Pujant pel vessant francès, el Puigmal és un dels cims més agraïts per pujar amb esquís de muntanya, ja que en una simple matinal es pot assolir un dels cims més elevats dels Pirineus orientals en un itinerari d'uns 1.000 metres de desnivell, que comença pujant i acaba baixant, sense grans dificultats, però amb prou pendent per ser ben divertit, especialment amb bona neu.
A l'extrem oest del terme de Capolat l'altiplà de Vilella s'esbalça bruscament sobre la Vall d'Ora amb un fort desnivell. Comencem en baixada del pla cap al fons de la vall, la remuntem fins prop del Mirador del President, on enfilem fort fins guanyar la serra de la Timonosa. Baixem fins al mas de Vilella, i acabem d'arribar al punt d'origen planejant.
Encarem els esquís vers un cim discret amb tres noms diferents: Pic de la Colilla, Tosseta de la Caülla o Pic dels Estanyols. Un recorregut fàcil però força llarg, amb una aproximació i tornada feixucs. L'entorn és molt bonic, especialment a partir dels estanys de la Pera i des del cim, amb una gran perspectiva de l'andorrana vall de Madriu.
La primera via ferrada catalana és un itinerari amb gran personalitat que enfila fins al punt més elevat del massís de Montserrat, la miranda de Sant Jeroni. És una via llarga, variada i distreta, amb alguns passos força difícils en què cal aplicar força i enginy.
La Serra de Busa és un gran altiplà separat de la base per altes i verticals parets als quatre vents. Creuem la serra d'est a oest pel fil de la cinglera fins arribar a la mítica presó, tornem pel pla i acabem baixant per Sant Pere de Graudescales. És una zona molt agradable per caminar que combina amplis paisatges, cingles verticals i la tranquil·litat del pla central.
Sortim amb els esquís i les raquetes a recórrer els tres cims més elevats del massís del Port del Comte: el Tossal de l'Estivella, la Tossa Pelada i el Pedró dels Quatre Batlles. Una ruta fàcil pràcticament circular que permet recórrer una bona part d'aquest massís de formes suaus i arrodonides.
Caminar per Montserrat és una experiència diferent i única. Creuem el sector més occidental del massís per camins enravessats i plens de sorpreses. Caldrà grimpar per troncs i arrels, recórrer passos equipats amb ferros i cordes, pujar i baixar constantment. Un itinerari entretingut per una zona feréstega enmig d'esveltes agulles i congostes canals.
Amb un aspecte impecable gràcies a les neus recents, organitzem una sortida per la cara nord dels Rasos de Peguera. Sortim des de l'antiga estació d'esquí i comencem baixant fins a l'abandonat poble de Peguera, amb un aspecte impecable. Pugem pel fort pendent de la baga i assolim els dos cims principals de la serra, els Rasos de Dalt i el Pedró.
Aprofitant la lluna plena, amb els Mountain Runners fem una sortida nocturna als Rasos de Peguera. La poca neu fa que no sigui viable sortir amb els esquís, però sortim igualment caminant i alguns amb raquetes a fer un recorregut fàcil fins als Rasos de Dalt, tot seguit el Pedró o Rasos de Baix, i tornem a l'origen per l'antiga pista de les Soques. Acabem la jornada fent-la petar al robert bar dels Rasos.
Amb menys neu de la que aparenta, enfilem una de les muntanyes clàssiques del nord-est del Berguedà. La seva silueta cònica amb la base ampla, i coronada per una antenna reflectora és visible des de molt enllà. En aquesta ocasió hi arribem des del Coll de la Creueta, fent una llarga i monòtona aproximació.
