Passarel·les del Vero i Barranc de la Portiacha

• 

  Passarel·les del Vero

• 

  Inici del barranc de la Portiacha

• 

  Primer ràpel, una gran visera, 26 m.

• 

  Segon ràpel, fàcil, 8 m.

• 

  Tram estret amb diversos ressalts

• 

  Tercer ràpel, la gran cúpula, 30 m.

Al matí recorrem còmodament l'itinerari per les passarel·les del riu Vero, sota mateix de les muralles d'Alquézar. A la tarda ens desplacem més al nord per buscar un barranc sec, curt però intens. Des del mirador del Vero baixarem al riu per un congost molt bonic a través de tres ràpels, dos d'ells llargs i volats. El tercer és especialment bonic pràcticamenet tancat dins d'una gran cúpula. Un cop al riu el creuem i tornem pel camí de la riba, passant pel molí de Lecina.

Tweet

Fitxa La Portiacha

• Tipus de sortida: Descens de barrancs
• Lloc de sortida: Mirador del Vero, Lecina (Bárcabo, Sobrarbe, Osca, Aragó, Espanya)
• Distància: 2,0 quilòmetres
• Desnivell positiu: 130 metres (en el retorn)
• Temps: 2:20 hores
• Ràpels: R1: 26 m., R2: 8 m., R3: 30 m. Químics amb anelles.
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil - mitjana. Dos ràpels llargs i volats. Cal creuar el riu Vero
• Cartografia: Sierra y Cañones de Guara, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari La Portiacha

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Mirador del Vero	00:00	00:00	0,0
Inici primer ràpel	00:08	00:08	0,1
Sortida barranc	01:13	01:21	0,2
Riu Vero	00:14	01:35	0,3
Aparcament	00:48	02:23	2,0

Passarel·les del Vero

Avui se'ns afegeixen la Pilar, el Pep i el petit Lluís, que segur que serà un gran muntanyenc com els seus pares. Al matí dedicim fer una ruta fàcil i lúdica. Farem la volta a les populars passarel·les del Vero des del poble d'Alquézar. Un camí surt des de sota l'espectacular col·legiata i baixa cap al barranc de la Fuente fins al peu del riu. Alguns trams estan arranjats amb passerel·les, baranes i tota mena de facilitats que fan d'aquest recorregut una de les principals atraccions turístiques de l'indret més enllà de la pròpia bellesa del poble medieval.

Un cop al llit del riu ens acostem fins a la cova de Picamartillo, una gran balma que el riu Vero ha anat excavant amb la seva força hidràulica sota una enorme paret de roca. Comença tot seguit el tram més entretingut del camí, ja que ara hem de recórrer unes passarel·les suspeses sobre mateix del riu, a poca distància de l'aigua. Contemplem el bonic color turquesa de l'abundant aigua que baixa pel Vero, un dels rius més orientals de la serra de Guara. Arribem fins a l'antiga presa on continuem avançant per unes passarel·les suspeses ara per un tram més estret i encara més bonic del riu.

Passada la central hidroelèctrica ja trepitgem terra ferma i ens anem separant de l'aigua a mesura que guanyem alçada en direcció al poble, que hem anat vorejant pel peu de l'aigua i per la base de la cinglera sobre la qual està ubicada la població. Un tros amunt ens tornem a desviar del camí que puja al poble i baixem de nou al peu del riu per visitar el pont de Fuentebaños, una bonica construcció d'origen medieval, i que permetia comunicar Alquézar amb els pobles veïns. Finalment ja pugem per camí còmode i sempre indicat fins al centre del poble, on val la pena recórrer els seus estrets carrerons.

Una passeig fàcil i agraït per passar una estona entretinguda sortint des del mateix Alquézar. Tot passejant hem fet gairebé 6 quilòmetres, 300 metres de desnivell i hem trigat al voltant de 3:30 hores.

Barranc de la Portiacha

Per la tarda hem reservat una activitat també curta però ben intensa. El barranc de la Portiacha és curt, amb l'entrada a 5 minuts del cotxe i només tres ràpels. Però quins ràpels!

