Slavkovský štít (2.452 m.)

Iniciem uns dies de descoberta a les muntanyes del Tatres enfilant-nos fins un cim panoràmic del vessant sud del massís. Al poble d'Stary Smokovec prenem un tren cremallera fins al nucli de Hrebienok, on comencem a caminar. Planegem uns minuts seguint el camí Tatranská Magistrála i aviat el deixem per prendre el camí de color blau que s'enfila pel vessant sud de la muntanya. Arribem a un mirador natural sobre la vall Velká Studena, i seguim pujant per un camí arranjat amb blocs de granit en l'època soviètica. Pugem fort una bona estona seguint l'ampla carena, amb vistes cap als cims escarpats i les fondes valls de la zona. La pujada és llarga i constant, i sempre seguint la carena assolim el cim, coronat per una creu. Vistes cap al sud de la plana d'Eslovàquia, i cap al nord d'alguns dels pics més destacats del Tatres. Tornarem a baixar pel mateix camí.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Hrebienok Stary Smokovec (Eslovàquia)
• Distància: 12,10 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.185 metres
• Temps: 7:00 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Vysoké Tatry Kompass (1:25.000)

Itinerari

Crònica

El nostre pla inicial de fer una travessa de diversos dies pel massís del Tatres aviat va quedar estroncat per la impossibilitat de trobar lloc als refugis. La nostra falta de previsió i la gran afluència els refugis eslovacs i polonesos al mes d'agost ens va fer canviar de plans, i en comptes de fer una ruta linial, vam anar fent excursions de dia des d'alguns dels pobles situats al peu del massís. Les muntanyes del Tatres (o Tatra, Tatry en eslovac i polonès) són petites, amb una superfície que no arriba als 800 quilómetres quadrats, el que suposa per tenir una idea, tota l'extensió del massís dels Ports de Tortosa-Besseit. Es divideixen entre Eslovàquia al sud, que en té la major part, i Polònia al nord, amb una part més petita. Precisament la reduïda dimensió del massís permet desplaçar-se fàcilment als pobles que l'envolten i realitzar diferents excursions a les diferets àrees d'aquest territori granític i escarpat.

Aquesta primera jornada comença al poble d'Stary Smokovec, un nucli turístic al vessant sud del massís. Una bona carretera comunica els diferents nuclis d'aquesta cara sud, i el poble d'on sortirem està situat a l'àrea est. A la part alta d'aquest petit poble turístic hi ha l'estació del tren cremallera que ens pujarà fins a Hrebienok i ens evitarà 700 metres de desnivell. Una de les altres característiques dels Tatres és el fet que s'aixequen de cop per damunt de la gran plana d'Eslovàquia que s'estén molts quilòmetres cap al sud, de manera que el paisatge és molt contrastat, i sense solució de continuïtat passem de l'absoluta plana a unes muntanyes molt escarpades i altives. El tren cremallera puja en pocs minuts fins l'estació superior, on hi ha un hotel, un bar i una gran zona recreativa. Molts turistes només pugen fins aquí a gaudir d'un ambient de muntanya. Per nosaltres serà el punt de sortida.

Una de les coses que més ens sorprèn d'Eslovàquia és la gran afició que tenen a la muntanya. Això afegit al fet que el massís sigui petit, ens assegura que no esterem sols en cap de les sortides que fem. Sortim planejant cap a l'oest seguint el camí marcat amb senyals vermells i blancs, i conegut com a Tatranská Magistrála. Aquest camí flanqueja tot el vessant sud del massís a mitja alçada, sense pujar molt amunt. És l'equivalent nostre a un GR que connecta diferents indrets i refugis situats a alçada mitjana, ni al fons de la vall, ni a la zona alta. És un camí còmode i ben traçat, amb molts trams arranjat amb un impressionant empedrat de grans blocs de granit, un tipus d'arranjament de camins que trobarem en molts llocs, i que es va realitzar durant l'època comunista.

