Świnica (2.301 m.)

Des de la localitat turística de Zakopane, al vessant polonès del Tatres, prenem el telefèric que s'enfila ràpidament al Kasprowy Wierch. Des d'aquí un caminet ben fresat i en molts trams empedrat va seguint la carena cap a l'est fins al coll sota la piràmide del cim. S'acaba el camí suau i comença una pujada molt dura, amb diversos trams aeris equipats amb cadenes. El tram superior és el més dret, i cal fer diversos passos de grimpada sobre blocs de granit per assolir el cim, que ens ofereix una àmplia visió cap als dos vessants del massís. Baixem pel mateix camí seguint la carena que separa Eslovàquia i Polònia, acompanyats per les boires que pugem pel vessant nord.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Telefèric Kasprowy Wierch Zakopane (Polònia)
• Distància: 5,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 580 metres
• Temps: 2:50 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Força fàcil Diversos trams equipats amb cadenes. Passos aeris prop del cim
• Cartografia: Západné Tatry Kompass (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Ens llevem l'últim dia de la nostra estada a Zakopane encara commocionats per la tragèdia que el dia anterior va segar la vida de 5 excursionistes a causa de diversos llamps. En aquesta ciutat turística del sud de Polònia, als peus del massís del Tatres es respira un ambient estrany. Hi ha menys excursionistes del que és normal, ja que el dia és molt millor que l'anterior, però no és clar del tot, i molta gent encara té por de les tempestes sobtades que van arribar sense avís previ. De fet les autoritats recomanaven no sortir a llocs complicats de muntanya pel risc de tempestes de tarda. Nosaltres planifiquem una sortida d'alta muntanya però força curta, que ens permet una escapada matinal quan el temps es preveu millor.

Des del centre de Zakopane un autobús local ens porta fins a la part més alta del poble on hi ha la base del telefèric Kasprowy Wierch. Fem una bona cua de més de mitja hora per poder pujar a la cabina que ens remuntarà 1.000 metres en pocs minuts. Aquesta és la gran diferència d'altres cims dels Tatres de mida semblant: aquells requereixen llargues aproximacions, i en canvi en el cas que ens ocupa ens polirem el desnivell més fort en poca estona. La cabina ens deixa gairebé a 2.000 metres, a Kasprowy Wierch, un punt de la carena que tot seguit recorrerem. Aquesta carena és la principal dels Alts Tatres, i estem situats més o menys al centre del massís. A més a més, en aquest tram la carena marca la línia fronterera entre Polònia al nord i Eslovàquia al sud.

Un camí empedrat i ample surt des de l'arribada del telefèric i marxa cap a l'est. És un lloc freqüentat per turistes, ja que amb una lleugera passejada gairebé plana de pocs minuts es pot gaudir d'un ampli paisatge cap a la vall de Tichá, a Eslovàquia, i alhora gaudir d'esplèndides vistes cap als cims més pedregosos d'aquest sector. El primer tram de camí és força planer, i avancem a bon ritme. Hi ha alguns núvols que tapen les capçaleres, i es van movent. En un dia qualsevol no hi donaríem més importància, però després de la tragèdia del dia anterior a causa dels llamps, qualsevol moviment dels núvols ens fa posar en alerta. De moment sembla que el dia vol aguantar-se, però ens haurem d'anar fixant en com evolucionen els núvols.

Aviat anem deixant enrere els turistes que majoritàriament es queden abans d'arribar a un petit cimet enmig de la carena, el Beskid (Beskyd en eslovac), que és una bona talaia del sector. Des d'aquí ja s'entreveu que la suavitat del camí que anem seguint no durarà gaire estona. Seguim avançant pel camí ben fresat i marcat amb senyals de pintura vermella i blanca. Després de pujar el primer promontori baixem fins una mena de coll i seguim planejant o pujant lleugerament. Ens tornem a enfilar una mica per pujar un segon cimet, el Skrajna Turnia (Krajná Kopa en eslovac). Planegem alhora que ens anem acostant a la base d'una piràmide dreta i rocallosa, on comença la veritable excursió d'avui. La suavitat del camí es manté fins al coll de Świnicka Przełęcz, i a partir d'aquí tocarà pujar fort.

El camí canvia radicalment. Entrem en terreny de granit, i el nostre camí zig-zagueja fort per remuntar els forts pendents d'aquest cim que ja mostra el seu caràcter. Pugem una bona estona en tendència cap al vessant eslovac, sempre per camí ben indicat, tot i que en algun punt ja ens ajudem amb les mans. El camí gira una mica a la dreta per evitar un tram més vertical i fa una petita marrada per sortejar un esperó. Ens trobem amb un primer tram equipat amb cadenes que salva un flanqueig horitzontal però aeri, especialment delicat en cas que la roca estigués molla. Saltem a l'altre cantó de l'esperó i seguim amb trams a peu i altres mig grimpant. Poc més amunt trobem un nou tram de cadenes, aquest més dret. Les cadenes ajuden, però també es pot pujar pel costat sense utilitzar-les. Continuem pujant fort i el camí serpenteja per buscar el millor pas. Un últim tram equipat ens acosta als últims blocs de granit abans d'arribar al cim. Uns passos fàcils sobre blocs, alguns equipats i notablement aeris, ens porten fins al cap d'amunt del Świnica, a 2.301 m.

Les boires i els núvols baixos no ens permeten tenir una panoràmica neta, però s'endevinen diversos cims. Estem en un entorn sever d'alta muntanya, i el clima particular dels Tatres ens ho recorda constantment. Fem unes fotos i gaudim del paisatge, tot i que enterbolit. Veiem diversos llacs cap al vessant polonès, i cims altius, foscos i abruptes seguint la línia de carena. Al cap de pocs minuts emprenem el retorn, que farem pel mateix camí. Desfem els diversos trams equipats, sempre amb compte, i seguim gaudint del paisatge cap a les dues bandes, ja que sempre ens movem pel fil que separa els dos països. Triguem gairebé el mateix en pujar que en baixar, i tornem al telefèric que ens baixarà de nou cap a Zakopane.

Ha estat una excursió curta gràcies al telefèric, però intensa per la forta pujada pedregosa i els trams equipats abans del cim. És una muntanya abrupta i estèticament bonica situada sobre mateix del centre vacacional de Zakopane, un poble amb molta vida on hem passat un parell de dies. La idea d'avui era fer una excursió curta matinal ja que a la tarda hem de continuar el nostre viatge que ja va arribant al seu final. La propera destinació és la ciutat de Cracòvia, des d'on volarem de nou cap a Catalunya, però abans aprofitarem per passejar i conèixer la ciutat i també farem una visita que em fa una especial il·lusió, tot i saber que no serà fàcil ni agradable: el camp de concentració d'Auswitch.