Oscuros de Balcés

• 

  De seguida comencen les emocions

• 

  Rapel·lem per una cascada cap a dins d'una cambra

• 

  Avançant per un caos de roques

• 

  Interior d'una de les cambres obscures

• 

  Tobogan + cascada

• 

  Creuem un tram molt estret

• 

  Últim ràpel

• 

  Saltant una de les últimes piscines

Després d'una aproximació per terreny costerut arribem al barranc i ens posem els neoprens. Comencem el descens baixant un tram planer, i aviat trobem un gran caos de roques. Cal anar buscant els passos més adients entre els grans blocs, entrant per forats, petites cascades, tobogans i algun petit busseig. Més endavant trobarem un parell de ràpels enmig de cascades que ens deixen en sales fosques i aquàtiques. Creuarem un bonic engorjat estret i amb parets molt altes, on caldrà nedar en alguns trams. Barranc molt aquàtic, bonic i emocionant.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Descens de barrancs
• Lloc de sortida: Collada de las Almunias, Almunias de Rodellar (Bierge, Somontano de Barbastre, Osca, Aragó, Espanya)
• Distància: 6,9 quilòmetres
• Desnivell positiu: 525 metres
• Temps: 4:10 hores
• Dificultat: 3 - Poc difícil
• Sensació de dificultat: Fàcil - mitjana. Barranc molt aquàtic, amb ràpels, togobans, trams tancats i algun petit busseig
• Cartografia: Sierra y Cañones de Guara, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Collada de las Almunias	00:00	00:00	0,0
Riu Isuala (inici barranc)	01:00	01:00	2,7
Tranco de las Olas (final barranc)	02:15	03:15	5,0
Descans	00:20	03:35
Inici	00:33	04:08	6,9

Crònica

Iniciem un nou cap de setmana d'activitats al medi natural, en aquesta ocasió a la serra de Guara i amb la intenció de practicar el descens d'engorjats. Tenim el centre operatiu a la bonica localitat de Rodellar, on s'arriba per una carretera plena de revolts que surt de Bierge i mor al mateix poble de Rodellar. El poble és petit però molt animat gràcies al gran nombre d'escaladors que anhelen les seves complicades vies. També hi ha molts excursionistes i també barranquistes, ja que en aquest sector hi ha diverses alternatives de diferent dificultat.

Amb el Jordi i la Meritxell comencem l'aproximació cap al barranc. Primer desfem amb cotxe la carretera que havíem fet per arribar a Rodellar fins passat el poble de Las Almunias de Rodellar. Un parell o tres de quilòmetres després trobem a l'esquerra (baixant) l'inici d'una pista amb un indicador. Seguim la pista aproximadament un quilòmetre fins un aparcament, on agafem els estris i comencem a caminar.

Cometem l'error de posar-nos la part de baix del neoprè, pensant que l'aproximació serà més curta, però cal remuntar un considerable pendent i després baixar molt fort fins al riu. Des de l'aparcament primer continuem uns metres per la mateixa pista per on veníem. Creuem una tanca que impedeix el pas i continuem per la pista fins que aquesta fa un revolt molt marcat a l'esquerra. Allà l'abandonem i seguim un camí que marxa a la dreta i comença a pujar progressivament per un terreny de boixos i garrics. Pujarem fort en flanqueig fins creuar la carena que tenim davant. Un cop assolida la carena el camí gira i comença a baixar fort per un terreny acinglerat. Creuem petites tarteres fins que al final el camí baixa encara més fort fins a la llera del riu.

Ja al riu Isuala ens posem els neoprens, preparem el material i desem la resta de coses a les motxilles, ben protegides ja que el barranc és molt aquàtic. El primer tram és fàcil, i el riu sembla ben inocent. Baixem caminant per dins d'un riu relativament ample, amb un cabal mitjà i una alçada d'aigua que ens arriba tot just als genolls. Mica en mica el riu es va tancant entremig de grans parets de roca a banda i banda. Minuts més tard arribem a un gran caos de blocs, on l'aigua s'esmuny per diferents racons, escletxes, forats i passadissos. Comença la diversió!

De seguida veiem un evident forat per on baixa una cascada, i sembla que ens hem d'entaforar allà. Així doncs ens deixem lliscar per la cascada en forma de tobogan, i aterrem en una piscina interior. Sortim d'aquest espai clos per una escletxa que ens condueix a una altra cascada que també baixem en tobogan. El barranc comença emocionant, molt aquàtic i amb racons tancats i passos on llisquem i ens submergim.

