Valls de Veľká Studená i Velická

Fem una ruta al vessant sud del massís del Tatres que ens porta a recórrer dues valls molt interessants, la Veľká Studená de pujada i la de Velická de baixada. Comencem a caminar a Hrebienok, on hi arribem amb el telefèric. Entrem de seguida a la vall i pugem per un camí ombrívol i empedrat que va resseguint la vall. Al cap de poc passem el refugi de Reinerova, i després de 2 hores de caminar assolim el bonic refugi de Zbojnícka, on fem una primera pausa. Seguim remuntant la vall ja en un entorn pedregós i d'alta muntanya, i mig grimpant enfilem el coll de Prielom. Tot seguit baixem per un tram molt dret equipat amb esglaons i cadenes, i després per unes escales de fusta anem pujant fins al coll de Polsky hreben, a 2.200 m. sota cims molt escarpats. Comencem el descens per la vall de Velická amb un tram equipat, i després anem defent còmodament la vall envoltats de crestes per les dues bandes. Baixem fins a l'hotel refugi de Sliezsky, i seguim baixant per un camí llarg i un pèl monòton fins a l'estació de tren de Tatranská Polianka.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Hrebienok Stary Smokovec (Eslovàquia)
• Distància: 16,70 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.115 metres
• Temps: 8:10 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Alguns trams equipats amb cadenes. Tram vertical amb esglaons al coll
• Cartografia: Vysoké Tatry Kompass (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Continuem els nostres dies de descoberta al massís dels Tatres, i avui ens dedicarem a recórrer dues valls molt interessants que ens endinsaran fins una de les zones més abruptes del sector. Ens desplacem amb l'autobús fins al nucli d'Stary Smokovec, una de les principals poblacions turístiques al sector sud dels Tatres on també hi ha una estació d'esquí. Precisament aprofitarem un telefèric per pujar des de la població fins a Hrebienok, on hi ha un hotel-restaurant i l'enllaç de diversos camins. Un cop baixem del telefèric prenem el camí vermell que entra a la vall Veľká Studená, i avança pel vessant obac de la vall en direcció nord-oest. Caminem per un camí ben traçat durant poc més de 15 minuts fins que trobem una cruïlla de camins. Deixem el camí vermell que baixa fins al proper refugi de Reinerova i segueix cap a la vall situada més al nord. Nosaltres continuem el camí marcat amb senyals blaus que ressegueix la vall.

El camí és ben traçat, i en molts trams té el característic empedrat de blocs de granit tan habitual als Tatres. Caminem amb la fresca matinal al vessant ombrívol de la vall, protegits del sol per cims i crestes abruptes. Caminem per un bosc d'avets en un ambient d'alta muntanya, amb pics altius que destaquen a les dues bandes de la vall. El primer tram de la vall és més tancat i estret, i avancem amb poques vistes dins del bosc i enclotats entre muntanyes. Més amunt la vall es va obrint i s'eixampla. Passem un tram fàcil però equipat amb cadenes, que podrien ser útils en cas de pluja o sobretot de neu o glaç. Un petit pont ens permet creuar el rierol que solca la vall, i a partir d'aquí el camí puja més fort. Creuem un nou tram equipat amb cadenes i de seguida passem uns metres per damunt del petit estany Dlhé pleso (pleso en eslovac vol dir estany). Pocs minuts després arribem al refugi de Zbojnícka.

A diferència d'altres refugis dels Tatres on es pot arribar amb cotxe o amb telefèric, el refugi de Zbojnícka està situat a la part alta d'una vall força remota, on només es pot arribar caminant. És un refugi que està obert tot l'any, i s'hi respira un ambient d'alta muntanya. És un centre per fer moltes activitats, tan excursionistes com d'escalada a l'estiu, o d'esquí de muntanya a l'hivern. És un edifici d'una sola planta situat damunt d'una gran llosa de roca alçada sobre el fons de la vall. Fem una pausa i mengem un dels plats típics de la zona, els buchty, una mena de brioxos calents, oliosos i farcits de melmelada. Acompanyats d'un bon te ens donen forces per continuar la ruta.

Seguim remuntant la vall i després del refugi tenim un tram força planer i ample. Passem per la vora d'un estanyol i anem entrant a la part més alta de la vall, la qual es va tancant envoltada de cims escarpats. Costa d'endevinar com sortirem d'aquesta vall, ja que es veu tancada per cims d'aspecte inaccessible. Uns metres més amunt es va dibuixant un coll evident entre les roques fosques on s'endevina una traça de camí. Seguim pujant i ens acostem a la roca. El camí és ben evident, i es van trobant fites. Arribem a unes grans lloses de roca on caldrà fer passos fàcils de grimpada per anar guanyant metres. El camí és ara abrupte i entretingut, i va entrant mica en mica en una mena de canal que culmina en un collet estret entre pics molt escarpats. El tram superior està equipat amb una mena de claus que poden ajudar en cas de neu, però són innecessaris en sec. Amb petites grimpades sense dificultat arribem al coll de Prielom sedlo (sedlo en eslovac significa coll), punt més alt de la ruta amb 2.290 m.