Marxem uns minuts cap a l'oest fins que trobem un altre camí indicat, aquest amb senyals blaus i blancs que gira a la dreta i comença a pujar. Deixem la comoditat del camí que planeja i comencem una pujada que serà llarga i feixuga. Al cap d'uns minuts de forta pujada arribem a un mirador natural, conegut com a Slavkovská vý hliadka, a 1.550 metres. Contemplem des d'aquí l'inici de la vall Velká Studena, així com el camí que marxa cap a la vall més al nord, la Mala Studena, uns camins freqüentats per molts excursionistes que des d'aquest mirador alçat semblen formiguetes. El camí fa un gir a l'esquerra i comença a pujar més decidit pel vessant sud de la muntanya. Pugem fent ziga-zagues fins assolir al carena al voltant dels 1.860 metres.

Un cop som dalt la carena iniciem una llarga travessa per un ample llom rocós de fort pendent. Marxem sempre cap a l'oest en pujada constant i sempre sobre blocs de granit. Cap al nord obrim la visió sobre algunes muntanyes destacades del massís, com el Lomnický štít, el segon cim més alt dels Tatres, situat a poca distància. Aquest és un cim que només es pot assolir amb un impressionant telefèric que surt des del poble Tatranska Lomnica, situat a la vall, i que puja fins a més de 2.600 metres, on hi ha un observatori meteorològic. També es pot pujar a peu per una ruta força dura, on és obligar anar amb guia. Però a part d'aquest cim, des de la carena es poden apreciar moltes altres puntes, la majoria molt escarpades i amb parets de granit que creixen en vertical centenars de metres. El paisatge cap al nord és abrupte, i el caràcter sever de la roca fosca encara s'accentua amb els núvols i boires característics de la zona i que ens acompanyaran tots els dies. En canvi cap al sud el paisatge és totalment pla, i s'allarga més enllà del que abasta la nostra vista.

Seguim la carena una bona estona, contemplant el paisatge escarpat cap al nord. Destaca especialment un pic piramidal molt estètic, que mirant el mapa deduïm que és el Ladový štít, tercer cim en alçada dels Tatres amb 2.627 metres. El tram superior no és tan dret, tot i que seguim pujant en tot moment. Després de poc més de 3 hores de pujada continuada coronem l'últim turó de blocs de granit on hi ha una creu que assenyala el cim de 2.452 metres. Descansem uns minuts sempre envoltats de molts altres excursionistes que hi ha a la zona, i contemplem un paisatge escarpat i abrupte. Muntanyes de granit negre de gran verticalitat, i valls que s'enfonsen centenars de metres.

Iniciem el descens que seguirà la mateixa ruta que de pujada. Ens creuem amb molts altres excursionistes que encara van pujant, els quals per cert tenen poca inclinació a saludar. No sabem si no és costum a la zona, o que en haver-hi tanta gent no té sentit saludar-los a tots. Contemplem la gran plana que ens queda cap al sud, tot i que les boires difuminen i limiten el camp visual. Anem baixant poc a poc per sobre dels blocs de granit, força còmodes de caminar, ja que hi ha quilòmetres de camins arranjats. La baixada es fa llarga i feixuga, ja que hem de perdre un bon desnivell. Mica en mica anem desfent el camí, i un últim tram més planer ens porta fins al punt de sortida, on fem una bona pausa a la terrassa del restaruant abans d'agafar de nou el telefèric que ens baixarà cap als peus dels Tatres, al voltant dels 1.000 metres d'alçada on hi ha els principals pobles de la zona.

Hem fet una primera excursió als Tatres fins un cim força conegut a la zona. El camí per arribar-hi és força monòton, tot i que dalt la carena gaudirem de bones vistes que ens permeten identificar objectius pels propers dies. Un cop a baix de nou, aprofitem les bones comunicacions amb transport públic, tan autobús com la línia de tren que voreja el Tatres, per accedir al petit poblet de Ždiar, on tenim el camp base pels propers dies. És un poble rural molt bonic i pintoresc, amb totes les cases de fusta. És un lloc agradable i tranquil, i només té l'inconvenient que està situat al límit més oriental del massís, i per tant queda una mica lluny de tot. Però és un lloc idíl·lic de muntanya, amb cases aïllades ben boniques entre els prats de bestiar. Un bon lloc per relaxar-se i planificar les properes excursions.