Roc del Catllaràs

Ens enfilem cap a la part alta de la serra del Catllaràs des del vessant nord i fins arribar a un dels seus indrets més emblemàtics, un gran prat alpí amb una gran roca calcària al bell mig. Sortim de Sant Julià de Cerdanyola i prenem la pista que s'enfila cap al Puig. Al coll de les Bassotes baixem només uns metres i seguim pujant fort i sostingut per bona pista fins al collet Llebató, punt més alt de la ruta. Breu baixada al Roc del Catllaràs, on fem una pausa abans d'emprendre una baixada molt dreta fins al coll de Seba. Planegem pel bonic prat Gespador i passem sota les roques del Joc i d'Arderiu. Ens aturem al mirador de la Roca de la Lluna per contemplar el paisatge, i seguim avall cap al Xalet del Catllaràs, obra de Gaudí. Seguim baixant per la pista, amb un pujador intens entremig, i arribem al santuari de Falgars, un dels llocs més visitats de la zona. Per asfalt baixem uns metres i remuntem un fort pujador fins a la collada de Subirana, on prenem la pista que planeja per la zona del Banyador. En forta baixada i amb vistes panoràmiques tanquem una bonica ruta per alguns dels indrets més significatius del massís.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà)
• Distància: 29,10 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.055 metres
• Temps: 03:10 hores
• Dificultat: IBP=89
• Sensació de dificultat: Fàcil Tot pista
• Cartografia: Catllaràs - Picancel Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Hem comentat en diverses ocasions com ens agrada el Catllaràs, especialment sobre la bicicleta. Aquest massís és més aviat arrodonit i sense cap cim significatiu, i alhora té una gran quantitat de pistes i camins que són ideals per moure's en bicicleta. No té grans cims, però sí diversos rocs o roques que s'eleven força sobre un terreny majoritàricament boscós. Són petites elevacions calcàries que a la zona reben diferents noms, i que ens serveixen en molts casos com a punts de referència. Alguns d'aquests rocs es poden pujar grimpant, també hi ha algunes vies d'escalada, i en algun fins i tot s'hi han instal·lat un mirador, com és el cas de la Roca de la Lluna.

Sortirem de Sant Julià de Cerdanyola, un bonic poble situat en una valleta transversal suspesa sobre la conca del Llobregat. Es diu que el nom de Cerdanyola ve del fet que s'assembla a la plana de la Cerdanya però en versió reduïda. La ruta que farem avui s'enfila cap a la part alta del massís, sempre pel vessant nord. És una ruta circular per pistes que permet passar per alguns dels llocs més emblemàtics. És una de les meves rutes preferides quan no tenim gaire temps i no ens volem complicar la vida. A ritme suau es pot fer en 3 hores o menys i té tots els al·licients per gaudir del paisatge típic del Catllaràs. Tècnicament és fàcil, ja que sempre ens movem per pista. Hi ha mil-i-una alternatives per fer combinacions més llargues o complicar-nos la vida per alguns corriols, però avui volem fer una matinal curta i rodadora.

Sortim de Cerdanyola per la ronda de circumval·lació que passa per la zona on hi ha el camp de futbol i la piscina. Passades les instal·lacions esportives deixem l'asfalt i girem a la dreta per començar a pujar cap al Puig. A la collada sota el turó que l'hi dóna nom baixem uns metres i entrem en terreny obac. Sota la serra de Mill comencem una llarga pujada per pista en direcció est que ens ocuparà dos quilòmetres i mig. La pista és agradable, molt poc transitada, i circula entremig dels pins i el bosc espès de la baga de l'Alvaiol. Pugem fins a la collada de les Bassotes, que ens obre la vista cap al Puigllançada i rodalies. Baixem uns metres i desemboquem en una altra pista que també puja de Cerdanyola, i la seguim a la dreta. Fem un parell de pujadors forts i pedregosos, i tot seguit la pista continua pujant, fort però no tant, fins a Fontanals.

A Fontanals la pista es bifurca, i seguim la que tendeix a la dreta i continua pujant. Fem un parell de revolts en zig-zag en una pujada llarga i sostinguda. Assolim els 1.600 metres i quan la pista es bifurca tombem a l'esquerra i descartem la que marxa de dret cap la collada de Sant Miquel i la Clusa. Girem doncs a l'esquerra i pugem fort uns últims metres fins al collet Llebató, punt més alt de la nostra ruta d'avui, a 1.628 metres, sota mateix del Serrat Negre, un turó discret on hi ha la màxima alçada del massís. Deixem lliscar les bicicletes uns metres per l'altre cantó del collet, i en pocs minuts arribem al bonic pla del Catllaràs, presidit per una roca calcària que sembla que l'haguessin posat expressament just al mig.

