Cap de Begur i Cap Roig

• 

  L'Illa Roja. Al fons les Illes Medes

• 

  Sa Riera

• 

  Cap de Ses Negres

• 

  Cala d'Aiguafreda

• 

  Sa Tuna

• 

  Punta des Plom

• 

  Semàfor del Cap de Begur

• 

  Platja de Castell

• 

  Sa Foradada

• 

  Reposant a Cala Estreta

Dediquem un cap de setmana a caminar per l'Empordanet arran de costa, vorejant escarpats penyasegats i enfonsant-nos en platges paradisíaques. El primer dia ens acostem fins al Cap de Begur des del nord, tot passant per les platges de Sa Riera, Aiguafreda o Sa Tuna. Entremig petites cales de difícil accés i racons de gran bellesa. El segon dia sortim de la Platja de Castell i anem cap al nord fins al Cap Roig, gaudint d'indrets tan bonics com la Foradada, la cala Canyers, cala Corbs, cala Estreta o el cap de Planes.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Platja del Racó / Platja del Castell, Begur / Palamós (Baix Empordà)
• Distància: 14,8 / 6,8 quilòmetres
• Desnivell positiu: 700 / 250 metres
• Temps: 4:20 / 02:35 hores
• Dificultat: Fàcil
• Cartografia: Baix Empordà, Mapes Comarcals ICC (1:50.000)

Cap de Begur

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Platja del Racó	00:00	00:00	0,0
Sa Riera	00:17	00:17	0,9
Punta Ses Neres	01:01	01:18	3,4
Aiguafreda	00:47	02:05	5,5
Sa Tuna	00:15	02:20	6,3
Far Cap de Begur	00:42	03:02	8,5
Begur	00:35	03:37	11,0
Platja del Racó	00:42	04:19	14,8

Cap Roig

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Platja del Castell	00:00	00:00	0,0
Poblat ibèric	00:13	00:13	0,6
Punta de Canyers	00:38	00:51	2,0
Cala Estreta	00:15	01:06	2,5
Cap de Planes	00:30	01:36	3,2
Cap Roig (prop)	00:27	02:03	4,1
Platja del Castell	00:34	02:37	6,8

Cap de Begur

Aquest cap de setmana canviem la muntanya pel mar, però no deixem de gaudir d'un magnífic entorn natural que ens ofereix aquest nostre país tan variat i bonic. Josep Pla encunyava el terme Empordanet per batejar el que actualment seria el Baix Empordà, és a dir, la meitat de la costa empordanesa orientada més a sud-est, i als vents més suaus com el garbí, en contraposició a l'Alt Empordà, més orientat a nord i castigat gairebé sempre per la tramuntana. En tot cas el l'Empordà Petit competeix en bellesa amb el seu germà del nord, i també en abruptesa en molts dels seus inhòspits racons.

El dissabte ens dirigim cap a la zona de Begur amb la intenció de recórrer una zona especialment bonica pels penyasegats i les petites platges del Cap de Begur. Anem cap a la platja del Racó, al límit sud de la gran platja de Pals. Aquí el paisatge canvia radicalment i de sobte. Passem de l'absoluta plana i regularitat de la llarga platja de Pals i les Goles del Ter als penyasegats abruptes i la costa rocallosa del Cap de Begur. Per arribar a la platja del Racó s'ha de passar per Begur i baixar cap al nord en direcció a la propera platja de Sa Riera. Passem per una zona fortament urbanitzada fins arribar a un petit aparcament, que imagino que a l'estiu deu estar sempre ple.

Només sortir de la punta Espinuda passem la zona rocosa de ses Calderes, a peu d'aigua, amb bones vistes cap a les Illes Medes, cap al nord. Accedim al principi de la platja de la cala Moreta i ja comencem a pujar fort per sobre de les cales Moreta i de l'Illa Roja, dita així per l'evident penyal rogent ubicat al bell mig. Aquestes platges entaforades i discretes són nudistes. Força per sobre de la línia marítima contemplem uns penyasegats que acaben en aquestes petites cales.

Seguim l'evident camí arran de mar, ben arranjat amb el terra empedrat i amb baranes. Passat el petit cap de Roca Negra el camí tomba més cap al sud i comencem a entrar en els dominis de la cala Sa Riera. Avancem còmodament amb la vista posada al blau turquesa de la cala i el blanc de les cases al seu entorn. Ens hi acostem mica en mica, baixant suaument tot allò que sobtadament havíem pujat. Entren a la cala i la creuem de llarg. Tot i haver-hi construcció, Sa Riera conserva un aire mariner i una relativa tranquil·litat.

