Fem una ruta fàcil, rodadora i sense pràcticament desnivell per la zona més plana de la Cerdanya, des de Puigcerdà vins a Sanavastre. Sortim de la Guingueta d'Ix i després de creuar les vies pel pont de Puigcerdà marxem per pista asfaltada cap a Ventajola i Talltorta, on fem una breu aturada. Avancem al peu del riu Aravó fins que desemboca al Segre i l'acompanyem cap a Soriguerola i finalment Sanavastre, pedalant entre plantacions de cereals i camps de golf. Voregem l'aeròdrom de la Cerdanya i arribem al petit nucli de Mosoll, on ens aturem al peu de la bonica ermita de Santa Maria, una de les més boniques de la Cerdanya. Marxem per terreny pla combinant asfalt i pistes de terra cap a Estoll i Escadarcs, on prenem una pista paral·lela a la carretera. Als afores de Queixans marxem per una pista ombrívola al peu del Segre que ens porta a Age i tot seguit cap al punt d'inici.

Tot i que no és el cim més elevat de la serra, aquest punt arrodonit i envoltat de prats alpins té l'honor de batejar tot el massís. I té una altra característica interessant: hi ha una pista que permet arribar fins pràcticament els seus peus. Sortim de Bellver de Cerdanya i anem per asfalt fins a Riu, on prenem la pista que passa pel refugi del Serrat de les Esposes i segueix pujant cap a la cruïlla del Pendís. Prenem la pista secundària que enfila cap al coll de Trapa, i tot seguit, amb pujadors molt durs, continua fins als prats del Moixeró. Planegem fins al coll, i ja a peu acabem d'enfilar-nos al cim que ens ofereix grans vistes tant cap al Berguedà com cap a la Cerdanya. Tornem a la cruïlla de pistes i baixem fort cap al refugi dels Cortals, i seguim baixant recorrent tota la vall de l'Ingla. Abans de tornar a Bellver passem per la bonica església de Sant Serni de Coborriu, i la majestuosa Santa Maria de Talló, la catedral de la Cerdanya.

Ens desplacem a Menorca per fer la volta a l'illa damunt de la bicicleta en 4 etapes, recorrent el tradicional Camí de Cavalls. Sortim de Maó i avancem en sentit anti-horari per la costa nord fins a les Platges de Fornells. Pel camí creuem el Parc Natural de l'Albufera des Grau i alguns petits poblets arran de mar. El segon dia tenim l'etapa reina, ja que creuarem els penya-segats de l'abrupta zona nord de l'illa. Durant l'etapa gaudirem de cales precioses com la de Tirant, Cavalleria, Binimel·là, Pregonda i la mítica cala del Pilar. La tercera jornada la comencem a Ciutadella, i recorrerem més de la meitat de la costa sud, on ens banyarem en algunes de les cales més conegudes de l'illa com Son Saura, la Turqueta, la Macarella o la Macarelleta. També ens mourem més per l'interior en una zona de barrancs. Des de Son Bou comencem l'última etapa entrant a l'interior per visitar el conjunt talaiòtic de la Torre d'en Galmés. Tot seguit tornem a la costa i ens aturem a la bonica cala d'en Porter i al poble de postal de Binibèquer. Una ruta preciosa, dura i difícil, amb trams de poca ciclabilitat on hem d'empènyer i fins i tot carregar la bicicleta, però els paisatges costaners idíl·lics sobrepassen l'esforç esmerçat.

Ens enfilem cap a la part alta de la serra del Catllaràs des del vessant nord i fins arribar a un dels seus indrets més emblemàtics, un gran prat alpí amb una gran roca calcària al bell mig. Sortim de Sant Julià de Cerdanyola i prenem la pista que s'enfila cap al Puig. Al coll de les Bassotes baixem només uns metres i seguim pujant fort i sostingut per bona pista fins al collet Llebató, punt més alt de la ruta. Breu baixada al Roc del Catllaràs, on fem una pausa abans d'emprendre una baixada molt dreta fins al coll de Seba. Planegem pel bonic prat Gespador i passem sota les roques del Joc i d'Arderiu. Ens aturem al mirador de la Roca de la Lluna per contemplar el paisatge, i seguim avall cap al Xalet del Catllaràs, obra de Gaudí. Seguim baixant per la pista, amb un pujador intens entremig, i arribem al santuari de Falgars, un dels llocs més visitats de la zona. Per asfalt baixem uns metres i remuntem un fort pujador fins a la collada de Subirana, on prenem la pista que planeja per la zona del Banyador. En forta baixada i amb vistes panoràmiques tanquem una bonica ruta per alguns dels indrets més significatius del massís.

Des de l'aparcament de Rebost prenem la pista que passa per sobre el refugi i puja fins al mirador dels Orris, on contemplem una fantàstica panoràmica de l'entorn abrupte per on ens mourem. Baixem per una vella pista que es va enclotant fins arribar a la Pleta dels Xais. Remuntem breument el torrent i prenem un camí difús que ens porta fins a la base de les grans parets. Sota una gran balma deixem el caminet i enfilem fort cap a una canal molt dreta. Pugem uns metres per la tartera i prenem una canaleta secundària fent una petita grimpada. Enfilem fort per un terreny primigeni, només freqüentat pels isards. Voregem el cap de l'esperó de Rebost i anem a buscar una canal oblíqua que ens porta fins a una antiga mina. Pugem fort fins a les restes d'un edifici miner, i sota la font de la Mena prenem un camí que flanqueja el Serrat Gran, un caminet aeri que ens regala grans panoràmiques. Arribem a Comafloriu i baixem pel camí fins als fantàstics Plans Bagà. Seguim baixant cap a Rebost, on ens espera un bon dinar envoltats d'amics.

