Recorrerem unes de les majors pastures d'alta muntanya dels Pirineus als peus del Montsent de Pallars i el pic de Mainera. Comenem la ruta des del petit poble de Caregue on marxa una pista cap al nord que inicia una llarga pujada de gairebé 1.200 metres de desnivell fins a Serravilla. Al coll de la Portella canviem de direcció i llisquem fins al pas de la Mainera, des d'on continuarem 15 quilómetres planejant a gran alçada sobre els diversos torrents que alimenten el riu Pamano. Contornegem la base del Montoroio i el Montent de Pallars, i seguim per pistes entre extensíssimes prats alpins molt inclinats fins a la collada del Triador. Entrem als dominis de l'antiga estació d'esquí de Llessui, tancada als anys 80 del segle passat, i comencem una llarga baixada fins al poble del mateix nom. Per carretera baixem ràpid fins prop de Bernui, i una última pujada per asfalt fins al punt d'origen.

Iniciem la ruta al petit poble de Cassibrós, al fons de la Vall de Cardós, amb una forta pujada per una pista força trencada que remunta el vessant oest de la serra que separa les valls de Cardós i Ferrera. Pugem fort i continuat durant més de dues hores fins arribar al plàcid Pla de Nègua, on hi ha un mirador natural suspès sobre la Vall Ferrera. Passada una tanca la pista segueix enfilant cap a l'est amb pujadors molt durs que en algun punt s'acosten 20%. La pista puja cap a la serra de Costuix, i arribem fins al punt més alt, un fantàstic mirador panoràmic cap a les dues valls, i els grans cims com el Certascan, la Pica d'Estats o el Monteixo. Tornem al Pla de Nègua, i tot seguit prenem un corriol, que segons alguns pallaresos és el millor descens de la comarca. El caminet és molt divertit i emocionant, i té diversos trams força tècnics. Baixa directe fins al poble d'Arrós, al peu de la Noguera de Cardós, que resseguirem uns minuts més fins al punt d'inici.

Recorrem el vessant solei del Baridà en una ruta en bicicleta que ens enfila fins un dels grans miradors del Cadí i la vall del Segre. Sortim del petit poble de Músser, a la Cerdanya i marxem per una pista que puja fins una collada on es transforma en camí. Planegem per l'entretingut corriol que baixa a la casa de Sobeig i tot seguit puja cap al bonic poble d'Aristot, encimbellat en un turó. Avancem ara per l'Alt Urgell i pugem fort i sostingut per una pista pedregosa en força mal estat que ens obliga en algun punt a posar el peu a terra. L'ascens és llarg i dur, i ens porta al coll de Queralt, ja molt a prop del nostre objectiu. Arribem al mirador i gaudim d'extenses vistes. Tot seguit baixem per pista bona fins al refugi de Prat Miró, i seguim avall fins al refugi del Fornell, base de les pistes d'esquí nòrdic d'Aransa. Aquí comença un divertit corriol que baixa per dins del bosc fins al punt d'inici.

Des de la localitat turística de Zakopane, al vessant polonès del Tatres, prenem el telefèric que s'enfila ràpidament al Kasprowy Wierch. Des d'aquí un caminet ben fresat i en molts trams empedrat va seguint la carena cap a l'est fins al coll sota la piràmide del cim. S'acaba el camí suau i comença una pujada molt dura, amb diversos trams aeris equipats amb cadenes. El tram superior és el més dret, i cal fer diversos passos de grimpada sobre blocs de granit per assolir el cim, que ens ofereix una àmplia visió cap als dos vessants del massís. Baixem pel mateix camí seguint la carena que separa Eslovàquia i Polònia, acompanyats per les boires que pugem pel vessant nord.

Des de la turística estació d'hivern de Zakopane, a Polònia, ens desplacem fins a la vall de Kościeliska, on farem una excursió pel concorregut camí que remunta el riu fins al refugi Hali Ornak. És un dia de temps insegur i triem aquesta ruta fàcil i molt concorreguda per dins de la vall. Anem seguint sempre el camí ample al peu del riu, i ens en desviem per accedir a la cova Jaskinia Mroźna, d'uns 700 metres de longitud, il·luminada i adaptada per la visita turística. El recorregut és linial, i sortim a l'altre cantó on unes llargues escales ens tornem a la vall. Més endavant ens desviem a la banda contrària per pujar fins a la cova Jaskinia Raptawicka, a la qual s'accedeix grimpant per un tram equipat amb cadenes, i entrant amb unes escales metàl·liques. Aquesta cova és natural, i cal portar frontal. Tornem a la vall i acabem de pujar fins al refugi Hali Ornak, on comença una forta tempesta de pluja, llamps i trons que ens acompanyarà fins al punt d'inici, on arribem ben xops.

