.

Migdia de Bigorra (2.877 m.)

Tot i que per a molts ciclistes al coll del Tourmalet és un destí cobejat, avui per a nosaltres serà el punt d'inici d'una ruta fins un dels cims més característics dels Pirineus. A 2.115 metres surt una pista des del mateix coll que traça una llarga diagonal sobre la vall de Varètja. Compartim ruta amb molts excursionistes i un curiós ramat de llames que pasturen per la rodalia. Creuem dos túnels i pugem per la pista de pendent moderat fins a sobre del llac d'Oncet. El pendent s'incrementa després del llac, i traça un zig-zag amb llargues diagonals molt dures i amb terreny pedregós. A l'antic refugi de l'Hotellerie des Laquets s'acaba la pista i comença un camí molt dret que aviat ens obliga a empènyer la bicicleta fins al cim. Extraordinàries vistes cap a tots els Pirineus des de sota les aparatoses antenes. Baixem pel mateix camí fins al llac, on prenem un corriol molt divertit i panoràmic, que amb diversos trams aeris baixa fins a 2 km. per sota del coll. Ja només falta pujar per asfalt el tram més dur del coll del Tourmalet.

Val d'Azun - Llac de Soum

Seguint la ruta dels colls del vessant francès dels Pirineus, de camí entre els colls d'Aubisca i Tourmalet, fem parada a la vall d'Azun per fer una ruta en bicicleta pels seus altiplans barreja de boscos d'avet i prats alpins. El punt de sortida és el bonic poble occità d'Arrens e Marçós, i en arribar a Galhagòs comença una pista que puja fort els primers quilòmetres. Avancem immersos dins d'una boira espessa habitual d'aquest vessant nord pirinenc, i en sobresortim passat el coll de Couraduque, on hi ha una petita estació d'esquí de fons. Avancem per una bonica avetosa, i pugem fent diversos revolts fins al coll de Bazès, sota el pic del mateix nom. Planegem un tram molt agradable i panoràmic i al collet sota el pic Cantau enfilem fort per camí fins a la Cresta de la Serra. Pedalem per la carena en un tram deliciós sobre un mar de boira i amb vistes al pic Galizos. Baixem al petit estany de Soum i tot seguit prenem un corriol fàcil i divertit que de nou dins la boira va baixant fins al fons de la vall.

Perigord Negre

Fem una escapada aprofitant uns dies de festa de Setmana Santa fins a la zona del Perigord, una comarca de la regió d'Occitània banyada pel riu Dordonya. Precisament aquest abundós riu vertebra la zona i fa de nexe natural entre els diferents pobles. És una extensió força planera, amb petites elevacions i alguns penya-segats. En tota l'àrea s'hi poden trobar pobles preciosos de pedra, alguns molt pintorescos, que conserven l'arquitectura tradicional. També hi ha molts castells i monuments medievals, així com restes de poblaments prehistòrics. Estem en una zona turística amb molts atractius arquitectònics, naturals i gastronòmics.

Torre de Vetera

Comencem a pedalar a Arles, a la riba del riu Tec, i enfilem una llarga pujada per pista fins al nucli abandonat de Formentera, on hi havia una antiga estació minera. Sempre remuntant per la falda del Canigó, que presideix en tot moment, planegem pel traçat d'un antic carrilet miner, i pugem uns metres més fins l'antiga torre de vigilància al límit entre el Conflent, el Vallespir i el Rosselló. Situats a 1.400 metres gaudim d'una pista plana i panoràmica sobre la vall del Tec, la plana del Rosselló i el Canigó damunt nostre. Al coll de la Descarga iniciem un descens fort per la pista asfaltada, i més endavant enllacem amb el GR que segueix una carena directa fins al poble, però en la majoria del seu recorregut no és ciclable, i toca empènyer la bicicleta molta estona. Ruta panoràmica i amb pinzellades històriques.

Pàgines

Subscriure a França