Travessa de Frares Encantats i Agulles (Montserrat)

Caminar per Montserrat és una experiència diferent i única. Creuem el sector més occidental del massís per camins enravessats i plens de sorpreses. Caldrà grimpar per troncs i arrels, recórrer passos equipats amb ferros i cordes, pujar i baixar constantment. Un itinerari entretingut per una zona feréstega enmig d'esveltes agulles i congostes canals.

Fitxa

• Lloc de sortida: Can Maçana, (El Bruc)
• Distància: 8,2 quilòmetres
• Desnivell positiu: 750 metres
• Temps aproximat: 5:00 h.
• Dificultat: Força fàcil. Cal superar diversos passos equipats amb travessers, cordes o cadenes. Zona de difícil orientació.
• Cartografia: Montserrat, (1:10.000/1:5.000), Editorial Alpina
• Itinerari: Can Maçana - Camí sota les Agulles - Coll de Port - Camí dels Frares Encantats - Portell Estret - Camí de les Agulles - La Portella - Can Maçana

Crònica

Descartem pujar a la neu per l'elevat risc d'allaus, i ens dirigim cap a Montserrat per fer una volta circular que ens permetrà recórrer els intrincats camins de la zona de Frares Encantats i Agulles. A internet trobem diverses referències sobre la zona. A més a més, el mapa de l'Editorial Alpina és molt precís, ja que té un elevat nivell de definició (1:5.000). Així doncs amb la Queralt, la Maddi i la Sílvia ens dirigim fins a Can Maçana (BP-1101) on comencem a caminar.

Seguim el GR-172 durant una bona estona, en aquest tram conegut com el camí de la Roca Foradada. Hem d'evitar les plaques de neu glaçada que encara palesen la intensitat de les nevades de les darreres setmanes. Fins al Collet de Guirló el camí transitem per una pista ampla, i a partir de llavors continuem planejant per un camí ample i ben definit. Caminem una bona estona ben bé per sota de les esveltes parets de la zona de les Agulles de Montserrat. Cap a la nostra esquerra deixem la plana del Bages amb vistes cap al Pirineu a la llunyania. És molt agradable caminar tranquil·lament per aquest camí planer, amb les parets molt verticals sobre els nostres caps. Passem sota mateix de la Cadireta i seguim planejant

Passada l'espectacular Cadireta, un estret morral coronat per una gran roca que sobresurt en forma de cadira, el camí tomba més cap a llevant, oferint una nova perspectiva. Aviat deixem el GR i prenem un camí que comença a pujar força cap a la dreta. Al cap de poc el camí es bifurca. Descartem el de la dreta que marxa cap al Portell Estret i triem el de l'esquerra que planeja cap a llevant. Passem sota de les parets més altes i verticals de la zona, concretament al tram de la Boleta Foradada, el Bisbe, la Miranda del Lloro o el Frare Gros. A Montserrat la toponímia és molt rica, i cada raconet i cada roca tenen el seu nom. És difícil conèixer-los tots, i més per nosaltres que no coneixem la zona.

Passem al costat de la Font del Coll del Port, i després d'un darrer tram de suau pujada arribem al Coll del Port, on el camí ja es decanta cap al sud. En aquest punt tenim algun dubte, ja que finalment no hem portat cap ressenya. Seguim uns metres cap a l'altra banda del coll, on tenim unes bones perspectives del sector més oriental del Massís. Afortunadament trobem un grup d'excursionistes que ens expliquen que el camí que buscàvem per travessar per dins la zona dels Frares i les Agulles l'hem deixat enrere just al coll. Així doncs reculem uns metres, i just al Coll del Port busquem un camí menys definit i emboscat que marxa cap a ponent. Veiem unes marques blaves poc definides que anirem seguint durant molta estona.

El camí comença a pujar bruscament, i això serà la tònica dominant de l'excursió a partir d'aquest punt: pujades i baixades fortes constants. Al cap de poc trobem la primera dificultat de la ruta, una paret gairebé vertical que enfila cap a l'Enclusa. Aquest tram està equipat amb travessers de ferro, alguns esglaons, una cadena i una corda. Aquest equipament artificial permet assolir fàcilment un tram que d'altra manera només seria assequible escalant. Els esglaons són molt alts, obligant a passes molt llarges. L'últim pas és especialment atlètic. Pugem els quatre sense problemes, i aprofitem per fer fotos d'aquest tram ben divertit.