El coll de Prielom està situat en un entorn impressionant d'alta muntanya, envoltat de crestes i cims molt escarpats de granit negre. El color fosc de la roca, i les boires que van i vénen encara donen un aspecte més sever a l'entorn. Arribem al coll i comencem a baixar per l'altre cantó per un pas estret i pràcticament vertical. Hi ha uns esglaons metàl·lics molt separats l'un de l'altre, i una cadena que ajuden a desfer aquest tram tan dret. És el pas més compromès de la ruta, tot i que no revesteix gran dificultat. Tot i això sí que veiem alguns excursionistes que venen en sentit contrari i tenen certs problemes en superar-los, sobretot pel fet que són passos aeris tot i la poca dificultat. En pocs minuts baixem la part superior del coll i seguim per la canaleta ja sense dificultats. Anem baixant entre blocs de roques i contemplem davant la vall de Litvorová.

No baixarem cap a la vall de Litvorová, sinó que quan sortim de la canaleta entrem en una immensa tartera i prenem el camí que traça una llarga diagonal descendent sempre per damunt de l'estany de Zmrnuté, que veiem en tot moment, però no hi acabem d'arribar. Aquest camí que flanqueja la tartera arriba a un punt on hi ha una cruïlla. Deixem el camí blau que marxa a la dreta i baixa cap a la vall de Litvorová, i en canvi prenem el camí verd que comença una duríssima pujada cap al sud. Com que el terreny és molt dret i trencat per petits blocs de granit, s'hi van instal·lar unes escales de fusta que permeten un pas més fàcil. Les escales pugen molt fort i fan un zig-zag que en pocs minuts ens enfila fins al coll Polsky hreben.

Seguim encara en un entorn d'alta muntanya molt interessant. Precisament des del coll es pot pujar fins al proper pic de Vy chodna Vysoká, una muntanya molt escarpada de granit fosc que s'assoleix en poc més d'una hora. Les boires van tapant el cim, i de tant en tant permeten veure els excursionistes que van i vénen. Desistim de pujar-hi, ja que la ruta ja és prou llarga, i pujant al cim se'ns allargaria en excés. Tot i això contemplem aquest pic rocallós, així com els altres que l'envolten. Fem una pausa al coll per dinar, tot i que ens hem de refugiar uns metres més avall ja que l'aire és fred i molest. Tot seguint continuem la nostra ruta creuant cap a l'altre cantó del coll. El primer tram és molt dret i està equipat amb unes cadenes i més endavant uns esglaons que permeten desfer el tram més vertical.

Baixem cap a la part ampla de la vall i l'anem resseguint per un camí còmode i amb trams empedrats. Passem per sobre d'un petit estany en un tram estret de la vall. Els núvols tapen les capçaleres de les muntanyes, però gaudim d'un entorn escarpat i abrupte, amb crestes i cims que s'aixequen verticals a banda i banda de la vall. Precisament al cantó dret (oest), s'aixeca el pic de Gerlachovsky, el cim més alt dels Tatres amb 2.654 metres. Una de les idees era pujar aquest cim, però per la normativa del parc natural de l'Alt Tatres és obligatori pujar-hi amb guia, ja que el camí no és molt evident, i a més a més, precisament els guies es dediquen a treure tota mena de fites o elements que puguin indicar el camí. Com que no estàvem disposats a acceptar aquest peatge, vam decidir no fer aquest cim, tot i que segurament és ben interessant.

En tot cas el pic de Gerlachovsky, conegut també com Gerlach, l'hauríem d'haver fet un altre dia, ja que és una activitat prou llarga i complexa per dedicar-hi un dia complet, i sortint ben d'hora. Nosaltres seguim baixant i arribem a un balcó natural on veiem l'estany Velické i l'hotel refugi de Sliezksy. El pendent s'accentua, i baixem més fort fins arribar precisament als peus de l'estany. El voregem i arribem al peu de l'hotel, una construcció gran i aparatosa, poc integrada amb l'entorn. Els clients de l'hotel poden pujar amb cotxe, tot i que la carretera està tancada a la resta de vehicles. Nosaltres baixarem per un caminet que s'endinsa en un bosc espès i va perdent alçada mica en mica. Anem seguint sempre el camí verd, que en aquest tram es fa força llarg i monòton, i des de l'hotel encara ens ocupa més d'una hora i mitja fins al fons de la vall.

Arribem al poblet de Tetranská Polianka, un dels nuclis turístics de la part baixa del vessant sud dels Tatres amb uns núvols amenaçadors. El temps del Tatres és complicat, i núvols i boires són pràcticament el pa de cada dia. Acabem de baixar fins a l'estació de tren on acabarem la ruta. Ha estat una ruta llarga de més de 8 hores caminant per un entorn d'alta muntanya que ens ha permès conèixer dues valls molt caractetístiques del Tatres. La part més interessant és la superior, ja que és molt abrupte i estem sempre envoltats de grans cims. Entremig hem conegut un dels refugis més característics de tot el Tatres, el de Zbojnícka, on els tradicionals portejadors o sherpes porten les vitualles carregats amb les seves grans motxilles. Una ruta linial llarga i amb fort desnivell en un ambient d'alta muntanya que es pot enllaçar gràcies a les bones connexions amb transport públic.