Continuem vorejant la costa, la qual s'esdevé més ferotge. Abandonem la comoditat del camí de ronda ben arranjat, que aquí entra més endins, i seguim un camí molt més precari però que transita arran de mar. El camí és poc fresat en alguns punts, però se segueix sense grans problemes. Fins i tot trobem alguns senyals de pintura blava. Pugem i baixem constantment per amotllar-nos a la difícil orografia del terreny. La roca en aquest racó de costa és d'un groc intens que contrasta fortament amb el blau d'un mar que s'enfonsa de seguida. També contrasta cap al nord la visió del Canigó, encara nevat, amb el petit massís del Mongrí al davant, i encara més endavant la costa abrupta.

Avencem guanyant i perdent metres constantment, però gaudint amb total tranquil·litat d'un tram de costa abrupte i sense construccions properes. Vorejant la costa molt a prop de mar passem la punta des Pou, els Ulls de Llop, la punta de la Creu i el cap des Forn. Aquesta zona està farcida de petits illots i forallons. Passem per la zona de Ses Negres, on hi ha una reserva marina. Arribem fins una urbanització on tenim alguns problemes per baixar fins a la costa, però vorejant algunes edificacions ho aconseguim. Arribem fins a la punta de ses Negres, un petit planell d'herba damunt d'un esperó suspès sobre el mar.

Des de la punta de Ses Negres veiem el cap Sa Sal, on hi ha un gran edifici que espatlla aquest elegant penyasegat. Aquesta aparatosa construcció havia estat un gran hotel de luxe els anys 60, però els anys 80 va anar perdent pistonada fins acabar reconvertit en un edifici d'apartaments, això sí, situat en un entorn privilegiat. Actualment coexisteixen els apartaments amb un hotel més petit.

No veiem camí fàcil per passar per aquest penyasegat, ja que hi ha diverses tanques i el terreny és molt abrupte. Reculem per l'urbanització i busquem un camí al final de les edificacions que faldeja el Puig Rodó d'Aiguafreda. A l'altre costat ens trobem tancats pels filats i tanques del maleït hotel i les urbanitzacions privades del voltant, i hem de fer una mica de volta per sortir-ne. Un cop fora tornem a acostar-nos al mar i continuem la ruta cap al sud.

Voregem la punta de s'Ullastre i entrem a la bonica cala d'Aiguafreda, sense sorra, la pedra directament en contacte amb una aigua neta, turquesa i cristal·lina. Recordo fa uns anys que era un lloc ideal per practicar-hi l'snorkel, és a dir, la natació submarina amb ulleres i tub per contemplar la fauna subaquàtica. Contornegem la cala d'Aiguafreda marevellats per aquest entorn marí tan bonic on els abruptes penyals rocallosos es combinen amb petites cales de bran bellesa. La punta de ses Vaques separa Aiguafreda de Sa Tuna, un petit nucli que ha crescut al voltant de la petita i estètica cala. Les edificacions són tradicionals, petites i blanques. Tot i ser un entorn urbanitzat i principalment turístic, conserva l'aire mariner.

Creuem el petit nucli de Sa Tuna i pugem pel sud de la població seguint el camí de ronda que enfila fort. Des d'un tros amunt contemplem la punta des Plom, una petita península o prolongació de terra que tanca i arrecera Sa Tuna. Pugem fort fins un turó sobre el poble, on hi ha unes antenes. Passem per sobre d'uns penyasegats que cauen abruptes sobre el mar i arribem a la urbanització de la Borna, al voltant del puig d'en Malaret. Seguim ara el GR que comença a pujar fins a deixar-nos al costat mateix del Cap de Begur. Ens acostem fins a la punta, on hi ha el Semàfor del Cap de Begur, un antic far, ara en desús, però encerclat per una tanca.

Des del Cap de Begur val la pena continuar el camí de la costa i continuar baixant fins a Aiguablava, resseguint els penyasegats, i arribant fins a Aiguablava o fins i tot a Aigua Xelida i Tamariu. Però en aquest cas cal preveure una combinació de cotxes, ja que la ruta s'allarga considerablement. Com que nosaltres no teníem transport alternatiu, un cop al Cap de Begur tornem cap a la població de Begur per la pista asfaltada.

