El tercer dia que passem a Saas Fee el dediquem a pujar un cim de més entitat, tant per l'alçada com per la major dificultat tècnica que representa. Després de pujar amb 2 funiculars i un metro alpí comencem un tram d'ascensió per glacera, una cresta molt exposada, un tram de pla per una àmplia glacera i l'atac final al cim després d'una forta pujada.
Sembla impossible poder fer un cim de 4.000 m. amb una simple excursió matinal, però és del tot factible. De fet, fins i tot si sortim d'hora podríem tornar a esmorzar a mig matí. Tot plegat és gràcies a les instal·lacions mecàniques de l'estació d'esquí de Saas Fee, especialment agressives visualment en la seva part central. Un cim fàcil però agraït per iniciar-nos amb la quota dels quatre-mils, amb ambient alpí al cap d'amunt i unes vistes fantàstiques.
Just a sobre del poble de Saas Fee s'aixeca força vertical un cim de més de 3.000 metres, molt visible des de la vall, el cim del Migdia o Mittaghorn. A més del camí tradicional per accedir-hi, que volta per cara no visible des del poble i menys vertical, hi ha una via ferrada, força llarga però de dificultat mitjana que permet atacar directament el cim, després de seguir una marcada cresta.
Passem la nit a Chamonix, de camí cap a Suïssa. Però l'entorn de Chamonix és molt temptador, especialment per als que no coneixem pràcticament la zona. Per això decidim dedicar un matí a buscar una bona panoràmica del massís del Mont Blanc, tot i la boira empipadora. Consultant a l'oficina de turisme ens recomanen arribar-nos fins al petit poblet de Praz. Des d'aquí agafem el telecabina de la Flégere, i després un altre telecadira que ens enfila més amunt.
De nou tornem al Catllaràs per recórrer camins coneguts però que mai deixen de sorprendre. Una zona amable de mitja muntanya, humida i amb vegetació ufanosa. Avui fem una ruta fàcil, principalment per camins ben fresats, tot i que en algun punt cal parar atenció. Gaudim de boniques vistes cap a la zona del Pedraforca, el Cadí i el Moixeró tot caminant tranquil·lament, sense presses.
Ens iniciem en el món de l'escalada de la mà d'uns excel·lents i pacients mestres i amics: el Cinto i el Ferran. Per aquest primer contacte amb la roca i les cordes trien la via "La Carla se'n va a la Selva", a Malanyeu, una via fàcil de 3 tirades amb trams de IV. i V. Per tornar fem un ràpel des de dalt els cingles de Devesó. Una matinal molt divertida experimentant noves sensacions.
Enfilem fins al cim d'un dels pics més alts d'Andorra des d'on es pot gaudir d'una esplèndida vista de les muntanyes i valls del Principat, així com d'alguns dels grans cims dels Pirineus. Fem un itinerari circular pujant per la vall de Rialb i tornant per Besalí. El tram més divertit de la ruta és la cresta que ens porta des de la portella de Rialb fins al cim.
Pugem una de les muntanyes clàssiques de l'excursionisme català sortint des del refugi de Marialles, enfilant la vall del Cadí tot seguint l'evident camí de l'Alta Ruta Pirenaica. Després de la divertida grimpada arribem al cim, i arrodonim la sortida baixant al refugi de Cortalets i pujant la cresta de Barbet, des d'on es pot contemplar un vessant més feréstec i interessant del pic del Canigó.
És potser la muntanya amb més caràcter alpí i una personalitat més marcada de tots els Pirineus. Tot i ser una ruta molt més llarga que la "normal", decidim pujar des de la vall de Gaube per contemplar l'espectacular paret nord, i ho fem d'una tirada. És una jornada llarga i dura, però molt contrastada, que combina paisatges increïbles, glacera i grimpada, i que acabem al refugi de Bayssellance, on passem la nit ja de tornada.
El sostre de l'Alt Urgell és un cim fàcil de pujar, que no té cap complicació més enllà d'una mitja grimpada. Des de prop d'Os de Civís remunto el riu Salòria fins al Coll de Conflent, per enfilar llavors sense camí evident en un tram molt dret fins a trobar la cresta, on el pendent es suavitza. La llarga cresta porta fins al mateix cim, des d'on hi ha una àmplia panoràmica.