Aigua de Valls

A la falda del Pedraforca neix un curs fluvial que aviat s'encaixona entre les serres d'Ensija i del Verd, alhora que forma un impressionant congost on hi ha el conegut Pont Cabradís. Avui farem una circular amb bicicleta que sobrevola el congost a través de pistes que connecten petits nuclis, miradors i restes d'un passat ric, amb masies, esglésies romàniques i construccions civils. Sortim del nucli de Valls i pugem per asfalt fins al mirador natural del Cap de Balç, d'on es pot gaudir d'una panoràmica cap a Sant Llorenç de Morunys, la Llosa del Cavall, els Bastets i Busa. Més suaument avancem cap al Pratformiu, i al fons contemplem les curioses Terreres. Una pujada infernal ens enfila cap a la part superior dels cingles, on visitem la curiosa Espluga, una balma encara habitada puntualment. Planegem cap a Vilacireres i Can Blanc, i tot seguit baixem fort cap al Molí de Güell, on creuem el riu. Després de reposar uns minuts tornem a pujar fort enfilant ara el vessant est fins al despoblat de Bonner, amb bona panoràmica del gran engorjat. Seguim pujant fins als peus d'Ensija i tot seguit ja baixem cap als nuclis de Montcalb i Sisquer. Un últim tram de pista molt pendent i trencada davalla cap al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Valls Guixers, Vall de Lord (Solsonès)
• Distància: 43,30 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.500 metres
• Temps: 6:15 hores
• Dificultat: IBP=146
• Sensació de dificultat: Força fàcil Alguns pujadors molt durs. Trams de pista pedregosa i molt trencada
• Cartografia: Vall de Lord Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

La riba de l'Aigua de Valls és poc propícia per a la circulació en bicicleta, ja que està encaixonada enmig d'una gran cinglera, amb parets de roca conglomerada a banda i banda que s'aixequen desenes de metres. És una zona congosta, tancada i espectacular, on val la pena acostar-s'hi caminant, sobretot al mític Pont Cabradís, situat al fons de l'engorjat. Avui però prendrem distància, i ens mirarem l'engorjat des de les alçades, primer pel vessant de ponent i després des de Llevant. La ruta d'avui té dues grans pujades, des de la sortida fins enfilar-se dalt dels cingles; després baixa fins a creuar el riu al Molí de Güell i torna a enfilar-se ara a les cingleres del vessant est, de manera que observarem l'engorjat des de les dues bandes. Ens mourem en un entorn de mitja muntanya molt poc transitat avui, però antigament hi havia hagut molta activitat, com ho demostra les moltes masies, la majoria abandonades, que trobarem pel camí.

Sortirem des de l'ajuntament de Guixers, situat al petit nucli de Valls, al peu del riu. Al punt quilomètric 24 de la carretera entre Berga i Sant Llorenç de Morunys trobarem el trencant al costat del pont de Valls, i en un quilòmetre arribem al petit nucli on hi ha l'ajuntament i l'església de Santa Maria. Aquest serà el punt de sortida i arribada. Preparem els estris i comencem a pedalar a mig matí d'un esplèndid dia de tardor, amb un bon sol que ens permet sortir de curt. Comencem pedalant per la pista que s'endinsa a la vall i que evoluciona de pla al peu del riu, tot passant al costat de diverses cases. Al cap d'aproximadament un quilòmetre i mig de planejar, la pista canvia dràsticament de direcció i gira a l'esquerra. Alhora comença una forta pujada per la coma de Vallpregona, a l'obaga de la serra de Guixers. És una pista d'asfalt estreta però en bon estat que puja cap al nucli de la Corriu i també al santuari de Puig Aguilar, on no arribarem.

