Serra de Montsent

Sortida ràpida en un dia de temps insegur des de Berga cap als peus del Llobregat; tot seguit pujada a la serra de Monsent i descens enllaçant corriols divertits fins a Cal Rosal. La ruta s'inicia a la capital berguedana i s'enfila cap al veïnat de Casampons, on comença una pista secundària que baixa a la Via Verda del Llobregat. Pujada amb trams durs seguint el torrent de Bosoms cap a les valls de la Portella i fins arribar a Mascaró, on comença el primer tram de corriol direcció sud-oest. El caminet és divertit i molt estret, amb algun pas una mica aeri i algun punt on cal baixar de la bicicleta. Més endavant s'enllaça amb una pista que ressegueix la carena desdibuixada de la serra de Monsent fins a la casa del mateix nom. Poc més avall comença el divertit corriol de Tàpies, que baixa fins a Cal Rosal. Tornada a Berga passant per Obiols i Graugés.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Berga (Berguedà)
• Distància: 29,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 900 metres
• Temps: 03:25 hores
• Dificultat: IBP=49
• Sensació de dificultat: Força fàcil Dos trams de corriol. Al primer hi ha algun pas no ciclable
• Cartografia: Lluçanès Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Es lleva un dissabte tardoral, amb boires, núvols baixos i una temperatura suau, però no tan agradable com els últims dies. Tinc poca estona, de manera que plantejo una sortida curta, però amb un pèl d'aventura. Feia temps que volia investigar un caminet que ressegueix un tram de carena a la zona de Monsent, concretament des de la collada de Mascaró fins a la pista que porta a la casa de Monsent. Sabia que hi havia camí, i de fet fins i tot surt al mapa de l'Alpina. Però mai no hi havia passat ni a peu ni menys encara amb bicicleta. No sabia si seria ciclable, però mirant les corbes de desnivell no semblava gaire dret. És un camí carener que connecta Mascaró amb la zona de Monsent sense haver de baixar fins al fons de la riera de la Portella, molts metres més avall. Si volguéssim traçar una línia recta entre Sant Miquel de les Canals i Cal Rosal passaríem per aquesta carena. És doncs un camí lògic, probablement utilitzat des d'antany. De fet el llibre L'alt Berguedà en 27 itineraris, de Xavier Losantos, Pere Robert i Raimon Rovira (Ed. Cossetània) té una ruta que segueix aquest camí carener, però no he trobat informació a internet per anar-hi en bicicleta, de manera que decideixo provar-ho.

Surto de Berga cap a la zona de l'Institut enfilo el carrer principal de la urbanització de Casampons. Sempre vorejant la urbanització pel sud, arribo fins una cruïlla amb una tanca que impedeix el trànsit de vehicles. Aquí comença una pista que suaument puja la serra de Can Ponç fins al collet de Mas Ribera. Des del collet una baixada forta per una pista pedregosa voreja les cases del Mas Ribera i la Peirota. Sempre baixa excepte un pujador breu però intens. La pista mor a la Via Verda del Llobregat, que segueixo sentit sud. Després de creuar un primer túnel i un pont sobre el riu Llobregat, cal fixar-se en una tanca que impedeix el pas de vehicles cap a l'esquerra. Un caminet voreja la tanca i la pista continua per l'altra cantó i inicia una forta pujada. La pista és pedregosa i puja fort, però és fàcil. Remunta el torrent de Bosoms a certa alçada, i puja de forma contínua fins als peus de Santaugènia (o Santaugínia). Aquí baixa lleugerament, i tot seguit planeja una bona estona entaforat als peus del torrent. Passada la font de Bosoms (situada sota la casa del mateix nom que no s'arriba a veure) comença una pujada molt forta i pedregosa, on cal traçar bé. Tres o quatre revolts sobtats en forta pujada i s'assoleix la collada de Mascaró.