Després d'aquest inici intens, aviat trobem un espai més vertical que cal baixar fent ràpel. Està situat a la dreta del riu, i baixa cap a una sala interior al costat d'una cascada. És un ràpel curt d'uns 6 metres que ens diposita dins d'una sala tancada pels grans blocs. Al principi baixem pel costat de la cascada, però gairebé al capdavall és inevitable caure sota la mateixa cascada, i fem doncs una bona remullada. En cas de molta aigua aquest pas podria ser delicat.

Continuem per un gran caos de roques, on hi ha diverses possibilitats per passar, sempre sortejant els blocs, entrant en escletxes i forats. Trobem un grupet de guies que estan explorant els diferents racons del barranc. Desgrimpem alguns ressalts, sempre en entorn aquàtic, i passem per alguns passos estrets que obliguen a fer contorsionisme. Creuem un tram fosc, tancat per les roques i amb l'aigua fins al coll. Aquest tram és molt entretingut i variat, ja que hem de fet tota mena de passos, sempre amb aigua, fins i tot un breu busseig de menys d'un metre per sotir d'una de les cambres.

Desgrimpem, fem petits salts i ens entaforem en tota mena d'espais reduïts. També trobem algun petit tobogan que dóna un punt més de divertiment. Anem unint diverses saletes tancades pels grans blocs, i sortint i entrant per les escletxes. Entremig petites cascades que degrimpem o ens deixem lliscar. Dins les cambres es formen boniques piscines d'una aigua de color turquesa transparent.

El Jordi aprodita qualsevol gorg per fer salts. Anem desgrimpant fins arribar a una gran cambra aquàtica que sembla que no té sortida. Però gairebé al final hi ha una petita escletxa per on es pot sortir amb l'aigua fins el coll, o bé si el cabdal d'aigua fos superior bussejant per sota la roca. Encadenem diverses saletes fosques que encertadament donen nom al barranc, i finalment sortim en un punt en què s'acaba el caos de roques i comenta un llarg passadís estret entre parets calcàries.

Així doncs després d'una última saleta en què arribem lliscant sota la petita cascada, arribem al tram estret. S'obre davant nostre un estret passadís de menys d'un metre d'amplada amb altíssimes parets a banda i banda, i amb la llum que amb prou feines hi entra.

Anem recorrent el passadís primer amb aigua fins als genolls, però mica en mica va augmentant fins que cobreix i cal nedar. És un lloc fascinant, fosc, tancat i engorjat, no apte per a claustrofòfics. Avancem nedant per uns espais tancats de gran bellesa, fent petits revolts que impedeixen veure el final. De tant en tant el passadís s'eixampla una mica formant petites piscines circulars molt boniques. Nedem una bona estona fins trobar un ràpel.

A la dreta de la paret trobem una instal·lació que permet baixar uns 5 metres i continuar fins al final de l'estret passadís. El ràpel, per variar, també baixa pel mig de la cascada, o sigui que mentre baixem anem notant la força de l'aigua fuetejant l'esquena. Hi ha un passamà que permet també acostar-se fins un punt en què es pot saltar, tot i que avui el gorg és poc profund i cal anar amb compte. El Jordi salta, i la Meritxell i jo, més prudents, baixem amb la corda. El ràpel deixa en una ampla piscina que cobreix, just a sota de la cascada.

Pocs metres després el barranc s'obre i abandonem l'estret passadís. Trobem un tram més obert on tornem a desgrimpar en algun punt. Cal creuar nedant algunes petites piscines i passar un parell més de passos semisoterranis amb petits tobogans. El barranc s'obre encara més i arribem a un tram amb boniques piscines naturals excavades per la força hidràulica sobre la roca calcària. Nedem endavant, i el Jordi continua aprofitant per fer salts gràcies a la considerable fondària de les piscines.

Arribem al Tranco de las Olas, on hi ha una gran platja natural sobre una roca inclinada, amb una petita passarel·la metàl·lica que permet passar de banda a banda. Descansem uns moments de les emocions viscudes, ens traiem la part superior dels neoprens i prenem el camí de retorn, a la dreta.

Des d'aquí podríem continuar el descens del riu i entraríem al barranc dels Estrechos de Balcés, però això ho deixarem pel l'endemà, en combinació probablement amb algun altre barranc. Així doncs pugem poc més de mitja hora fins a l'aparcament on havíem deixat el vehicle.

Ha estat una activitat molt divertida i emocionant. El descens de barrancs és una activitat que practiquem poc, i que fem amb prudència ja que tenim poca experiència en el medi aquàtic. Però barrancs com aquest deixen un agradable sabor de boca, ja que no són gaire difícils, són molt variats i l'entorn és molt bonic. Hem caminat, desgrimpat, creuat escletxes, ens hem entaforat, hem lliscat per tobogans, hem nedat, hem bussejat i hem fet ràpels, tot això en un barranc de poc més de dues hores. Curt però intens.