Anem guanyant metres tant linials com sobretot de desnivell, ja que la pujada és considerable i constant, però en ser sobre asfalt es fa bé. Passem per sota d'alguns roures monumentals, que tot just ara estan a mig perdre el fullatge, i avancem direcció oest pel fons de la coma, resseguint el torrent de Sant Martí. Precisament després de 3 quilòmetres de pujada continuada arribem al petit nucli de la Corriu, amb una notable masia i l'església de Sant Martí. El petit nucli està situat enmig d'un revolt sobtat de la pista. La pujada però encara no s'ha acabat, i continua intensa ara ja no per l'obaga sinó per un terreny més obert i assolellat. Assolim el nucli de Cal Paraire, amb diverses masies a banda i banda de la pista, així com zones de pastures esglaonades per aprofitar els petits replans en uns vessants força pendents. A la nostra esquerra tenim la serra de Guixers, que hem anat resseguint per la coma, i ara mirem cara a cara gairebé al cap d'amunt. Un últim esforç i superem els 1.400 metres al mirador natural del Cap de Balç.

El Cap de Balç ofereix una extraordinària panoràmica cap al sud, ja que la serra de Guixers que vèiem boscosa i suau pel vessant nord, queda trencada i encinglerada al vessant sud. S'accedeix al mirador un centenar de metres a l'esquerra al punt o s'acaba l'asfalt i comença la pista de terra. Aquesta punta panoràmica de la serra de Guixers està situada just per sobre de la cua del pantà de la Llosa del Cavall, que s'allargassa sota els nostres peus. També podem contemplar la retallada serra dels Bastets, les parets de Busa, i a l'oest del pantà el nucli de Sant Llorenç de Morunys, la capital de la Vall de Lord. És una panoràmica esplèndida, i passem uns minuts reposant després de la llarga pujada al mateix temps que gaudim de les vistes. Portem poc més de 8 quilòmetres, tots de pujada, però tots també d'asfalt. Ara però canviem de direcció i de terreny. Girem cap al nord i baixem suaument per una pista de terra.

La suau baixada ens acosta fins una casa abandonada que és porta d'entrada de la gran zona de pastures de Pratformiu. El nom és ben escaient, ja que tenim davant un formós prat de grans dimensions encaixonat entre turons boscosos laterals. És un pla estret i allargat, una mena de coma oberta on conflueixen els diversos torrents que es desprenen dels vessants boscosos. Una pista força trencada creua per l'esquerra la gran esplanada, i passa al costat primer de la masia d'Arabé, ben conservada i després de cal Quelot, dempeus però abandonada. La pista creua el prat de sud a nord fins arribar a la part superior de les Terreres, un indret ben curiós. De sobte la gran esplanada queda bruscament trencada i s'enfonsa en una mena de coma sorrenca i vermellosa plena de xaragalls fruits de l'erosió. Es tracta d'un procés geològic d'erosió dels gresos i les argiles, que ofereix com a resultat una zona pentinada de xaragalls sobre una terra vermellosa que contrasta fortament amb el verd de l'entorn.

Just al fons del prat hi ha el mirador natural sobre aquests terrers, que trenquen la suavitat i placidesa de l'indret. Just en aquest punt la pista gira a la dreta també bruscament per no caure als xaragalls, i també de forma abrupta comença una fortíssima pujada fins als plans de la creu de Jovells. Afortunadament aquest tram és breu, però és endimoniadament dret. El pendent és molt fort i la pista és molt precària i pedregosa. Provem d'encarar-la, però a mitja pujada les forces s'acaben. Empenyem la bici uns metres fins que el pendent remet una mica i ens permet acabar d'arribar a dalt pedalant, encara amb un pendent molt fort. Estem al punt més alt de la volta, a gairebé 1.550 metres. Passem al costat d'una petita masia mig abandonada, i comencem a baixar pel sector oposat, ara amb vistes cap a la serra d'Ensija, que veiem just davant. Passem per la masia de cal Felipó i acabem d'arribar planejant als plans de la Creu de Santa Margarida. Aquí ens incorporem a la pista que ve per la dreta del santuari de Puig Aguilar. Avancem cap a l'esquerra uns metres més fins uns plans suspesos sobre una cinglera.

