Alphubel (4.206 m.)

El tercer dia que passem a Saas Fee el dediquem a pujar un cim de més entitat, tant per l'alçada com per la major dificultat tècnica que representa. Després de pujar amb 2 funiculars i un metro alpí comencem un tram d'ascensió per glacera, una cresta molt exposada, un tram de pla per una àmplia glacera i l'atac final al cim després d'una forta pujada.

Fitxa

• Lloc de sortida: Arribada del funicular Metro Alpin (Saas Fee)
• Distància: 13,40 quilòmetres
• Desnivell positiu: 995 metres
• Temps aproximat: 6:10 h.
• Nivell de dificultat: PD-
• Sensació de dificultat: Mitjà-difícil. Cresta amb passos de II, però molt exposada. Glacera amb moltes esquerdes, algunes dissimulades

Crònica

A les 7 del matí agafem el telecabina Alpin Express. En arribar veiem una cua impressionant, potser 200 persones, esperant per pujar. Un senyor molt amable ens indica que passem per una porta petita, i evitem tota la cua. Fins a les 7, el funicular puja els excursionistes, i a partir d'aquella hora entren els esquiadors, molt nombrosos. En arribar al final del funicular n'agafem un altre, i aquest ja arriba a un soterrani on s'agafa el "Metro Alpin", que ens puja fins a 3.500 metres. És el mateix que vam agafar ahir per pujar l'Allalinhorn.

Ens posem els grampons, ens encordem i fem un primer tram igual que per pujar l'Allalinhorn. Arribem al coll de Feejoch (3.826 m.) en poc menys d'una hora, i aquí ja deixem la majoria de les cordades que es dirigeixen cap a l'esquerra per pujar la piràmide final de l'Allalinhorn i nosaltres anem cap a la dreta, a buscar una evident cresta. En aproximadament 5 minuts arribem a la base de la cresta, on ens treiem els grampons i comencem a grimpar.

La cresta que puja al Feekopf no és complicada, ja que la màxima dificultat són passos de II, però és una cresta exposada cap a les dues bandes, amb alguns pasos extremadament exposats que fan impressió. Les fantàstiques vistes que tenim cap a la dreta sobre el Matterhorn passen pràcticament inadvertides, ja que cal prestar atenció. Anem força poc a poc, assegurant cada pas, ja que tenim poca experiència en crestes. Ens avancen dues cordades. La roca és granítica, amb bones preses, però algun pas és molt aeri, en què mig cos queda penjat amb una bona timba sota els nostres peus. Anem avançant mica en mica, i en aproximadament una hora i mitja arribem al Feekopf, punt final de la cresta.

Ens tornem a calçar els grampons i agafem el piolet. Ens queda ara una lleugera baixada i tot seguit una llarga travessa per la base est del cim de l'Alphübel. Aquest tram és llarg, i es guanya poc desnivell. Veiem alguna esquerda, però molt evident i poc perillosa. Cap al final d'aquesta travessa passem per sota d'una zona de grans seracs. Semblen molt segurs, i no tenen pinta d'haver de caure. La seva magnitud impressiona.

Al final de la travessa per la base est del cim arribem a una pala força més dreta, d'uns 30 o 35º, amb una traça ben definida que va fent zetes per guanyar el desnivell. La neu s'ha estovat força, i és feixuc avançar. Trobem força gent que torna. Anem una mica tard. Després de la forta pujada arribem a una zona d'esquerdes, i amb algun pas una mica perillós, ja que passem per sobre d'un parell de ponts de neu que semblen força prims. Una de les esquerdes és molt gran, de molts metres de profunditat, i el pas és en pujada. Passem amb molt de compte i sempre atents a la corda.

Després de superar aquestes dues esquerdes el camí es suavitza, i en 30 minuts més arribem al cim, que és molt pla i ampli. Cal anar amb compte al vessant oest, ja que és totalment vertical, i les cornises de neu poden ser traïdores. Cal quedar-se a una distància prudencial. Al cim som 4 o 5 cordades. Contemplem el vast paisatge. Cap al nord veiem ben a prop el Täschhorn (4.490 m.) i tot seguit l'impressionant Dom (4.545 m.), el cim més alt totalment dins del territori suís. Cap al sud contemplem una bonica vista de l'Allalinhorn, que havíem fet ahir. Des d'aquí té un aspecte molt estètic, amb una bonica cresta. Cap a ponent no podem deixar de contemplar l'espectacular Matterhorn cap a la zona de Zermatt.

Comencem a baixar pel mateix camí. Passem la zona de les esquerdes amb molt de compte i baixem la pala més pendent. Fins aquí baixàvem per la mateixa ruta per on havíem pujat. Ara seguim direcció est, sempre en baixada, seguint la traça ben definida. Al cap d'una bona estona de baixar tornem a trobar esquerdes de magnitud considerable. Primer una, després una altra, tres, cinc, deu,... Cal anar amb molt de compte. Algunes són més evidents que altres. Passen de la una del migdia, i alguns dels ponts de neu sobre les esquerdes s'han afeblit molt. Alguna esquerda l'hem de saltar, ja que no hi ha pont. En algun punt tenim sensació d'inseguretat. Les esquerdes més grans són evidents i visibles, però n'hi ha que amb prou feines es veuen des de la superfície, i per sota dels peus hi ha 10 o 15 metres de forat.

Anem baixant sortejant esquerdes, sempre amb molt de compte. Quan fa 6 hores que hem sortit veiem ben a prop el restaurant i el remuntador Längflue. S'acaba la glacera, ens traiem els grampons i guardem la corda. Aprofitem unes pedres per dinar, són gairebé les 2. Tot seguit acabem d'apropar-nos al telecabina i baixem còmodament tot contemplant la magnífica morrena sota els nostres peus. Un altre telecabina més petit ens acabarà d'acostar fins a Saas Fee.

L'Alphübel no és una muntanya difícil, tampoc molt espectacular com altres de l'entorn. Però la ruta és molt variada, ja que té trams de glacera, esquerdes i una bona cresta. L'alçada és considerable, i val la pena aclimatar. Hem vist alguna persona amb sang al nas. Hi ha altres camins per pujar aquesta muntanya. És freqüent pujar per la vall de Täsh, prop de Zermat. També es pot pujar per on hem baixat, però amb una mica més de desnivell, i amb el desavantatge que el remuntador no obre fins les 8:45, massa tard per començar aquesta ascensió. L'alternativa seria pujar un dia fins a Längflue (a peu des de Saas Fee o bé amb remuntador) i passar la nit al refugi proper a l'arribada del telecabina, i aprofitar per sortir d'hora.

En total hem trigat poc més de 6 hores i el desnivell acumulat són 995 m., poc si ho comparem amb rutes habituals pels Pirineus, però l'alçada i el trànsit continuat per glacera fan que sigui una excursió ben completa.