A ponent del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac trobem un avenc de considerables dimensions que ens permet observar l'erosió de les aigües subterrànies en un massís de conglomerat. Sortim de l'aparcament de l'Alzina el Salari i caminem una hora fins a trobar la boca, on preparem els estris per la cavitat vertical. D'entrada cal superar dos pous curts, i tot seguit avançar per una galeria horitzonal fins a l'inici del segon tram, que comença amb un pou vertical de 17 metres i un segon més espectacular de 28. Després d'un breu tram pla trobem l'últim gran pou, una vertical de 23 metres. Gairebé al cap d'avall es pot pujar per una corda fixa, i baixar fins al punt més enfonsat seguint un meandre més estret i incòmode.

Iniciem una volta matinal fàcil a Puig-reig i marxem cap a la riera de Merlès enfilant-nos de camí al serrat de la Cua de la Guilla, i el divertit caminet que baixa cap a la Caseta Negra i Cal Pallot, on precisament avui hi ha l'esmorzar tradicional de Sant Andreu. Pel vessant dret de la riera, sense creuar-la marxem per un corriol molt bonic que després esdevé pista fins al Gorg Blau. Arribem a la carretera de Merlès i la seguim a l'esquerra 4 km. fins al punt més alt de la ruta, l'església de Santa Maria de la Guàrdia, extraordinari mirador del Baix Berguedà. Baixem i planegem pel pla de Lladern amb visita ràpida a Sant Esteve de Valldoriola. Al peu de Casa Ponça planegem cap al sud per pista fins a l'inici del deliciós camí que resegueix la carena del serrat de la Cua de la Guilla fins al coll de la Creueta, amb alguns passos on cal posar el peu a terra. Per pistes anem baixant cap al Llobregat i el remuntem per l'agradable camí de ribera fins a Cal Marçal i Puig-reig.

Prenem una pista que surt des de les Piles i s'enfila cap al sud per unes costes fins arribar a Biure de Gaià. Creuem el petit nucli i passem al costat del bonic castell, d'ús privat i ben conservat. Sortint del poble comencem la llarga pujada, primer suau i després més decidida per la serra dels Clots, que culmina amb uns últims metres molt drets i pedregosos que fem a peu fins al cim de Montclar (947 m.) Al cim hi ha l'ermita de Sant Miquel i les restes del castell. Baixem un primer tram a peu i llavors per pista planera cap a Vallespinosa. Seguim cap al sud i pugem molt fort cap a les Agulles, i planegem vora la cinglera fins al castell de Selmella, en ruïnes. Baixem cap a la base dels cingles i planegem cap al bonic castell de Saburella, amb les seves característiques torres. Anem tombant, i combinant pujades i baixades ens arribem al petit poble de Seguer, amb restes de l'antic castell. Tot seguit avancem per asfalt per sobre del riu Gaià fins a Santa Perpètua, amb el seu castell dalt de la cinglera. Per asfalt i bones pistes tornem al punt d'inici.

Ens tornem a enfilar al sostre del Moixeró pel vessant sud seguint una ruta intricada i aventurera que fuig dels camins habituals. Des de la pista de Gréixer pugem fins al petit poblet i emprenem el camí habitual de la Canal de la Serp, que seguim una bona estona fins un punt on planeja uns metres. Deixem el sender còmode i pugem més fort per una canaleta boscosa seguint uns senyals vermells. Dalt d'un collet saltem al vessant est i per un curiós pas empedrat ens enfilem fins a la base d'una aresta de roca. A partir d'aquí cal utlitzar les mans per grimpar seguint el fil de l'esperó amb passos fàcils (II) però una mica exposats. Arribem al cim de la Roca Gran, amb bones vistes de la contrada, i seguim per una carena sobre les canals gairebé verticals que cauen cap al sud fins a trobar un únic pas possible entre les cingleres que ens porta a una canaleta oblíqua i molt pendent que ens conduirà fins al cim. De tornada baixem cap al prat del Moixeró i desfem la tradicional Canal de la Serp.

Creuem el riu Llobregat per la palanca metàl·lica tot just sortint de l'Ametlla de Merola i anem a buscar un camí que s'enfila paral·lel al riu i desemboca prop de la casa de Matamala. Seguim uns 5 km. per asfalt i ens enfilem al petit turó on hi ha l'església de Sant Esteve del Vilaró. De nou a la pista seguim pel Carrer de la Vall i fins a l'espectacular masia de la Vall de Vilaramó. Deixem l'asfalt i per pista precària pugem fort cap a Sant Pau de Pinós i tot seguit el turó de Camprodon, sostre de la ruta. Prenem un camí molt divertit per la carena de la serra de Sant Joan, i arribem a la masia fortificada de la Serra dels Degollats, on baixem fins al peu de la riera de Merlès. Creuem pel pont romànic de Sant Martí, i resseguim la riera durant 7 quilòmetres fins al pont de la Molina. Pugem cap a cal Pallot i el coll de la Creueta, on comencem el descens definitiu cap a la desembocadura de la riera de Merlès. Per la ruta de les Colònies al peu del riu tornem plàcidament al punt d'inici.

