Caminant pel Catllaràs

De nou tornem al Catllaràs per recórrer camins coneguts però que mai deixen de sorprendre. Una zona amable de mitja muntanya, humida i amb vegetació ufanosa. Avui fem una ruta fàcil, principalment per camins ben fresats, tot i que en algun punt cal parar atenció. Gaudim de boniques vistes cap a la zona del Pedraforca, el Cadí i el Moixeró tot caminant tranquil·lament, sense presses.

Fitxa

• Lloc de sortida: Santuari de Falgars, (La Pobla de Lillet)
• Distància: 18 quilòmetres
• Desnivell positiu: 845 metres
• Temps aproximat: 5:40 h.
• Nivell de dificultat: fàcil

Crònica

El diumenge es lleva ennuvolat i boirós. No convida a pujar muntanya amunt, i per això tornem a una de les zones clàssiques i sempre benvingudes: el Catllaràs. Pugem amb la Sílvia fins a Falgars, no gaire d'hora, quan el dia comença a aixecar-se i sembla que finalment no plourà. Tot i això ens emportem els impermeables. Aparquem a la zona recreativa del voltant del Santuari de Falgars. Carreguem aigua a la font i prenem el camí marcat (GR-4) que puja al peu mateix de la font en direcció ascendent, direcció sud. El camí puja enmig d'una fageda esclarissada. Creua una pista i continua amunt adreçant els revolts de la pista. En poca estona de pujada progressiva ens plantem al Pla de Sant Cristòfol.

La nit anterior ha plogut, i el terra i la vegetació és humida. L'olor característica d'humitat ens acompanya tot el camí. No hi ha pèrdua possible, ja que el camí és molt fresat, i les marques blanques i vermelles freqüents. Un tros més de caminar per terreny encara més planer ens apropa a l'ampli Pla de l'Ermità, on trobarem una cruïlla on conflueixen diversos camins, convenientment indicada. Nosaltres seguim de dret, després de creuar un vailet i d'abandonar la pista per prendre un camí entremig del prat. A partir d'aquí comença el tram més costerut de l'itinerari, que sense ser res de l'altre món, enfila fort en l'últim tram, just abans d'arribar al collet Llebató. Des del collet continuem per la pista, seguint encara el GR i descartant les pistes i camins que marxen cap a l'esquerra, i en uns metres més arribem fins a la collada de Sant Miquel.

La collada de Sant Miquel marca la carena principal del Catllaràs, i si continuéssim per la pista que estem seguint canviaríem de vessant per dirigir-nos cap a Sant Romà de la Clusa. Però aquí deixem el camí marcat, i just a l'alçada de la collada tombem cap a l'esquerra, seguint la carena poc definida, i enfilem entremig dels arbres, sense camí evident però en direcció sempre ascendent, fins a coronar el Serrat Negre (1.781 m.), punt més elevat de tot el massís del Catllaràs. No es tracta d'un cim emblemàtic, ni especialment bonic, i de fet no té ni vistes. És el que alguns definirien com un "cim de vaques", ja que és arrodonit i planer, amb vegetació que impedeix la panormàmica. Es pot reconèixer fàcilment ja que a dalt fa una petita esplanada on hi ha una antenna i una petita placa solar.

Aprofitem per menjar una mica i de seguida reprenem el camí, baixant el turó pel cantó contrari del que havíem pujat. Tampoc trobem camí definit, però el bosc és obert i còmode de transitar. Simplement cal evitar tendir massa cap al nord, ja que en aquest punt el bosc és més espès i dret. Hem de seguir la mateixa línia per la que pujàvem, superar el turó, i seguir en la mateixa direcció nord-est, baixant còmodament enmig d'arbres i pastures fins a trobar una pista forestal. Un cop trobem la pista, cal seguir-la cap a la dreta fins que desemboca a una altra de més principal que també seguim a la dreta, i que en pocs metres ens condueix al Pla del Catllaràs, on hi ha la coneguda Roca del Catllaràs, un monòlit calcari de considerables dimensions enmig d'una catifa àmplia i planera d'intens verd.

El Pla del Catllaràs és una cruïlla de molts camins que porten cap a totes les bandes del massís. És un lloc on acostumen a confluir excursionistes, ciclistes, boletaires, caçadors, conductors de tot-terrenys, etc. És una zona molt bonica, un gran prat d'alçada a sota dels turons que marquen els punts més elevats del massís. Dels molts camins que conflueixen en aquest punt, nosaltres triem el PR C-52, que marxa en direcció nord-est des de la mateixa Roca del Catllaràs. El seguim una bona estona en una zona planera. Passem la font Assedegosa i al cap de poc, quan el sender s'uneix a la pista, arribem al Prat Gespador i la font que porta el mateix nom. Seguim uns metres per la pista, però el camí es torna a endinsar al bosc, cap a la dreta. Torna a pujar una mica fins arribar al pla del Joc de la Pilota.

El Joc de la Pilota és un petit prat encofornat enmig de diverses elevacions rocoses. És un lloc molt bonic, i que els enginyers anglesos que van venir durant la construcció de les mines de la zona, a principis del segle XX, aprofitaven per jugar a "pilota", d'aquí el nom. Recorrem tot aquest prat, i cap al final girem cap a l'esquerra, mirant entremig dels arbres per trobar les fites que marquen l'inici del camí que puja cap al roc del Joc o de la Mare de Déu. Enfilem fort durant uns minuts fins arribar a un pas en què cal grimpar uns pocs metres fins assolir el punt més elevat d'aquest estret turó rocós, molt característic i estimat per la gent de la zona, on hi ha una vista privilegida. És un petit turonet, però molt punxegut, on l'absència de vegetació i de punts més elevats al voltant li donen una gran panoràmica. Ens asseiem una bona estona en aquest punt a contemplar el paisatge i a seguir les evolucions d'alguns escaladors que enfilen les verticals roques d'Arderiu, ben a prop. Estem en una de les zones més emblemàtiques del Catllaràs.

Tornem al prat, l'acabem de creuar i seguim el camí marcat amb ratlles blanques i grogues tot baixant enmig del bosc, i en direcció cap a les roques d'Arderiu. En un punt el camí gira cap a l'esquerra, i nosaltres el deixem per apropar-nos més a les roques d'Arderiu, fins a trobar un petit collet. Contemplem les roques i els escaladors que hi lluiten. Seguim el camí, ara menys evident, però amb alguna marca groca escadussera. Més endavant el camí es desdibuixa, i costa una mica de seguir. Aquest tram és poc concorregut, i cal parar atenció. Anem baixant fins a trobar una antiga explotació minera, al costat d'una pista que seguim a l'esquerra fins arribar a una pista més principal, que seguim cap a l'esquerra, ara en pujada i fins arribar al peu del Roc de la Lluna.

Seguint la pista principal trobem un indicador que ens marca al caminet que en menys de cinc minuts ens enfila fins al mirador del Roc de la Lluna. Des del mirador la pespectiva és molt àmplia, i podem contemplar cap a llevant en primer terme els Rasos de Tubau, i més enllà les muntanyes del Ripollès, entre les que destaca el Taga i la Serra Cavallera. Cap al nord veiem als nostres peus La Pobla de Lillet, més enllà Castellar de n'Hug, i a sobre una bonica imatge del Puigllançada. Si anem resseguint visualment la carena que tenim davant nostre, veiem la Tosa, el Moixeró, amb el Penyes Altes enmig, i els primers cims del Cadí. Més cap a ponent contemplem el magestuós Pedraforca, i encara més cap a l'oest Ensija. Encara cap al darrera nostre, molt a prop, veiem l'altra cara de les Roques d'Arderiu i el Roc del Joc, on havíem estat abans.

Tornem a la pista principal, i la seguirem durant una bona estona fins tornar a arribar al Prat Gespador. En aquest verd prat, just al costat de la font, deixem la pista i seguim sense camí evident cap a la dreta, intentant buscar marques grogues enimg dels arbres. El primer tram és el més perdedor, ja que enmig del prat costa trobar referències, però simplement cal arribar a la font i tombar totalment cap a la dreta i creuar tot el pla. A partir d'aquí el sender va baixant progressivament, sempre enmig d'un bosc espès i sense gens de visibilitat. Passem pel costat d'una antiga mina, i al cap de poc desemboquem a una pista. Seguim aquesta pista pricipal cap a l'esquerra, i en un parell de quilòmetres tornarem a arribar al punt d'origen, el Santuari de Falgars.

Al Catllaràs es poden fer moltes combinacions d'itineraris, ja que hi ha una xarxa de camins i pistes important. És recomanable portar un bon mapa, especialment el de l'editorial Alpina "Catllaràs Picancel E-25", i dedicar temps a investigar aquesta zona tan interessant i agraïda per als senderistes. Sempre queda algun racó per descobrir.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta