En un dia rúfol fem una escapada ràpida per conèixer una cinglera estreta i allargada, situada al sud d'Ensija, ben a prop del poble abandonat de Peguera. Des del portell dels Terrers marxem per la pista de Ferrús fins situar-nos vora la cinglera. La voregem per sota per una pista, i ens hi dirigim bosc a través fins a la base de l'alta paret sud, on hi ha les restes d'una antiga construcció, possiblement Cal Pitarra. Voregem cap al vessant nord, on sense camí grimpem fins a l'aresta. Resseguim l'aèria aresta fins que trobem un punt en què podem baixar.

Després d'una aproximació per terreny costerut arribem al barranc i ens posem els neoprens. Comencem el descens baixant un tram planer, i aviat trobem un gran caos de roques. Cal anar buscant els passos més adients entre els grans blocs, entrant per forats, petites cascades, tobogans i algun petit busseig. Més endavant trobarem un parell de ràpels enmig de cascades que ens deixen en sales fosques i aquàtiques. Creuarem un bonic engorjat estret i amb parets molt altes, on caldrà nedar en alguns trams. Barranc molt aquàtic, bonic i emocionant.

Encadenem dos barrancs propers però alhora molt diferents. Només comparteixen una característica: l'estretor. El torrent de la Cueva Cabrito és sec, i de seguida forma un pas estretíssim, en alguns casos de menys de 30 cm. Cal fer nombrosos ràpels curts i molts trams per oposició. Arribem al riu Isuala i iniciem els Estrechos de Balcés, un barranc aquàtic, fàcil i amb un recorregut molt engorjat, amb molts trams on hem de nedar per un fil d'aigua envoltat de grans parets.

Pugem fort ja des del poble de Taús per una pista secundària que ens enfila fins a la serra homònima. Per bona pista anem resseguint la carena pel vessant nord, i al punt més proper acabem de pujar caminant fins al cim de les Piques en pocs minuts. De nou sobre rodes baixem cap al poble abandonat de Sant Sebastià de Buseu, i continuem baixant molt fort fins prop de Baén. Per asfalt remuntem fins al petit nucli de Sarroca, i de nou per pista continuem pujant fins al collet de la Mare de Déu de la Guia, on comencem la baixada definitiva.

Comencem a pedalar als afores de Taús i per pistes secundàries enfilem fins al Roc dels Quatre Alcaldes. Baixem fins un coll on trobem la carena de la serra de Cuberes, i la seguim fins al l'ermita i el refugi d'Esplà. Baixem camp a través fins a la pista que ens porta al poblet de Solduga, quasi abandonat, al peu d'una cinglera. Anem a peu fins l'Espluga de Cuberes, un antic nucli troglodític. De nou en bicicleta pedalem per bones pistes creuant-nos amb diversos cèrvols.

Entre camps d'ametllers, oliveres i blat, comencem a caminar des del despoblat de Lienas. Avancem de pla per camins difusos plens d'argelagues. Després del barranc de la Soga comencem a pujar i gaudim d'una gran panoràmica frontal de les dues moles. Pugem per la carena fins a la collada de San Miguel, on hi ha un aparcament. En pocs minuts arribem dalt l'estètic cim per uns passos equipats amb esglaons a la roca i cable de seguretat. Impressionant vista des del cim plena de voltors, trencalosos i aufranys que ens sobrevolen.

Als afores del petit poble rural de Sant Julián de Banzo comencem el camí que ens portarà a recórrer la Val d'Onsera. Es tracta d'una vall tancada amb altes parets a banda i banda, i al fons de la qual, en un circ encaixonat trobem la curiosa ermita trogodita de San Martín, protegida en una gran balma natural i amb un salt d'aigua que l'hi passa per davant. Indret peculiar i recòndit enmig d'un entorn feréstec.

Al matí recorrem còmodament l'itinerari per les passarel·les del riu Vero, sota mateix de les muralles d'Alquézar. A la tarda ens desplacem més al nord per buscar un barranc sec, curt però intens. Des del mirador del Vero baixarem al riu per un congost molt bonic a través de tres ràpels, dos d'ells llargs i volats. El tercer és especialment bonic pràcticamenet tancat dins d'una gran cúpula. Un cop al riu el creuem i tornem pel camí de la riba, passant pel molí de Lecina.

Des el mirador del Vero contemplem com el riu serpenteja i s'engorja profundament. Baixem a la riba i la resseguim, creuant el riu a gual fins a 4 vegades. Arribem a l'ermita de San Martín, sota les altes parets, i tornem uns metres enrere per buscar l'enginyós camí que mig grimpant i amb alguns passos aeris recorre la cinglera de baix a dalt. Passem pels Abrigos de Gallinero, on hi ha unes pintures rupestres, com també als Abrigos de Barfaluy, dalt del cingle.

Dediquem un cap de setmana a caminar per l'Empordanet arran de costa, vorejant escarpats penyasegats i enfonsant-nos en platges paradisíaques. El primer dia ens acostem fins al Cap de Begur des del nord, tot passant per les platges de Sa Riera, Aiguafreda o Sa Tuna. Entremig petites cales de difícil accés i racons de gran bellesa. El segon dia sortim de la Platja de Castell i anem cap al nord fins al Cap Roig, gaudint d'indrets tan bonics com la Foradada, la cala Canyers, cala Corbs, cala Estreta o el cap de Planes.