A la falda del Pedraforca neix un curs fluvial que aviat s'encaixona entre les serres d'Ensija i del Verd, alhora que forma un impressionant congost on hi ha el conegut Pont Cabradís. Avui farem una circular amb bicicleta que sobrevola el congost a través de pistes que connecten petits nuclis, miradors i restes d'un passat ric, amb masies, esglésies romàniques i construccions civils. Sortim del nucli de Valls i pugem per asfalt fins al mirador natural del Cap de Balç, d'on es pot gaudir d'una panoràmica cap a Sant Llorenç de Morunys, la Llosa del Cavall, els Bastets i Busa. Més suaument avancem cap al Pratformiu, i al fons contemplem les curioses Terreres. Una pujada infernal ens enfila cap a la part superior dels cingles, on visitem la curiosa Espluga, una balma encara habitada puntualment. Planegem cap a Vilacireres i Can Blanc, i tot seguit baixem fort cap al Molí de Güell, on creuem el riu. Després de reposar uns minuts tornem a pujar fort enfilant ara el vessant est fins al despoblat de Bonner, amb bona panoràmica del gran engorjat. Seguim pujant fins als peus d'Ensija i tot seguit ja baixem cap als nuclis de Montcalb i Sisquer. Un últim tram de pista molt pendent i trencada davalla cap al punt d'inici.

Sortim a gaudir de l'ambient tardoral al vessant sud del Catllaràs amb la companyia de la boira que no ens desampara en cap moment. Des del Castell de l'Areny pugem fort per un camí preciós sota els rocs del Castell fins a les Pilones, punt d'inflexió de la carena. Ara planegem sobre un entapissat de fullaraca fins a Sant Romà de la Clusa, on tornem a canviar de direcció i encara dins d'una bonica fageda seguim pujant fins al Ras de Clarent. Visitem la balma de la Casa del Rei i les Calamites, i seguim pujant fins al punt més alt, un petit cim panoràmic a la carena del Catllaràs. Una fugaç ullada de sol ens acompanya per dinar, però de seguida tornem a la boira i baixem cap a la carena de Faig i Branca. Descendim cap al vessant sud per pista fins que trobem un camí pràcticament desaparegut que mitjançant un grau intrèpid baixa una cinglera fins a la bonica ermita de Sant Julià de Cosp, tristament en estat d'abandó, però digne i dempeus. Des d'aquí un preciós camí, gairebé un túnel natural de vegetació, planeja durant quilòmetres fins al punt d'inici.

Sortida ràpida en un dia de temps insegur des de Berga cap als peus del Llobregat; tot seguit pujada a la serra de Monsent i descens enllaçant corriols divertits fins a Cal Rosal. La ruta s'inicia a la capital berguedana i s'enfila cap al veïnat de Casampons, on comença una pista secundària que baixa a la Via Verda del Llobregat. Pujada amb trams durs seguint el torrent de Bosoms cap a les valls de la Portella i fins arribar a Mascaró, on comença el primer tram de corriol direcció sud-oest. El caminet és divertit i molt estret, amb algun pas una mica aeri i algun punt on cal baixar de la bicicleta. Més endavant s'enllaça amb una pista que ressegueix la carena desdibuixada de la serra de Monsent fins a la casa del mateix nom. Poc més avall comença el divertit corriol de Tàpies, que baixa fins a Cal Rosal. Tornada a Berga passant per Obiols i Graugés.

A la riba del Llobregat, al peu de la bonica església de Sant Vicenç de Rus, comença una llarga pedalada circular per la falda del característic cim arrodonit. Un parell de quilòmetres per carretera ens enfilen a les fonts del Llobregat, i aquí comença una pista llarga i dreta que volta el Tossal d'Orriols. Tot seguit planegem per una pista panoràmica prop dels 2.000 metres d'alçada a la base del Tossal de Rus i que segueix pujant fins la zona de la Comella, als dominis de les pistes d'esquí de la Molina. Baixem fort per una pista pedregosa entaforada dins del Torrent Negre, i seguint pistes de serveis avancem cap a la zona de la Pia, a l'estació de la Masella. Una pujada duríssima arriba al coll de la Mola, on seguim per pendent més suau fins a Coll de Pal, on tornem a entrar al Berguedà. Molt a prop comença una pista molt dreta i pedregosa que baixa cap al nucli de Gavarrós. Una última pujada s'enfila al petit nucli de Pardinella i el collet Roig, i acabem baixant per la ràpida pista de la baga de Rus. Ruta dura pel desnivell i les fortes pujades, amb bones panoràmiques en tot moment.

Plantegem una ruta fàcil i curta a nivell esportiu, però carregada d'història i molt interessant a nivell cultural. Sortirem del poble d'Aramunt i entre camps de cereals, oliveres i ametllers anirem pujant per bona pista fins a Pessonada, sota la gran cinglera rosada. Tot seguit baixem suaument cap al despoblat de Vilanoveta i planegem fins a la base d'un turó on ens enfilem a peu fins a trobar les trinxeres més ben conservades de Catalunya, una línia de formigó d'uns 100 metres que ressegueix la carena. Al costat hi ha diversos nius de metralladora de l'època de la Guerra Civil, quan en el marc del Front del Pallars es van viure cruents combats. Tornem a pedalar i pugem fins el nucli d'Aramunt Vell, també despoblat, i encimbellat dalt d'un turó. L'antiga vila closa s'organitzava concèntricament sota l'església situada al punt més elevat. Tant les cases com la gran església estan en runes, tot i la bellesa de l'indret. Acabem de baixar per un camí costerut fins al poble nou.