Al mateix revolt de la collada, sense acabar d'arribar a la masia ensorrada situada uns dos-cents metres més endavant, cal deixar la pista i prendre un corriol que marxa a la dreta. Pocs metres més endavant cal descartar un camí que baixa, i seguir sempre el que planeja més a prop de la carena. És un camí molt estret, amb vegetació abundant a banda i banda. Hi ha força esbarzers, i cal anar amb compte a esgarrinxar-se i a no punxar. El caminet puja molt suaument i és força ciclable, tot i que en algun punt cal posar el peu a terra, ja sigui per falta de confiança, o per algun esglaó o perquè el camí és massa estret. Hi ha un breu tram una mica aeri, amb vistes cap al sector occidental (Berga i rodalies), tot i que el dia d'avui és emboirat i amb poca visibililtat. Un dia que no convida a fer fotos ja que no llueixen. Uns metres més endavant s'arriba al pas dels Esquers, on el corriol travessa un petit grau rocós i gira a l'esquerra. Aquest pas no és ciclable, però no té més d'una desena de metres. El camí segueix direcció sud, amb alguna pujadeta i baixadeta suau, en general força ciclable entremig d'un bosc espès, tot i que de tant en tant poso el peu a terra. L'últim tram és el més divertit i ciclable, un tros de corriol estret i serpentejant entre la densa vegetació que va a morir a la collada de l'Era de la Palla, on s'uneix a la pista.

Aquest és el tram de camí que no coneixia, i m'ha agradat força. No és 100% ciclable ja que hi ha algun pas complicat, però és divertit, amb un últim tram molt agradable. El corriol desemboca a la pista just a sota del petit cim de Montsent (963 m.), que en algun mapa apareix com a Picancel. S'hi pot pujar caminant en pocs minuts. Un cop a la pista, segueixo de dret en lleugera baixada. La pista traça una llarga recta en suau descens fins als Quatre Camins, on conflueixen camins i pistes secundàries. Seguint la pista principal el pendent descendent s'incrementa. La pista és força secundària, pedregosa i poc transitada. En pocs minuts arribo a les envistes de la masia de Monsent, just en un trencant on la pista millora. Segueixo a la dreta tot planejant i en pocs minuts arribo al peu de la masia. La casa de Monsent està situada en un turó amb bones vistes. És una masia de notable magnitud, però està abandonada, amb les portes obertes i un tros de teulada ensorrada. Tot i això sembla que algú se'n faci càrrec, potser per tancar-hi bestiar. Per darrere del turonet on hi ha la casa de Montsent la pista principal continua baixant, i la segueixo gairebé 1 quilòmetre. Però cal estar atent perquè en un petit replà cal deixar la pista per trobar l'entrada del corriol de Tàpies.

L'entrada del corriol és força evident, ja que és molt freqüentat pels ciclistes. Comença aquí un descens trial·ler fàcil que és tota una delícia. El corriol baixa més d'un quilòmetre i mig per la dreta de la petita carena de Tàpies. És una trial·lera fàcil, assequible per a tots els nivells, però molt divertida, tota una clàssica al Berguedà. Arriba fins a sota del pont del viaducte de la C-16, ja prop de Cal Rosal. Aquí es pot seguir la pista fins a la població, o amb una mica més d'aventura baixar per l'esquerra del torrent i creuar-lo per sota a través d'un pas subterrani. Un cop a Cal Rosal ja només queda tornar cap a Berga. Per a la tornada decideixo pujar cap la bonica ermita romànica de Sant Vicenç d'Obiols, i d'aquí en lleugera pujada cap al Colletó, els plans de Ballús i el nucli de Graugés. Tot aquest tram no cal explicar-lo gaire, ja que l'hem fet moltes vegades. Es tracta d'un recorregut força suau i agradable entremig dels camps i petites cases de pagès. Des de Graugés fins a Berga per la pista que voreja la serra de Noet i entra pel sud de la capital berguedana.

Avui doncs he fet una ruta suau amb una certa dosi d'aventura, provant un caminet per on no havia ciclat mai. És un tram agradable de ciclabilitat mitjana, ja que cal posar els peus a terra en diferents punts, i en un petit grau fins i tot carregar-la a coll. La resta és ja terreny conegut, destacant la sempre divertida trial·lera de Tàpies, i la tornada plàcida per Obiols i Graugés.