Un espectacular sender recorre la part més congosta del riu Verdon envoltat de grans parets que amb prou feines deixen passar els rajos del sol. Des de l'alberg dels Cavaliers baixem per un sender sinuós fins a la riba esquerra del riu, i sense travessar la passarel·la d'Esteillé anem acompanyant el riu en el seu descens. En algun punt el riu s'engorja entre parets, i trobarem trams de camí directament excavat a la roca sobre les aigües. Molts d'aquests passos són impressionants i aeris, però sempre amb un passamà que ens donarà la seguretat necessària. A l'alçada de l'Styx el riu es fa encara més estret i les roques mostren unes formes contorsionades fruit de l'erosió. Continuem per aquest intrèpid sender fins a l'Imbut, un punt on les aigües momentàniament desaparèixen sota unes grans roques per resorgir més endavant. Arribem fins al Bau Béni, un nou engorjat a partir del qual ja no es pot continuar. Tornem uns metres enrere fins a trobar el sender Vidal, vertical i excavat també a la roca, el qual ens permetrà tornar a pujar a la part alta de les cingleres que envolten el riu verd.

Ens endinsem a les profunditats de les gorges del Verdon a través d'un camí atrevit que baixa des de dalt la cinglera fins a la llera del riu, i tot seguit el remunta encaixonat entre grans parets. És un camí llarg i linial de 15 km., i cal preveure el transport al punt de sortida o d'arribada. Un cop al peu del riu acabem d'arribar fins a la Mescla, punt on el riu d'Artuby s'uneix al Verdon. Tot seguit ens enfilem a la bretxa Imbert, de més de 100 m. de desnivell, amb una impressionant escala que torna a baixar per l'altre cantó. Recorrem un tram llarg entre grans parets i tot seguit creuem dos túnels, un de més curt i un de 700 m. on cal llum. A la sortida del tram més engorjat un caminet ens enfila al final de la ruta, el petit nucli del Point Sublime.

Ens situem a la localitat termal i turística de Greus, al peu del riu Verdon a la part alta de la Provença francesa i fem una ruta amb bicicleta pels voltants de l'embassament d'Esparron. Comencem enfilant-nos cap unes carenes de mitja muntanya i enllacem una sèrie de corriols en un puja-baixa constant que ens fa avançar poc. Baixem cap a la riba esquerra del llac i el voregem una estona. Tornem a enfilar-nos a una zona més muntanyosa i indefinida, amb poques vistes fins que més endavant trobem un deliciós corriol que baixa per la petita gorja de Santa Màxima. Prenem el GR i planegem sobre les gorges baixes del Verdon, però amb poca visió de conjunt. Baixem cap a Quinçon, un poblet bonic i plàcid amb platges fluvials. Creuem el riu i ens enfilem fort un tram a peu fins a coronar una carena que resseguirem una bona estona per camins fàcils. Baixem a Esparron de Verdon i voregem la riba dreta de l'embassament, fins que finalment prenem l'asfalt per acabar d'arribar al punt d'inici. Una ruta llarga, amb trams divertits de camins, però amb vistes limitades cap al Verdon.

El Catllaràs mostra aquesta primavera un aspecte exhuberant gràcies a l'elevada pluviometria, i aprofitem per fer-hi una sortida fàcil i curta. Comencem a pedalar a Sant Julià de Cerdanyola, i passada la zona esportiva enfilem cap a la pista del Puig. Avancem per la baga de l'Avaiol, frondosa i humida. Després d'una breu baixada seguim pujant fins a la font de Fontanals, on girem cap al Camp de l'Ermità. Un pujador curt i contundent ens enfila al coll de Ceba, punt culminant de la ruta. Tot seguit planegem per l'esplendit Prat Gespador i més endavant fem una breu parada al Roc de la Lluna. Comencem a baixar fort, i també ens aturem a contemplar les obres de l'escala del xalet del Catllaràs, obra d'Antoni Gaudí. Seguim baixant cap a Falgars, amb un pujador intercalat, i ja anem per feina sobre asfalt fins al punt d'inici.

Sota un cel amenaçador, gairebé apocalíptic, sortim pedalant de la plana de la Cerdanya i passat Vilallobent comencem a remuntar per bones pistes fins assolir el llom de la serra de l'Orri. Un cop a la carena prenem una pista secundària que puja molt fort i en trajectòria pràcticament recta fins al peu del Pla de les Forques. Seguim ara una bona pista, i alhora el GR, i anem pujant més suau fins que la vegetació s'acaba i entrem en un gran prat alpí. Quan s'acaba la pista bona seguim pels prats amb una última pujada forta fins al Coll Marcer, a més de 2.000 metres, on contemplem la Tosa, el Carlit, el Cadí, la zona del Puigpedrós i la gran plana ceretana. Creuem els extensíssims prats i baixem cap al refugi de l'Orri d'Andreu, i per pista arribem al coll de Pradelles. Aquí comença un corriol deliciós de més de 5 quilòmetres que ens baixarà fins a Oceja. És un camí força fàcil i ciclable, tot i que a la part baixa hi ha algun pas més complicat. Gaudim de l'increïble descens i tornem cap a la plana sense mullar-nos.

