Pla de Nègua i pic de Costuix (2.333 m.)

Iniciem la ruta al petit poble de Cassibrós, al fons de la Vall de Cardós, amb una forta pujada per una pista força trencada que remunta el vessant oest de la serra que separa les valls de Cardós i Ferrera. Pugem fort i continuat durant més de dues hores fins arribar al plàcid Pla de Nègua, on hi ha un mirador natural suspès sobre la Vall Ferrera. Passada una tanca la pista segueix enfilant cap a l'est amb pujadors molt durs que en algun punt s'acosten 20%. La pista puja cap a la serra de Costuix, i arribem fins al punt més alt, un fantàstic mirador panoràmic cap a les dues valls, i els grans cims com el Certascan, la Pica d'Estats o el Monteixo. Tornem al Pla de Nègua, i tot seguit prenem un corriol, que segons alguns pallaresos és el millor descens de la comarca. El caminet és molt divertit i emocionant, i té diversos trams força tècnics. Baixa directe fins al poble d'Arrós, al peu de la Noguera de Cardós, que resseguirem uns minuts més fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Cassibrós Vall de Cardós (Pallars Sobirà)
• Distància: 27,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.440 metres
• Temps: 5:55 hores
• Dificultat: IBP=141 / Vermella
• Sensació de dificultat: Mitjana Trams molt durs de pujada (+20%). Descens per corriol amb trams tècnics
• Cartografia: Pica d'Estats - Mont-roig Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Avui farem una d'aquelles rutes de ciclisme d'altura que ens portarà fins un preciós cim a cavall entre les valls de Cardós a l'oest i Ferrera a l'est. És d'aquells cims discrets, ben poc coneguts, però que ofereixen una bastíssima panoràmica i que ajuden a comprendre el territori. Aquest cimet és un dels punts més alts de la llarga carena que separa les dues valls pallareses, i podem pujar-hi en bicicleta gràcies a una pista precària i tancada al trànsit que surt des del Pla de Nègua. Aquest plàcid planell d'alta muntanya també és un dels al·licients de la ruta, i només enfilar fins aquí ja és una bona activitat, ja que hi ha més de 1.000 metres de desnivell. Més amunt les pujades són duríssimes, amb trams molt exigents i sostinguts sobre terreny pedregós, al límit de la ciclabilitat. Les vistes des del cap d'amunt són espectaculars. El descens per un caminet directe fins al fons de la vall posa la cirereta al pastís d'una ruta que podríem qualificar com a mel de romaní!

Entrem a la Vall de Cardós i remuntem la Noguera de Cardós fins al petit poblet de Cassibrós, situat a la riba esquerra. És un poble petit enfilat uns metres per sobre del curs fluvial, on actualment hi viuen unes 25 persones segons les dades d'Idescat. Està situat entre dues de les poblacions més importants de la vall: Ribera de Cardós i Ainet de Cardós. El nucli s'agrupa en dos carrerons estrets i costeruts que neixen davant la petita església romànica de Sant Andreu. I parlant d'arquitectura romànica, cal destacar especialment el pont medieval, bastit amb una gran arcada d'un sol ull i que creua la Noguera de Cardós. Encara s'utilitza com a accés rodat al nucli. Aparquem en un petit aparcament sota l'església, on hi caben 4 o 5 vehicles a tot estirar. Preparem els estris i sortim la Sílvia i jo mateix pedalant, i el nostre fidel gos, el Fum, que vindrà al nostre costat.

Ja sobre la bicicleta baixem uns metres fins al primer revolt i prenem una pista que marxa a ma dreta. Aquesta pista avança els primers metres lleugerament alçada sobre el riu, i al cap de poc fa un parell de revolts sobtats per anar guanyant altura. Ens separem del fons de la vall, i ben aviat tenim una bona vista cap al poble d'Ainet de Cardós i els prats que l'envolten. La pista de seguida mostra caràcter, i s'enfila fort, sobretot als revolts. És una pista secundària que s'utilitza ben poc, bàsicament per a usos ramaders. És una pista només apta per a tot terrenys, i evidentment per a bicicletes. Puja en tot moment, i dona poc marge per a la relaxació. De fet en alguns punts, sobretot a la part inicial, cal parar atenció a no perdre la bona traça i esforçar-se bé en pedalejar al límit de les forces.