El camí és un constant puja baixa per terreny incòmode però molt divertit. Tant aviat cal agafar-se a una arrel per poder pujar, com grimpar per les roques, com ficar-se dins d'un forat, o utilitzar el material artificial per pujar o despenjar-se d'algun punt. Tota aquesta zona es fa molt entretinguda, tot i que no té gaire vista, ja que estem enmig d'una zona molt accidentada farcida d'agulles i fondalades. Tornem a trobar diversos passos amb cadenes que donen un toc salvatge a la sortida. Cal anar seguint amb compte els senyals blaus, ja que el terreny és caòtic i és difícil trobar punts de referència.

En un tram de baixada pronunciada cal ficar-se dins d'un forat en la roca, i sortir per l'altre cap, anant amb compte ja que baixa fort, i el terreny és humit. Encara queda neu a les fondalades, però no ens impedeix prosseguir. Aprofitem per esmorzar en una petita clariana al cap d'avall d'una fondalada, arecerada del vent. En aquest punt marxa un camí cap al sud que voreja el Dit i segueix cap al sud. Reprenem el camí en forta pujada fins a passar entremig del Lloro i la Monja, i després tornem a baixar. Pugem per una llengua de pedra força dreta fins un petit collet. Seguim avançant per terreny aventurer, sense perdre els senyals blaus, utilitzant tots els mitjans al nostre abast per avançar. Les arrels llargues són les millors aliades. Als trams més complicats trobem cordes, algunes amb nusos que faciliten pujar o baixar.

Anem avançant entre agulles i fondalades fins a trobar la part alta de la Canal Ampla i el camí que puja del refugi Vicenç Barbé. Seguim el camí sense perdre de vista les marques i arribem al Portell Estret, on acomiadarem la zona dels Frares Encantats i entrarem a les Agulles. Aprofitem aquesta part alta per contemplar el paisatge i fem foto de grup. El camí continua amb la mateixa tònica: terreny salvatge i pujades i baixades constants. Aquesta zona hi ha menys equipament artificial, i cal refiar-se més d'arrels i troncs.

La travessa de les Agulles és encara més caòtica, i cal no perdre els punts de referència. El camí sempre tendeix cap a ponent, però ja no ens podrem refiar només dels punts blaus, ja que aviat els haurem d'abandonar i seguir-ne uns de vermells, i un tram també uns de grocs. Hi ha pocs punts de referència, i una mateixa roca mirada d'un punt o uns metres més enllà canvia molt. Anem vorejant les Agulles, algunes altes i esveltes. Poc abans d'arribar a les Bessones el camí es bifurca, i cal seguir el de la dreta que puja, i descartar el que baixa i ens portaria cap al refugi. Voregem pel nord les Bessones i anem seguint el camí.

Trobem un tram una mica més obert, i tenim una bonica perspectiva de les Agulles. Seria difícil nombrar-es totes, ja que n'hi ha moltes. Al costat del Dàtil ens acostem fins un petit mirador per contemplar la vista general de les Agulles. Veiem de prop l'Agulla de l'Arbret, i més enllà la Cadireta des de dalt. Un últim pujador equipat amb una corda i aviat el camí comença a baixar decididament. Un tros avall trobem un nou pas equpat amb fins a tres cordes amb nusos. És un tram força dret, que seria difícil de superar sense les cordes. És potser el pas més delicat, tot i que no té cap complicació especial, simplement anar amb compte a l'hora de baixar pel fort pendent, ben agafats a les cordes.

Baixem una estoneta més i arribem a la Portella, on el camí s'uneix al PR, i segueix baixant i planejant, deixant ja el massís a la nostra esquena. Al cap de poc el camí desemboca al GR-172 per on ja havíem passat al principi de la sortida. Arribem a l'aparcament de Can Maçana al cap de 5 hores de marxa.

La ruta d'avui ha estat un continu de pujades i baixades per un recorregut molt divertit i variat. És un itinerari aventurer per terreny salvatge i feréstec, però a l'abast de pràcticament tothom. És fonamental seguir les marques i portar un mapa, ja que el camí és perdedor, i el terreny molt escarpat. Ens hem divertit de valent pujant i baixant com micos i mones per les canals montserratines, vorejant agulles agudes i parets espadades. Molt recomanable.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta