Castell de Perapertusa

Seguint la ruta pel país càtar, amb l'excusa de visitar el castell de Perapertusa organitzem una excursió que ens donarà una visió més àmplia de la rodalia. Sortim del poblet de Dulhac i prenem un camí que puja fort pel vessant solei fins a les portes del castell. Dediquem gairebé una hora i mitja a visitar la flamant fortalesa, i passejar pel recinte emmurallat dalt d'una gran cinglera allargassada. Gaudim d'àmplies vistes sobre el massís de les Corberes, la Costa Vermella mediterrània, i la vall del riu Aglí. De tornada prenem un camí cap al nord que baixa fins al poble de Rofiac, i des d'allà, amb algun petit error, prenem un caminet agradable i frescal que ressegueix la riba del riu Verdoble. Voltegem la serra del Gres i acabem de tancar el cercle de nou a Dulhac.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Dulhac Aude, Occitània (França)
• Distància: 12,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 680 metres
• Temps: 5:00 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Quillan/Alet-Les-Bains IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

El poble de Dulhac (Dulhac jos Pèirapertusa en occità o Duilhac-sous-Peyrepertuse en francès) és un poblet d'escassos 150 habitants situat en ple massís de les Corberes, en una zona de mitja muntanya al peu del riu Verdoble, afluent de l'Aglí. L'element més significatiu del poble és el castell de Perapertusa que s'aixeca airós en una notable cinglera sobre mateix del poble. Estem en una àrea d'interior, poc poblada i amb una economia tradicional, basada sobretot en l'agricultura de secà i la vinya, força present a les planes del Rosselló i l'Aude. És una d'aquelles zones que podríem anomenar d'interior profund, amb una població minvant i amb els pobles que s'han mantingut força intactes durant els darrers segles. És un lloc molt agradable per passar-hi uns dies i reposar, visitant els notables castells càtars i altres elements d'interès.

A l'entrada de Dulhac hi ha una còmoda àrea d'autocaravanes ideal pels que viatgem amb furgonetes o autocaravanes, i precisament des d'aquí comencem a caminar la Sílvia, el Fum i jo mateix. Prenem la carretera que puja cap al castell, però de seguida la deixem i prenem un caminet que marxa paral·lel a la dreta. El camí puja decidit pel vessant sud i solei de la costa al cap d'amunt de la qual s'ubica el castell. Fa un dia molt bonic, assolellat i temperat. Anem pujant pel caminet que s'enfila per aquest vessant de pins i sotabosc fins arribar a l'entrada del castell després de superar uns 400 metres de desnivell. Als afores del castell hi ha un gran aparcament pels qui decideixin pujar amb el seu vehicle. També hi ha una taquilla on cal pagar entrada, i tot seguit es pot prendre un caminet que segueix pujant fins al límit de la cinglera, gira al vessant nord i acaba d'arribar a la porta d'entrada del recinte murallat.

El castell càtar de Perapertusa està format per un gran recinte emmurallat dins del qual hi ha uns cossos o recintes més petits, a diferent alçada, i fruit també de diverses etapes constructives. El primer que trobem només entrar és el recinte Baix, el més primitiu i situat al límit est de la cinglera. Entrem per una porta orientada a nord i visitem diverses estances, com una torre, el que havien estat habitatges, les cisternes i l'església de Santa Maria, sense sostre, però amb l'estructura i l'absis ben conservats. Continuem la visita i sortim del primer recinte i avancem cap al recinte Mitjà, del qual queden restes de velles construccions cap al nord, i la muralla bastida sobre la cinglera al vessant sud, des d'on es pot contemplar una bonica visió de la vall del riu Verdoble, així com el propi castell suspès sobre la cinglera. Finalment pugem cap al castell de Sant Jordi, el tercer i últim recinte construït, a la part més alta de la cinglera. S'hi accedeix per una escalinata tallada a la roca al final de la qual hi ha la porta d'entrada, amb volta de mig punt. Visitem la torre i les diferents estances conservades. Des de la part alta es pot contemplar el Puig de Burgarag (que vam pujar el dia anterior) altiu sobre les Corberes, cap a l'oest.

Deixem el castell després d'haver passat una estona ben entretinguda passejant i tafanejant per aquest gran recinte amb diferents cossos i a diferents alçades. Sortim fins a l'aparcament i tot just prendre la carretera que baixa cap al poble, trobem un caminet que marxa a l'esquerra amb senyals de pintura blancs i vermells (GR-36). El camí baixa fort primer cap a l'est fins a revoltar el Roc Rouge, un esperó rocós que vindria a ser la continuació de la cinglera del propi castell. Un vop voltejat el roc ens encarem cap a l'oest i baixem per un camí fresc i ombrívol del vessant nord, amb molta vegetació. El caminet va baixant més progressivament fins al coll de Gres, on trobem la carretera. La creuem i seguim pel cantó oposat fins a les envistes del poble de Rofiac (Rofiac de las Corbièras en occità i Rouffiac-des-Corbières en francès).

Aquí cometem un error de càlcul important. La pista per on venim passa per sobre el poble i continua. Tenia un track que baixa al poble, però veient l'orientació cap on hem d'anar, decidim continuar la pista sense acabar de baixar al poble, refiant-nos que confluirà amb el camí que hem de seguir més endavant. L'orientació de la pista era perfecta, però no teníem cap mapa a mà. A l'hora de la veritat la pista va quedar morta a mitja alçada de la serra de Gres, i veient que es complicava la cosa vam traçar una diagonal per dins del bosc per anar a trobar el camí normal. En resum, millor no abandonar el camí si no tens mapes ni la seguretat que l'alternativa que prendràs és bona. El track està corregit amb la ruta correcta.

Retrobem la ruta bona i caminem per una pista que avança per l'obaga de la serra de Gres sobre mateix del riu Verdoble. La pista és fresca i agradable, i més endavant es converteix en camí. És un sender bonic i fresc que avança per dins d'un bosc espès, per sobre la riba del riu. Caminem una bona estona per aquest camí agradable però sense visibilitat. El caminet va vorejant per la base la serra de Gres, seguint el mateix curs del riu. Finalment sortim del bosc i arribem prop d'unes granges. Aquí trobem una pista que anem seguint en pujada, tot i que un camí traça de recte i evita les marrades. Pugem uns minuts fins al coll de la Croix dessus, on trobem la carretera que ens tornaria al poble de Dulhac. Seguim uns metres a l'esquerra i aviat trobem un caminet indicat que baixa paral·lel a la carretera i ens porta fins al poble.

Entrem de nou a Dulhac per la part baixa del poble, on hi ha una font abundosa que neix d'una gran roca. Aquí tanquem una ruta el punt més interessant de la qual és la visita del castell càtar de Perapertusa. També és bonica la vista que es pot contemplar des del castell, que abasta bona part de les Corberes, el Mediterrani a la Costa Vermella, el vessant nord dels Pirineus orientals i els altres castells que es poden endevinar, com el de Querbús, més a l'est. La resta de la caminada té un interès més limitat, ja que ens mourem per un terreny de mitja muntanya amb camins agradables, però sense res més destacable. Ara bé, la visita al castell mereix desplaçar-se al límit dels Països Catalans, i gaudir d'una terra que en època medieval va tenir una gran esplendor.