Enfilem per la solana de Cassibrós, però bona part del recorregut per la pista el fem dins del bosc, de manera que gaudim d'una ombra agradable en un dia calurós. Davant nostre sobresut el petit pic punxegut de la Portella, amb la roca vermellosa característica d'aquesta zona. Un tros amunt la pista dibuixa diversos revolts sobtats en zig-zag i guanyem força altura. No val a badar, ja que la pujada és forta i constant. Passem el petit replà de la borda del Vaquer, i seguim pujant fent dues marrades llargues per anar guanyant metres al bosc de Cassibrós. Creuem una zona d'avets, i tot seguit fem una breu pausa per reposar, ja que l'ascens és dur i sostingut. La pista marxa força cap al sud traçant una llarga diagonal, tot seguit gira i torna cap al nord i repeteix l'operació traçant uns zig-zags llargs per dins del bosc fins arribar a una zona més planera. Trobem una cruïlla i una barrera oberta. Girem del tot a la dreta i pugem més suaument per un bosc d'alta muntanya que ens porta fins als prats alpins del Pla de Nègua.

Després de més de 2 hores pujant per un bosc costerut és molt agradable arribar a una gran esplanada oberta. El Pla de Nègua és un bonic replà suspès cap a l'est sobre la vall Ferrerra. És un lloc molt bonic, ja que sumat a la placidesa dels prats alpins, tenim una gran visió sobre el fons de la vall. És un balcó natural, totalment pla a dalt, però que cau en fortíssim pendent sobre la vall. Aquest és un indret preciós i de vistes àmplies. Diversos cims es dibuixen a l'horitzó. Només pujar fins aquí ja seria una bona excursió, i de fet era l'objectiu principal de la jornada. Portem ja més de 12km., també més de 1.000 metres de desnivell i gairebé dues hores i mitja. Des d'aquí mateix podríem anar a buscar el corriol per on farem el descens. Però em consta que hi ha una pista que permet pujar encara més amunt, i com que ens veiem amb forces seguim endavant.

Creuem tot el pla de Nègua seguint unes roderes fins al final, on neix una pista que segueix més o menys la carena. Aviat trobem una tanca que barra el pas als vehicles, però que es pot esquivar fàcilment amb les bicicletes. A partir d'aquí comença una pista duríssima, amb pendents continuats superiors al 15%. És una pista pedregosa i dreta que obliga a la màxima concentració i no perdre la bona traça. Amb esforç és possible fer-la tota sobre la bicicleta, i de fet ho anem fent això sí, amb les pulsacions al límit. Tot pujant tenim bones vistes cap a la vall de Cardós, concretament cap a la valleta secundària d'Esterri de Cardós i Ginestarre, però no podem badar gaire, ja que la dificultat del terreny requereix tota la nostra atenció. Pugem fort durant tres quarts d'hora més i remuntem gairebé 400 metres addicionals.

La pista ens ha portat fins a la part més alta de la serra de Costuix, que separa el tram central de les valls de Cardós a l'oest i Ferrera a l'est. De fet la pista continua de pla un parell de quilòmetres més, però nosaltres ens aturem al punt més alt. Deixem les bicicletes i pugem una cinquantena de metres fins al pic de Costuix (2.333 m.), que no és ben bé un pic, sinó el punt més alt de la serra. El lloc és sensacional, ja que ens regala una panoràmica de 360º cap a les dues valls i també els grans cims que les envolten. Veiem des dels grans colosos del PN d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici fins al sector del Certascan, i si mirem cap a l'est contemplem tot el massís de la Pica d'Estats amb els seus satèl·lits (Baborte, Sotllo,...) Però hi ha un cim que captiva la mirada, i no és altre que el Monteixo. Mirant cap a l'est tenim just al davant la gran piràmide que contemplem en tota la seva esplendor, des de la base al fons de la vall Ferrera fins al cim de gairebé 3.000 metres. 1.700 metres de desnivell continuat que representa un dels vessants més llargs dels Pirineus.

Passem uns minuts a dalt del cim, i caminem uns metres per l'allargassada carena que separa les dues valls pirenenques. El dia és radiant, i ens permet contemplar un paisatge bastíssim. Ens entretenim uns minuts intentant endevinar el major nombre de cims i indrets de referència. Ha estat molt dur arribar fins aquí, però la panoràmica ho mereix. Com deia al començament és d'aquells cims poc destacats dins de l'agenda muntanyenca, però a nivell panoràmic és un mirador de primer ordre. És d'aquells llocs que, pel fet d'estar alçat i situat entre les dues valls, permet una contemplació molt àmplia del territori, i ajuda a comprendre l'orografia pallaresa. És un d'aquells llocs on t'hi estaries hores i hores, gaudint de les vistes i la sol·litud. Fins i tot sobta que hi hagi una pista que permeti pujar tan amunt, però s'ha de dir que avui agraïm que hi sigui i que ens hagi permès pujar en bicicleta fins un lloc tan bonic.

Emprenem el descens per la mateixa pista fins al Pla de Nègua. No té més secret que baixar amb compte i controlar els frens, ja que el pendent és important, i hi ha una bona caiguda cap al vessant de Cardós. Tot baixant contemplem amb més calma el paisatge que de pujada se'ns feia més difícil de veure. Creuem el Pla de Nègua i just al final abandonem ja la pista principal i prenem un caminet que marxa de dret. Aquí comença un llarg corriol que ens portarà fins al fons de la vall. Més d'una persona ens ha dit que aquest és un dels millors descensos del Pallars (sinó el millor), i parlem de fonts ben informades, per exemple algun rider pallarès. En general no és un descens difícil, tot i que en diversos passos haurem de baixar de la bicicleta o posar el peu a terra. És un descens ideal per un nivell d'enduro mig-baix, factible també per a bicicletes rally, això sí, patint una mica més.

El descens connecta diversos caminets. El primer surt des del mateix Pla de Nègua i entra al bosc direcció nord-oest fins al peu del pic de la Portella. Aquest primer tram és poc difícil i podem anar negociant les petites dificultats. Arribant al pla de la Portella el caminet gira a la dreta i comença un descens més acusat, amb algun punt molt dret i pedregós on posem peu a terra quan no ho veiem clar. Ciclistes més atrevits o avesats a l'enduro farien tot el recorregut sobre la bicicleta. Aquest primer tram acaba en un revolt de la pista principal que baixa cap a Esterri de Cardós, una opció menys aventurera per qui vol un descens més fàcil i còmode. Fem uns pocs metres per aquesta pista i de seguida tornem a trobar un camí que retalla cap a l'esquerra. Ara el descens és una mica més dur, per un tram de bosc espès. Bona part del recorregut és ciclable, però cal parar atenció a les arrels, pedres i algunes sorpreses que anem trobant pel camí. És però un lloc preciós, una delícia per rodar en bicicleta però que requereix posar-hi tota l'atenció.

El descens té trams força tècnics, i entre la nostra poca perícia i les bicicletes rígides, anem baixant força poc a poc. Creuem una pista secundària i seguim baixant traçant una llarga línia direcció nord-oest. Creuem un tram més suau i tornen a confluir a la pista. La seguim fins passat el primer revolt, on tornem a enganxar el camí. No recordo exactament tot el traçat, però el tram inferior del camí torna a tenir alguns trams durs, tant pel pendent com per la dificultat del terreny. En general és força ciclabe, però posem el peu a terra i baixem de la bicicleta en diverses ocasions. Anem baixant per dins del bosc seguint el corriol estret i ben fresat. Anirem seguint uns senyals de pintura groga que ajuden a seguir el bon camí, ja que els mapes no el marquen. Creuem la Mata d'Arrós, i seguim baixant fins arribar a les envistes del poble. Sense entrar-hi girem a l'esquerra i voregem uns camps de pastura encara per un camí estret i molt bonic, amb trams empedrats. El caminet acaba de baixar al peu de la Noguera de Cardós.

Avancem uns últims minuts molt plàcids per un camí de ribera al peu del riu, sempre per la riba esquerra fins que trobem un últim pujador que ens porta a l'entrada de Cassibrós. Tanquem així una ruta preciosa de bicicleta d'alta muntanya que té tots els ingredients. Comença amb una pujada llarga i sostinguda pel bosc de Cassibrós entre bedolls, pins i avets. Tot seguit gaudim de la placidesa del Pla de Nègua abans d'emprendre l'última i definitiva pujada fins a la serra de Costuix, des d'on tenim unes extraordinàries vistes cap als cims més alts del Principat. De nou al Pla de Nègua emprenem un llarg i divertit descens per un corriol preciós amb diversos talls tècnics. Una ruta per emmarcar a cavall de dues de les grans valls pallareseses: Cardós i Ferrera.