Puigmal (2.910 m.)

Pujant pel vessant francès, el Puigmal és un dels cims més agraïts per pujar amb esquís de muntanya, ja que en una simple matinal es pot assolir un dels cims més elevats dels Pirineus orientals en un itinerari d'uns 1.000 metres de desnivell, que comença pujant i acaba baixant, sense grans dificultats, però amb prou pendent per ser ben divertit, especialment amb bona neu.

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Les Planes, (Estació d'esquí Er-Puigmal)
• Distància: 9,18 quilòmetres
• Desnivell positiu: 932 m. metres
• Temps aproximat: 3:45 h.
• Dificultat: F/S2
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Vall de Núria, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	Temps (h.)	Dist. (km.)
Les Planes	00:00	0,00
Aiguaneix	00:34	1,92
Clot de la Pastera	01:43	3,36
Cim del Puigmal	02:31	4,38
Les Planes	03:36	9,18

Crònica

És un dels clàssics que no pot faltar cap hivern, i enguany encara no hi havíem anat. Així doncs hi posem remei, i amb la Queralt, la Sílvia, el Ferran i el Jordi ens arribem fins a l'aparcament de les Planes, l'últim de l'estació d'esquí del Puigmal, a la localitat nord-ceretana d'Er. El recorregut no té secret, primer perquè l'hem fet ja moltes vegades, segon perquè gairebé sempre hi ha traça oberta, i tercer perquè tot l'itinerari és evident des de la mateixa base, des d'on es pot veure l'objectiu.

Comencem a foquejar de pla per la vora d'una pista d'esquí, sempre en direcció sud-est. Quan la pista s'acaba continuem en la mateixa direcció, pel fons d'una coma evident fins a Aiguaneix. Des d'Aiguaneix contemplem la magnífica pala del Puigmal de Llo a l'esquerra, ben coberta de neu, i amb poques traces. En aquest punt deixem la coma principal que marxa cap a l'esquerra i comencem a enfilar fort per una canal ampla, evident i força dreta. En aquest tram inferior i mitjà la neu és excel·lent, abundant i de bona qualitat. Un tros amunt d'aquesta canal cal tendir cap a l'esquerra, buscant els lloms arrodonits i amb pendent moderat fins arribar al clot de la Pastera, un petit pla uns metres per sota de la carena somital. Anem pujant a ritme tranquil, gaudint del paisatge i del bon temps. Els últims metres tornen a ser una mica més drets, i la neu de menys qualitat, amb trams endurits i amb trams totalment glaçats. Són trams curts, i no cal posar ganivetes. Un últim esforç i arribem al característic cim del Puigmal (2.910 m.)

El dia és excel·lent, però com és habitual al cim hi bufa el vent, un vent gèlid. Contemplem el paisatge ja conegut i fem les fotos habituals del cim. Els cims de la zona del Ripollès tenen menys neu de la que pensàvem, i les carenes es veuen força pelades, sobretot cap a la zona del Bastiments. Sorprenentment avui hem trobat molt poca gent, i estem sols al cim, cosa poc freqüent en aquest cim en un dia assolellat d'hivern. Un te calent per refer-nos gràcies al termos del Ferran, i comenencem a encarar la baixada, ja que la temperatura al cim no convida a estar-s'hi. La Sílvia comença a baixar primer, ja que ha pujat amb raquetes. La resta treiem les pells, les desem, cordem botes, i ens posem a punt per la baixada. Quan comencem a baixar la Sílvia ja passa a mig recorregut, i l'atrapem gairebé a la zona plana. El primer tram de la baixada trobem neu regelada fruit del treball del vent. Més avall trobem trams amb neu més dura que es deixen esquiar de meravella, i encara més avall la neu pols és una delícia.

Arribem al punt de sortida satisfets i riallers, ja que la matinal ha estat excel·lent, amb bon temps, bona neu i bons companys de trajecte.