Allalinhorn (4.027 m.)

Sembla impossible poder fer un cim de 4.000 m. amb una simple excursió matinal, però és del tot factible. De fet, fins i tot si sortim d'hora podríem tornar a esmorzar a mig matí. Tot plegat és gràcies a les instal·lacions mecàniques de l'estació d'esquí de Saas Fee, especialment agressives visualment en la seva part central. Un cim fàcil però agraït per iniciar-nos amb la quota dels quatre-mils, amb ambient alpí al cap d'amunt i unes vistes fantàstiques.

Fitxa

• Lloc de sortida: Arribada del funicular Metro Alpin, Saas Fee
• Distància: 5,7 quilòmetres
• Desnivell positiu: 582 metres
• Temps aproximat: 2:55 h.
• Nivell de dificultat: F+
• Sensació de dificultat: Força fàcil

Crònica

Com que tenim l'abonament per a 7 dies, agafem fins a 3 remuntadors per guanyar un bon desnivell i poder pujar fins als 4.027 m. de l'Allalinhorn de forma fàcil. Creuem tot el poble de Saas Fee i ens dirigim cap a la sortida del telecabina Alpin Expres. Aquest telecabina l'obren a les 6:55, de manera que donen uns minuts per poder pujar als excursionistes abans que surtin els centenars d'esquiadors que comencen a partir de les 7. A l'arribada d'aquest telecabina s'agafa l'Alpin Exprés 2. Aquest arriba dins d'un túnel, i seguint les indicacions arribem fins al Metro Alpin, un funicular subterrani que puja fins als 3.500 metres. Aquesta última instal·lació és molt menys agressiva, ja que en cicular per sota terra no requereix ni pilones ni cables de ferro. A més a més és molt més ràpid. Des d'aquí, tan sols cal seguir la traça ben fresada, especialment en un dia assolellat d'agost.

Poc després de sortir del "metro" ens posem ja els grampons i ens encordem. Quan s'acaben les pistes, ben plenes de gent esquiant a mig agost, comença la traça, sempre en direcció sud-est fins al coll. Un primer tram força dret, amb algunes escletxes a considerable distància, ens fa guanyar alçada de seguida. Més amunt el camí s'aplana una mica. Hi ha dues traces, una que passa més per baix, fent marrada però per un recorregut més fàcil, i una de més directa i més dreta, que és la que seguim. La que passa per baix és més segura, ja que passa a força distància dels seracs. En bones condicions com les actuals, la ruta de dalt també és segura, ja que les poques escletxes que hi són ben visibles, i els seracs són molt estables.

Les escletxes que veiem són força lluny, i el camí és plàcid. Al cap d'una estona de pujar arribem al Feejoch, un ampli coll des d'on s'obren unes espectaculars vistes cap al Matterhorn i la vall de Zermat. La panoràmica és espectacular. Des d'aquí es veu tot el massís del Mischabel, amb l'Alphubel en primer terme, i més enllà el Täshorn i el gran Dom. Des del coll cal tombar decididament cap a l'est, i enfilar l'evident pendent que porta directament cap al cim.

Nosaltres seguim el camí evident, igual que molta altra gent, i anem pujant fent llargues zetes per guanyar desnivell de forma segura i progressiva. Després d'una hora i tres quarts ja som a dalt al cim, a 4.027 metres d'alçada, el nostre primer "quatre-mil". Al cim hi ha una creu després de passar una petita aresta fàcil però amb una bona timba cap a la banda de Saas Fee. La panoràmica és fantàstica. Hi ha grans muntanyes arreu. És el paradís de qualsevol amant de la muntanya. En el tram inicial, el fet de sortir des d'una estació d'esquí plena d'esquiadors i turistes no et produeix cap sensació alpina. En aquest darrer tram i al cim l'ambient és ja molt més alpí, ja que el cim és estret i pendent, totalment cobert de neu.

Les sensacions del nostre primer "quatre-mil" són molt bones. Més fàcil del que pensàvem, en bona part gràcies al bon temps. Estem animats de cara a propers reptes. Baixem pel mateix camí, a bon ritme. En tres hores hem arribat de nou al "metro alpí". Hem anat força més de pressa dels temps indicats, però el camí era més fàcil del que pensàvem. Una matinal a un quatre-mil.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta