Les moltes canals que es desprenen per la paret nord del Cadí tenen aquest hivern unes condicions de neu excepcionals. Amb poca experiència, equipament insuficient i mal temps enfilem pels forts pendents de l'Ordiguer. Pugem sense més problemes, però la boira, el vent i la forta nevada ens dificulten moltíssim la baixada, i hem d'improvitzar una sortida a la situació.
Situat al nord-est d'Andorra, aquest cim no té cap gran dificultat més enllà dels últims metres, una petita cresta, fàcil, però molt aèria. No pugem pel camí habitual sinó per la coma que baixa de pic d'Ensagents, un camí més llarg i difícil.
Encara dins del Berguedà però fronterer amb el Solsonès trobem el Pont Cabradís, un curiós fenomen geològic. Es tracta d'una cova de roca tosca d'uns 60 metres de llargada per dins de la qual passa el riu de Valls. Un racó especial enmarcat en un entorn verge i singular.
La magnífica innivació d'aquesta temporada ens permet emprendre un cim que no sempre és esquiable a causa de la falta de neu. Des del coll del Pimorent encarem la llarga aproximació fins assolir les últimes pales que ens porten a un cim força fàcil, d'altitud considerable i de grans panoràmiques.
Dels molts camins que permeten pujar al pla d'Ensija avui en triem un que ens assegura una gran quantitat i qualitat de neu, i alhora ens permet arrecerar-nos del fortíssim vent del nord. És un barranc força dret i tancat, on cal anar-hi assegurant que no hi ha risc d'allaus.
Planifiquem una ruta per l'Alta Garrotxa que ja a priori es presenta molt llarga i amb molt desnivell. Hem d'arribar al cim més elevat de la comarca, que no és molt alt, però comencem de molt avall. La sortida es complica ja que no trobem algun dels camins previstos, i arribem negre nit.
Sovint em qüestiono quin és l'afany que ens empeny a molts aficionats a la muntanya a sortir, a descobrir, a vegades a arriscar-nos,... Una senzilla volta caminant pels entorns de Queralt serveix de marc per aquestes reflexions força banals.
Entre els dos cims més característics de la serra de Picancel, el Salgaguda i el Serrat del Migdia, fa uns anys hi van muntar una petita via ferrada que acosta els dos punts, altrament separats per un costerut camí. Tot i que ens va costar, vam aconseguir localitzar la ferrada.
La neu excepcional d'aquest any ens ha permès fer una muntanya poc habitual amb esquís. Els lloms suaus del vessant nord-est són fàcils de pujar. A dalt la vista de la banda sud del Cadí és magestuosa, i la baixada pel torrent Forcat la recordarem.
Hem pujat al Port del Comte per practicar esquí de pista, però l'estació estava tancada a causa del fort vent. Decidim pujar amb esquís i raquetes fins al Pedró per una zona arrecerat, el Clot de la Vall. Hi ha molta neu i fins i tot veiem una allau ben a prop.