A la vora dels plans veiem l'antiga masia de l'Espluga, ensorrada. El propi nom de l'espluga ja indica que hi ha alguna mena de cavitat a la zona, i com que ja ens ho havíem estudiat una mica, fem una pausa per visitar la balma de l'Espluga, situada en un feixanc inferior de la cinglera. Al peu de la masia ensorrada es pot baixar uns metres fins una altra construcció també ensorrada. Pel costat de l'única paret dempeus marxa un camí que ens porta a aquest feixanc inferior, on es pot contemplar una llarguíssima balma, de potser dos o tres-cents metres de llarg i una profunditat variable. A la part més elevada hi ha una construcció troglodítica però actual. Hi ha una espècie d'estança neta i equipada, amb taula i cadires, cuina i estris domèstics. Sembla que algú, ni que sigui esporàdicament, habita aquest indret. Una paret feta amb obra i finestres de vidre tanca l'estança, que ofereix una bona vista cap a l'engorjat de l'Aigua de Valls, que queda just a sota. Si seguim baixant pel feixanc arribem a una font que raja, amb antics cóms pel bestiar. Més avall també hi ha restes d'ús humà recent, amb més taules, cadires i una tenda de campanya. Un lloc ben curiós.

Després de dedicar gairebé un quart d'hora a visitar i explorar l'Espluga, tornem a la part superior de la cinglera on hi ha una gran esplanada amb vistes cap a Ensija i el Pedraforca que treu el nas darrere d'un turó. La pista segueix pràcticament de pla, i durant una bona estona gaudirem d'un tram molt agradable, planejant a uns 1.400 metres d'alçada entremig d'un bosc que ja mostra una bonica diversitat de colors tardorals. Passem pel petit nucli de Vilacireres, la masia medieval de Cal Pelegrí, i finalment arribem al nucli de Can Blanc, amb una gran masia aquesta sí poblada. La masia està enfilada per damunt d'una extensa zona plana de pastures, on centenars d'ovelles ignoren el nostre pas. No així els gossos que les guarden, que cridaners surten a recebre'ns amb lladrucs poc amistosos. Un cop creuats els plans la pista va girant cap al nord i inicia una forta baixada fins al Molí d'en Güell.

Al Molí d'en Güell hi ha un petit nucli al voltant del pont que creua el riu i el molí que n'aprofitava la força hidràulica. Encara avui, uns metres més amunt, hi ha una central hidroelèctrica que també aprofita la força de l'aigua. Abans d'arribar al molí, prenem la pista que baixa a la dreta, i descartem la que seguiria amunt direcció l'Espà i Gósol. Passem al costat d'una casa moderna i acabem de baixar fins al peu de l'Aigua de Valls. Creuem el riu per un pont modern matusserament adossat a un de molt més antic, medieval, que creuava el curs fluvial aprofitant un tram estret. A l'altra banda del pont hi ha l'antic molí, en un lamentable estat d'abandó. Amb compte es pot entrar a l'edifici, ja que amenaça ruïna, i contemplar encara l'antiga maquinària, amb els embarrats, les tramuges i els corrons. És una llàstima que estigui tan abandonat, ja que l'interior és molt interessant i sembla força ben conservat. Fem una pausa al peu del molí i aprofitem per dinar. Fem bé, ja que ens caldrà energia per encarar tram que ve a continuació.

Amb l'estómac ple emprenem la segona gran pujada de la jornada, però no deixem temps perquè ens ataqui la mandra. Al peu del molí la pista canvia de direcció i comença a pujar direcció sud, ara pel vessant oriental del riu. De seguida s'enfila fort amb pujadors intensos que ens eleven les pulsacions fins a valors poc sostenibles. Afortunadament els primers pujadors són els més forts. Després la pujada es manté constant, però amb menys intensitat, i mica en mica va guanyant alçada sobre l'engorjat de l'Aigua de Valls. De fet el riu no s'arriba a veure, però sí la vall enclotada i fonda entremig de les parets de conglomerat. La pista segueix la variant 1 del GR-107, i puja fins al despoblat de Bonner. És un lloc fantàstic, un antic nucli totalment abandonat i en estat de ruïna, situat en un cap de cinglera abocada a l'engorjat. Queden només les parets d'algunes de les antigues cases, dues parets de l'església de Santa Eulàlia i mitja volta superior. També es manté amb penes i treballs la gran masia de Cal Costa, tot i que ha perdut part de la teulada. La casa té una preciosa era just al davant que fa de balcó suspès sobre la vall, la qual s'enfonsa desenes de metres. Un lloc especial i molt bonic.