Fem una breu pausa i fem una ullada pels prats dels voltants a veure si ja han començat a créixer els moixernons, però de moment ni rastre. Al Pla del Catllaràs hi conflueixen diverses pistes i camins. Tornem a les bicicletes i prenem la pista que marxa cap al sud i que comença planejant, però de seguida baixa al peu de la roca del Siló. Aquí la pista es redreça força i baixem fort fins al coll de Seba. Girem a la dreta i planegem sota la roca del mateix nom, una d'aquestes característiques elevacions abruptes de roca calcària que s'aixeca bruscament entre els prats alpins i els boscos de pi. Planegem uns metres fins a la font Assedegosa i avancem cap al bonic prat Gespador, un entorn idíl·lic, que ara en plena privamera mostra una gespa perfecta que ja voldrien molts jardiners. Rodem còmodament per la pista i passem sota la roca del Joc (o de la Mare de Déu, o de la Moreneta), i més endavant per les roques d'Arderiu, on hi ha diverses vies d'escalada.

Arribem al collet Fred, on hi ha el mirador de la Roca de la Lluna. Com que hi hem estat moltes vegades no pugem fins al cap d'amunt, ja que s'han de pujar escales. Sí que arrribem fins al primer dels miradors, el qual es pot assolir amb bicicleta. Tornem a la pista i seguim baixant. Després d'un parell de revolts arribem al Xalet del Catllaràs, una obra dissenyada per Gaudí per encàrrec de la família Güell i que va servir d'allotjament pels enginyers, molts d'ells anglesos, que van venir per la construcció de les mines que el segle passat es van explotar a la zona, i de les quals encara queden moltes restes pel massís. Ens fixem precisament que fa poc ha recuperat l'escala original del xalet, amb la seva curiosa forma d'espiral.

La pista és bona i baixem ràpid voltejant per sota la Roca de la Lluna. Confluïm amb la pista que puja de la Pobla de Lillet, i seguim de dret trencant la dinàmica de descens. Remuntem uns minuts fins al trencant de Vallfogona, però no el prenem, sinó que seguim per la pista principal que planeja entremig d'un bosc de faig que tot just comença a rebrotar. Aviat comencem a baixar fort i arribem a la collada de Falgars. Per sobre d'aquest gran planell hi ha el santuari, on ens arribem en un parell o tres de minuts. Fem una breu pausa al peu de la bonica església i de l'hostatgeria adossada. Tornem a la collada i ara baixem ràpid per asfalt fins a trobar la cruïlla de Cerdanyola. La prenem a l'esquerra, però també ens ho prenem amb calma, ja que hem d'afrontar un pujador molt dur tot i ser d'asfalt. El pujador ens porta fins a la collada de Sobirana, on deixarem l'asfalt i tornarem a moure'ns pel terreny que més ens agrada, la pista de terra.

Prenem la pista a la dreta que comença a baixar fins al collet de les Bitlles. Sóm a la zona del Banyador, una petita serreta secundària que voltejarem pel cantó nord. La pista tan aviat puja com baixa, tot i que al final hem de pujar uns metres més forts fins al coll de Jou, ja a les envistes de Cerdanyola. Ja només ens queda baixar, però de quina manera. No val a badar ja que la pista és molt dreta i fa diversos giravolts sobtats. Tot i això el panorama sí que convida a la contemplació del paisatge, ja que podem veure el poble de Sant Julià de Cerdanyola a vista d'ocell amb el Pedraforca i Ensija al seu darrere. Baixem ràpid i entrem al poble entremig de les característiques feixes que estan presents en tots els vessants que envolten el nucli, fet que ens indica l'existència de pretèrites explotacions agrícoles avui del tot abandonades.

Tanquem a Cerdanyola aquesta bonica ruta d'escassos 30 quilòmetres i un desnivell lleugerament superior als 1.000 metres pel vessant nord del Catllaràs. És una ruta fàcil i molt bonica, que ens farà pujar fort una bona estona. Podrem gaudir del paistage típic del vessant nord del Catllaràs, amb boscos de pi i faig, prats alpins a les zones superiors, i les característiques roques calcàries que s'aixequen verticalment i trenquen el monocromatisme del verd. Entremig podem gaudir de les extensíssimes vistes des del mirador de la Roca de la Lluna, i també farem una breu parada per contemplar una de les obres més desconegudes de Gaudí, precisament la que està més ben integrada en una natura que l'arquitecte tan admirava.