Amb una bona colla d'amics marxem cap a Formentera per fer la volta a l'illa en dos dies per un itinerari força aventurer el més a prop possible de la costa. El primer dia recorrem el sector de ponent. Sortim des de la zona portuària de la Savina i voregem l'estany des Peix. Avancem cap a la punta de sa Gavina i l'agresta Punta Rasa. Entrem a l'interior i sempre cap al sud assolim el punt més meridional de l'illa, el far des Cap de Barbaria. Uns corriols divertits ens acosten a les platges de Migjorn, on tornem per l'interior cap a l'allotjament prop de la Savina. El segon dia tornem planejant cap a les platges de Migjorn i les resseguim fins el salvatge racó des Ram. Aquí comença un sender pedregós i tècnic que puja fins a Sa Talaiassa, el punt més alt de l'illa. Per bones pistes a l'altiplà de la Mola arribem al far, punta oriental de l'illa, i seguim cap a trobar uns corriols divertits i ràpids a la zona des Monestir. Girant de nou cap a ponent fem el descens per Sa Pujada, una antiga calçada romana, i arribem a les plàcides platges del Caló de Sant Agustí. Creuem la màniga central de l'illa per la carretera i descobrim la zona nord des des Pujols cap a ses Illetes. Acabem la ruta voltant per l'estany Pudent fins al punt d'inici tancant així una completa ruta al voltant d'aquesta fantàstica illa d'aigües turqueses.

Fem una sortida exploratòria que ens porta des de l'Espunyola, a la base dels cingles, fins a la zona més alta dels Tossals. Faldegem uns minuts pel Peu de Roques envoltats de camps de cereals fins a trobar la pista que s'enfila cap a Tresserra. La pista puja sempre, amb algunes rampes fortes, però sempre assequibles. Arribem a la gran masia i prenem una pista secundària que s'enfila fort buscant les debilitats de la cinglera fins assolir la zona alta de la serra dels Tossals, amb bones vistes tot i que avui el dia és tapat. Comencem a resseguir la cinglera, un primer tram de pista i després per un corriol fantàstic i molt ciclable. Creuem a peu del Mal Pas de Runers, i en poca estona arribem al santuari dels Tossals. Baixem pel camí de davant, incòmode i poc ciclable. Arribats a Sant Martí de Capolat anem als camps de Gragés i busquem la pista que baixa ràpidament cap al pantà de l'Espunyola, i segueix amb un descens gairebé vertiginós fins al punt d'inici.

Pedalarem avui pel sector més occidental de les valls de la Portella en un recorregut poc habitual que connecta diversos corriols des de la carena de la serra de Picancel fins a Cal Rosal. Iniciem la ruta a Berga cap a la urbanització de Casampons i baixem fort a buscar la Via Verda del Llobregat. Passat el primer túnel prenem una pista a l'esquerra que puja fort durant una bona estona fins a la collada de Mascaró, i continua encara més intensa fins al bonic paratge panoràmic de Sant Miquel de les Canals. Iniciem un primer corriol que passa per la font del Noguer fins a Mascaró. El segon surt de Mascaró, passa pel grau dels Esquers i arriba fins a l'Era de la Palla, amb diversos passos no ciclables. El tercer caminet s'inicia amb una baixada molt dreta, però després és tot ciclable i baixa fins a la masia de Monsent. Fem un tros de pista fins a enllaçar amb el camí de Tàpies i baixem cap a Cal Rosal. Tornem per la pista d'Obiols i Graugés.

Des de la línia de la costa mediterrània comencem a remuntar els primers pendents del vessant marítim del massís les Gavarres, i per una bona pista pugem fins al seu punt més alt, el Puig d'Arques (533 m.) Ens endinsem tot seguit al vessant nord, més humit i salvatge. Creuem la bonica castanyeda de Genoer i baixem en direcció nord fins passat el Mas Mates. Tornem a pujar fort per bona pista fins arribar a un dels punts neuràlgics del massís, els Metges o Sant Cebrià de Lledó, on fem una pausa a la terrassa del bar rural sota un lledoner centenari. Seguim pujant per pista fins al coll del Matxo Mort, on tornem al vessant sud, i anem planejant fins a Romanyà de la Selva. Passat el poble prenem el PR i baixem ràpid fins a la riera dels Molins on enllaçarem amb un bonic corriol de ribera fins a Calonge.

Sortim pedalant de Sadernes entre grans cingleres i fondalades tot iniciant un dur ascens entre els boscos ufanosos del bac de Riu. De camí fem parada a les boniques esglésies de Sant Feliu de Riu i la Mare de Déu d'Agulles. Passat el coll de Riu seguim pujant per una pista pedregosa fins al pla de la Bateria, on deixem les bicicletes i encarem a peu l'últim tram que culmina amb uns passos equipats amb esglaons i cadenes. Dalt del cim esplèndides vistes cap als Pirineus i les terres garrotxines i empordaneses. Comencem el descens i aviat fem pausa al nucli abandonat de Bassegoda. Passat el bac de can Menera tornem a pujar fort fins al coll de Faja. De nou ens aturem a contemplar la magnífica església panoràmica de Sant Andreu de Gitarriu, i ràpidament encarem la definitiva i intensa baixada tot contemplant l'abrupte paisatge.