Pedalegem per l'Alt Empordà fins a dalt d'un petit cim de l'Albera que ens ofereix una gran panoràmica cap a l'abrupta costa de la zona de Llançà i Colera. Sortim de Vilajuïga i marxem cap al nord passant per sota del castell encimbellat de Quermançó. Fem un tram de carretera i aviat ens desviem per pujar el Montperdut (330 m.), un petit cim on visitem uns bunkers de la Línia P, construïts els anys 40 del segle passat. Avancem fins al nucli de Valleta on agafem una pista que ens porta a una àrea recreativa, i que comença a pujar amb trams força durs. Sota el puig Tifell avancem per una pista panoràmica durant uns quants quilòmetres, pujant progressivament fins al final, on enfilem fort per assolir el cim. Tot i el dia lleig tenim una gran visió tant de la costa nord com de la immensa plana empordanesa. Descens ràpid per pistes solitàries fins a Valleta, i per carretera acabem d'arribar al punt d'inici.

Creuem la serra de l'Albera en una ruta transfronterera que iniciem a Rabós (Alt Empordà) i que ens enfila fins als colls de Banyuls i de Vallòria abans de baixar arran de mar a Banyuls de la Marenda (Rosselló). Des del petit poble empordanès planegem entre vinyes i pastures fins a l'espectacular monestir de Sant Quirze de Colera. Tot seguit comencem a pujar fins al coll de Plaja, baixem cap als plans dels Pils, i pugem de nou ara per asfalt fins el coll de Banyuls. Ja al vesssant nord (França) seguim pujant, però més suau, fins al sostre de la ruta, al coll de Vallòria, sota la torre de Madaloc. Amb vistes a la bonica costa Vermella anem baixant fins a Banyuls, on fem una pausa en aquesta bonica localitat costanera. Tornem a pujar al coll de Banyuls entremig de les vinyes cultivades en costers de molt pendent i baixem cap al sud fins a trobar l'Orlina, el riu que seguirem fins al punt d'inici.

Interessant itinerari circular en bicicleta recorrent el vessant sud dels Rasos de Peguera. Avui surto sol, i des de Berga enfilo cap a la part alta i la carretera dels Rasos. Deixo l'asfalt a la pista de la Figuerassa que comença suau, però quan gira al vessant nord incrementa el pendent. Llarga pujada zig-zaguejant fins al fantàstic mirador de la Catalunya central. Baixada curta per corriol pedregós fins a Corbera, i tot seguit toca una pujada curta però molt dura fins a la masia ensorrada de Can Deu. Tot planejant segueixo cap a la també ensorrada casa de les Planes, i vaig a buscar la pista que puja cap al coll d'Estela. Pendent notable i constant fins al coll, al punt equidistant entre el cim d'Estela i el roc d'Uró. Baixo cap als plans de Puigventós, primer per un breu tram poc ciclable, i tot seguit per una pista que va fent zetes. Breu tram d'asfalt fins al pla de Campllong i el Pi de les Tres Branques, on giro a l'esquerra per recórrer la fantàstica pista dels plans de Terçà. La pista arriba a la carretera de Sant Llorenç, prop de la Mina. Creuo el túnel i segueixo per la pista asfaltada de Coforb. La deixo als plans de Gragés, i poc més endavant baixo cap a Marmons, i tot seguit una pista en fort descens al peu de la riera de Clarà que em deixarà prop d'Avià.

Tot i que la normativa no permet arribar fins al punt més elevat, fem una sortida curta i ràpida des de l'aparcament del Parc Natural fins al punt més alt permès, i tot seguit baixem per una pista entre pastures d'alçada ben inclinades. Prenem la pista que surt de la base del parc i comença a pujar suau al peu del rierol Aiantsoro entremig d'un bosc atlàntic espès, humit i magnífic. Al cap de 6 quilòmetres la pista comença a pujar més fort i se separa del torrent. Al punt de Plazazelai sortim del parc i entrem al Baztan, primer en suau pujada i després per una forta baixada per pista asfaltada entre masies, prats verdíssims i ovelles latxes que pasturen dins dels característics tancats.

Sortim del bucòlic i enigmàtic poble de Zugarramurdi, al nord de Navarra, i planegem fins a les grutes de Sara, ja en territori francès. Després d'un tram d'asfalt prenem un caminet entremig d'un bosc espès que faldeja la base de l'Alkurruntz. Al coll de Lizuniaga pugem suau i progressiu entre pastures i ovelles latxes, i anem guanyant vistes sobre la contrada. Anem girant cap a l'oest i transitem per unes pistes d'alçada al costat de les típiques "palomeras". Fem una pausa sota el petit cim de la Peña Plata, i prenem un caminet ciclable que ens porta fins al coll d'Ibaineta, on hi ha un conjunt megalític. Per un corriol panoràmic que abasta fins al mar Cantàbric, baixem al coll d'Urbia, i seguim baixant fort fins a l'encisador poble d'Urdazubi, on fem una pausa abans d'acabar planejant fins al punt d'inici.