Els Tatres Occidentals tenen un aspecte menys alpí que els Alts Tatres, però ofereixen alguns recorreguts espectaculars i aeris. Des de la part superior del poble de Žiar caminem el primer dia fins al refugi Žiarska chata, on dormirem. De bon matí seguim remuntant la vall de Žiarska fins al coll del mateix nom. Girem a l'esquerra i pugem fort fins el primer cim, el Plačlivé (2.125 m.) A partir d'aquí comença una llarga i panoràmica cresta d'uns 5 km. amb trams on podem caminar còmodament, altres on haurem de fer grimpades exposades, i diversos trams equipats amb cadenes. El primer tram és més fàcil fins al coll Smutné sedlo, i llavors es torna més escarpat i aeri prop dels pics Tri kopy i Hrubá kopa. Seguim sempre la línia de cresta, amb vistes extenses cap a les valls del voltant, tant d'Eslovàquia com de Polònia. Arribem al sostre de la ruta, el pic Baníkov (2.178 m.) i encara continuem crestejant cap al pic Príslop. Baixem al coll de Jalovské, on abandonem la carena i emprenem el descens fins al refugi.

Tot i ser el pic més alt de Polònia, i un dels destacats de tot el massís dels Tatres, es puja habitualment des del vessant eslovac. Sortim des de la petita estació de tren de Popradské Pleso i pugem per una pista fins al refugi del mateix nom, on fem una pausa per esmorzar. El camí marxa cap al nord per una zona de bosc, i més endavant en un caos de blocs ja en un entorn d'alta muntanya. Passem a la vora d'uns estanys i de seguida trobem un pas horitzontal però aeri equipat amb esglaons i cadenes. Fem cua ja que hi ha molta gent, i seguim pujant fort fins al refugi Rysim, a 2.250 m. Una diagonal ascendent ens enfila fins al coll Váha, sota l'espectacular pic de Vysoká, on girem a la dreta per enfilar l'últim tram, dret i pedregós fins al cim nord-occidental, el més alt de Polònia amb 2.499 m., ple a vessar d'excursionistes. A pocs metres hi ha el punt més alt, des d'on tenim unes vistes espectaculars dels cims escarpats de sector central dels Tatres.

Fem una ruta al vessant sud del massís del Tatres que ens porta a recórrer dues valls molt interessants, la Veľká Studená de pujada i la de Velická de baixada. Comencem a caminar a Hrebienok, on hi arribem amb el telefèric. Entrem de seguida a la vall i pugem per un camí ombrívol i empedrat que va resseguint la vall. Al cap de poc passem el refugi de Reinerova, i després de 2 hores de caminar assolim el bonic refugi de Zbojnícka, on fem una primera pausa. Seguim remuntant la vall ja en un entorn pedregós i d'alta muntanya, i mig grimpant enfilem el coll de Prielom. Tot seguit baixem per un tram molt dret equipat amb esglaons i cadenes, i després per unes escales de fusta anem pujant fins al coll de Polsky hreben, a 2.200 m. sota cims molt escarpats. Comencem el descens per la vall de Velická amb un tram equipat, i després anem defent còmodament la vall envoltats de crestes per les dues bandes. Baixem fins a l'hotel refugi de Sliezsky, i seguim baixant per un camí llarg i un pèl monòton fins a l'estació de tren de Tatranská Polianka.

Remuntarem la vall de Biela Voda des de la cruïlla de la carretera per un camí còmode que ressegueix el rierol i avança fins a l'estany Zelené, tancat en un bonic circ entre muntanyes escarpades. És un camí còmode i ben indicat que avança cap al nord i més endavant gira cap a ponent alhora que comença a pujar més fort. Fem parada i fonda al refugi i tot seguit iniciem una pujada molt forta i pedregosa fins un petit cim arrodonit i poc destacat, però que és un mirador de primer ordre. De camí creuem un tram molt dret equipat amb cadenes. Passat el cim planegem pel camí Tatranská Magistrála durant una bona estona fins a l'estany Skalnaté, on comença a ploure i agafem un telefèric que ens baixarà fins a la vall, concretament al poble de Tatranská Lomnica.

Iniciem uns dies de descoberta a les muntanyes del Tatres enfilant-nos fins un cim panoràmic del vessant sud del massís. Al poble d'Stary Smokovec prenem un tren cremallera fins al nucli de Hrebienok, on comencem a caminar. Planegem uns minuts seguint el camí Tatranská Magistrála i aviat el deixem per prendre el camí de color blau que s'enfila pel vessant sud de la muntanya. Arribem a un mirador natural sobre la vall Velká Studena, i seguim pujant per un camí arranjat amb blocs de granit en l'època soviètica. Pugem fort una bona estona seguint l'ampla carena, amb vistes cap als cims escarpats i les fondes valls de la zona. La pujada és llarga i constant, i sempre seguint la carena assolim el cim, coronat per una creu. Vistes cap al sud de la plana d'Eslovàquia, i cap al nord d'alguns dels pics més destacats del Tatres. Tornarem a baixar pel mateix camí.