Tornem al mirador del Vero, un balcó natural sobre el riu que ha estat arranjat amb un bon aparcament i un mirador que permet contemplar la gran gorja que forma el riu en el seu curs mitjà, envoltat d'altes parets totes elles foradades per coves i abrics. Els voltors voletegen arreu. S'accedeix al mirador des d'Alquézar per la carretera que passant per Colungo, continua cap a Lecina. Abans d'arribar-hi trobem l'evident aparcament, amb indicadors i el mirador.

L'accés al barranc és pràcticament immediat. Des de l'aparcament, prop del mirador, surt un evident camí que acaba al cap de menys de 5 minuts en un balcó de roca. Ja veiem l'equipament que permetrà muntar el primer ràpel. Ens equipem i posem els estris a punt. La sortida és fàcil, i només cal vigilar en accedir al punt on hi ha la instal·lació, en un relleix aproximadament un metre per sota de la base del terreny. Tenim el neguit propi d'iniciar una activitat emocionant. El Pep sortirà primer, i s'assegura diverses vegades que tota la instal·lació sigui correcta. Utilitzem dues cordes semiestàtiques de barrancs de 40 metres.

La sortida és fàcil, i es baixa uns tres metres de placa inclinada fins arribar al punt en què comença el desplom. És fàcil passar, ja que tot i que hi ha sostre, també hi ha espai per anar col·locant els peus a sota, i avançar progressivament. Poc més avall els peus es desenganxen de la paret, i el ràpel ja és volat fins a la base d'una gran visera per la qual hem baixat. L'alçada del ràpel és de 26 metres. Baixem tots tres gaudint de la magnificència del lloc i de l'augment sobtat de l'adrenalina als nostres cossos.

El segon ràpel és pràcticament immediat, curt, d'uns 8 metres, i fàcil. El fem sense problemes, amb una sola corda. Tot seguit comencem a baixar per un tram estret i fosc, engorjat i amb petites marmites seques. Cal anar desgrimpant diversos ressalts fàcils. El barranc va girant cap a la dreta fins arribar a una basseta seca on veiem la instal·lació del tercer i últim ràpel, també el més impressionant i estètic.

Tenim 30 metres volats fins a la base. Estem dalt d'una gran visera que pràcticament tanca un gran espai que sembla una immensa cúpula. La sortida és incòmoda, i cal parar atenció. És incòmoda perquè cal sortir lateralment, i sobretot perquè de seguida queda desplomat, de manera que cal col·locar la corda, les mans i els peus amb compte per superar la visera i quedar penjat com un fuet. Un cop ja estem a l'aire només gaudir de l'experiència de baixar a plom 30 metres enmig d'una gran cúpula de roca rogenca. Un lloc realment bonic. En altres temps havia baixat aigua per aquest barranc i havia modelat aquestes formes fascinants. Ara sec es presenta com un racó amagat, bonic i emocionant.

L'aterratge es fa sobre una superfície ampla i còmoda, des d'on es pot contemplar la magnificència d'aquesta gran cúpula esculpida a la paret. Des d'aquí prenem el camí que de seguida abandona els últims metres de barranc, i avancem uns metres de flanc cap a la dreta per acabar baixant al peu del riu Vero. Cal creuar-lo a gual i ja enllacem amb el camí de la riba dreta, que puja i torna a baixar per arribar al pont de la presa que ens permetrà pujar cap a l'aparcament. De camí ens vénen a recebre la Pilar i el petit Lluís. Pugem fins al segon aparcament, on arribem amb cotxe fins al primer aparcament on havíem començat, un quilòmetre i mig o dos més enllà.

El barranc de la Portiacha té un recorregut curt però molt intens i emocionant, ja que és molt vertical i el tram final és molt bonic i encaixonat. Com que és molt curt es combina habitualment amb alguna altra activitat, com el barranc Básender, just enfront, o bé el camí de Las Escaleretas que vam fer el dia anterior. O moltes altres activitats tant senderistes, culturals o barranquistes que es poden desenvolupar en aquest entorn sensacional de la serra de Guara.