Begur és un poble molt bonic, amb aires medievals i també indians gràcies a algunes boniques construccions que van fer els llogarencs enriquits a les amèriques. Un poble bastit al voltant del castell que presideix la part alta de la població, i amb carrerons estrets i tortuosos. Actualment és un centre turístic amb un ambient força luxós. Des de Begur tornem a la platja del Racó per un itinerari sense cap mena d'interès, creuant urbanitzacions. Per tant és molt recomanable fer aquesta ruta en un sol sentit i amb combinació de vehicles. En tot cas hem gaudit d'un bonic itinerari per la costa empordanesa, combinant penyasegats i boniques cales amb aigües nítides d'un verd-blavós intens.

Cap Roig

El diumenge fem una ruta més curta, ja que hem de reservar temps per preparar i cruspir-nos un bon arròs amb peix ben fresc del port de Palamós. Per això ens dirigim cap una zona que coneixem, però que és molt bonica. Fins i tot havent-hi estat diverses vegades encara trobem nous camins que ens acosten a bonics racons i cales en una zona també molt abrupta.

La platja de Castell és l'única gran platja empordanesa que no s'ha urbanitzat. I va costar molt que així fos, però el moviment ciutadà Salvem Castell ho va aconseguir, i ara és un reducte de tranquil·litat enmig d'un entorn fortament urbanitzat. S'hi accedeix fàcilment per pista asfaltada des de la carretera entre Palamós i Palafrugell.

Creuem la platja direcció nord i ens enfilem al poblat ibèric, situat a la punta de Castell. Bones vistes cap a l'arrodonida cala Castell i més al sud la Fosca i la badia de Palamós. El sortint terrestre de la punta de Castell tanca pel nord la petita cala Corbetera, estreta i tancada entre penyasegats, i al fons de la qual trobem Sa Foradada, un pont natural de roca per dins de la qual es pot creuar amb caiac. Aquesta és una zona molt interessant per recórrer en caiac.

Avancem a certa alçada sobre el mar, ja que aquest sector és abrupte. Sota el Puig Gener veiem la cala i el xalet Seniar, una gran casa de color blanc. La voregem per darrere fins trobar el camí que ens porta a la petita cala Canyers, on encara hi ha alguna barraca de pescadors. La punta Canyers separa aquesta cala de l'encara més petita cala dels Corbs, que entra dins la terra en forma de U. Continuem vorejant la línia marítima tot contemplant la combinació de colors amb les flors que ens regala la primavera, el verd que encara conserva el bosc i el blau intens de la Mediterrània.

Contemplem agulles i forallons que surten de l'aigua vora la costa, i anem avançant fins arribar a cala Estreta. Aquesta bonica cala és força coneguda a la zona, ja que té una llarga platja en un entorn salvatge. Recorrem cala Estreta per la mateixa platja, i ens aturem a reposar una estona sobre algunes de les roques planes que separen les diferents zones de la platja. Un lloc bonic i encara més tranquil abans no comenci la temporada de bany. Anem seguint arran de mar per la platja, unint les les cales Estreta, d'en Remendon, de Roca Bena i del Cap de Planes. A la punta del Cap de Planes la costa gira més a nord, i hi ha uns característics esculls rocallosos.

Passat el Cap de Planes guanyem una mica d'alçada per terreny rocós, i de seguida la tornem a perdre per baixar a la cala del Crit, on hi ha una petita construcció. El camí baixa fins a l'aigua, però per entrar a la platja cal creuar un forat a la roca. A l'altra banda s'obre la petita platja. En aquesta zona hi ha diversos illots i esculls. Al peu de la petita construcció de pescadors prenem un camí que puja fort cap al Cap Roig.

Abandonem doncs la línia de la costa i pugem fort cap a l'interior entremig de grans pins pinyoners. Una intensa pujada ens deixa al peu de les tanques del recinte del Cap Roig. No acabem d'arribar fins a la mateixa punta, situada darrere del jardí botànic i l'edifici del Castell del Cap Roig, on s'hi celebra el popular i eclèctic festival d'estiu. Prenem la pista a l'esquerra seguint el GR i baixem uns metres fins que l'abandonem per seguir un camí també a l'esquerra. Anirem seguint el GR que transita per l'interior, i després d'aproximadament mitja hora de caminar pel bosc tornem a arribar a la platja de Castell.

Hem completat un parell de dies de rutes fàcils arran de mar, contemplant bonics racons on la terra i el mar s'ajunten, plàcidament en petites cales o abruptament en verticals penyasegats. La Costa Brava té racons singulars de gran bellesa, i una excursió arran de mar en un dia clar ens pot oferir una excel·lent experiència interessant i contrastada.