Passat Bonner la pista segueix pujant, però més suau, i mica en mica ens acostem a la base sud d'Ensija, que es veu altiva i espectacular davant nostre. Però a mesura que ens acostem a les parets, la pista tendeix a la dreta i s'acosta a la font de la Bruixa i la baga d'en Solsona. Just aquí la pista es bifurca. A l'esquerra marxa pujant una pista precària que ens portaria cap al sector dels Rasos de Peguera, i que vam utilitzar fa uns anys fent la Volta a Ensija en BTT. Avui però seguim per la pista principal que planeja cap a la dreta. Entrem ara en una zona agradable i fàcil, ja que la pista avança de pla enfilada per sobre de l'engorjat al voltant entre els 1.400 i 1.500 m., amb vistes cap al Cadí, el Pedraforca i Ensija. Gaudim d'aquest tram plàcid després d'una bona pujada des del Molí d'en Güell.

Assaborim aquest tram en lleugera pujada fins a la Creu del Pedró, on comença la baixada. De seguida arribem al bonic nucli de Montcalb, amb un grup de cases disperses al voltant de la preciosa església de Sant Pere. Trobem ara una pista asfaltada que ens permet baixar ràpid uns metres. Però just al tercer revolt l'abandonem i prenem una pista de terra que marxa a l'esquerra. Aquesta pista baixa suaument cap a Santa Magdalena, i més avall després d'una bonica zona de pastures arribem al peu de la petita ermita de Sant Salvador. Després de la petita església la pista gira fort a la dreta i baixa fins a la masia de Fontanella, on arribem amb un breu però intens pujador. Uns metres més endavant ens unim de nou a la pista asfaltada. Si cal es pot escurçar aquest tram baixant per l'asfalt, però la zona dels prats de Sant Salvador és molt bonica. Seguim baixant per la pista asfaltada fins al següent nucli, Sisquer, amb la seva església de Sant Esteve i el seu campanar presidint un petit turó.

Passat Sisquer baixem encara uns minuts més per la carretera. Dic baixem perquè principalment baixa, però encara trobarem algun pujador sobtat. Cal no emocionar-se excessivament amb la baixada, ja que és ràpida i pendent, però si seguim avall arribarem a l'Aigua d'Ora, no a l'Aigua de Valls. Aquí val la pena parar atenció al GPS per trobar el punt concret, just passsat un revolt, on cal deixar l'asfalt i tombar a la dreta per una pista de terra que comença amb un fort tirapit. Aquesta pista revolta el serrat de Sant Cristòfol, i principalment baixa, però entremig tindrem fins a tres pujadors forts, un d'ells molt fort. A aquestes alçades de la ruta, ja amb el xip de baixar, aquestes pujades es fan força dures. Passat però un petit collet comença ja la baixada definitiva per una pista molt pendent i trencada. És una pista per on no passen vehicles, gairebé un camí trial·ler on cal parar atenció als rocs i alguns esglaons. És però una baixada força fàcil i alhora emocionant. I també és força llarga, ja que des del coll, s'allarga més de 2 quilòmetres fins arribar al peu del riu.

Estem al vessant esquerre del riu, i hem de creuar cap al dret. Ens incorporem a una pista al costat d'una gran casa i arribem a la carretera de Berga a Sant Llorenç, just a l'altra banda del pont de Valls. Només cal creuar el pont i prendre la carretera de l'altre cantó, que en un quilòmetre ens porta al punt d'inici. Així tanquem una ruta molt interessant i variada per les cingleres que envolten l'Aigua de Valls. Un itinerari que ens permet gaudir d'un entorn natural molt solitari i amb punts d'interès notables, com diversos monuments romànics, la curiosa balma de l'Espluga i panoràmics miradors sobre la Vall de Lord, Ensija i el Pedraforca. Una ruta fàcil ja que ens mourem principalment per pistes, però força dura pel quilometratge, desnivell acumulat i alguns pujadors molt intensos. Una bona manera de conèixer aquest sector feréstec de la Vall de Lord.