Al nord-oest de Vilada s'aixequen dos considerables esperons que són l'avantsala del massís del Catllaràs. Destaquen per la seva verticalitat més que no pas per la seva alçada, i són visibles des de molts punts de la comarca: són la roca Gotzera i els cingles de Tastanós. Fem una curta caminada matinal fins al cim d'aquests esperons des d'on contemplem extenses perspectives.
Es troba situat a la capçalera de la Vall de Lord, als peus del Port del Comte, i des del seu cim s'albira una àmplia perspectiva sobre el fons de la vall, amb Sant Llorenç de Morunys al fons. Amb una curta caminada pel fil del cingle assolim aquest excepcional mirador i gaudim de les esplèndides vistes cap a la serra dels Bastets, Busa, Ensija, la serra del Verd, el frontal del Port del Comte i la fondalada del Clot de Vilamala.
Els Cingles de Queralt marquen la primera frontera entre la plana de la Catalunya interior i el Prepirineu. Pujar a Queralt és una activitat freqüent per a molts berguedans. Hi ha diversos camins que hi menen. El d'avui és un dels més llargs i que permeten recórrer la base i la part alta dels cingles tot gaudint d'una extensa panoràmica sobre la Catalunya central. Aquest recorregut servirà de base per a la cursa solidària en benefici de la Marató de TV3.
De l'arrodonit massís del Catllaràs en sobresurten diverses elevacions calcàries, algunes força verticals i destacades, on fins i tot s'hi practica l'escalada. Fem un recorregut circular partint des del Santuari de Falgars que ens apropa a alguns d'aquests característics "rocs", fantàstiques talaies sobre el Prepirineu.
El cim més elevat de la serra d'Aralar s'aixeca tan sols uns metres sobre un gran altiplà muntanyós, en una zona farcida de monuments megalítics i coves calcàries. Cap al nord l'altiplà es desploma longitudinalment sobre la vall, formant uns quilomètrics cingles coneguts com les Malloas. Una ruta fàcil i còmoda, pràcticament circular, que ens permet conèixer una àmplia zona del Parc Natural d'Aralar.
La costa guipuscoana reserva espectaculars sorpreses en forma d'abruptes penyasegats que s'aboquen des de l'altura fins a les fredes aigües del cantàbric. Entre les poblacions de Zumaia i Deba trobem un dels trams més interessants, amb el curiós mil-fulls de roca conegut com a flysch. Seguim el magnífic camí que ressegueix els penyasegats gaudint dels contrastos del blau marí i el verd intens dels prats frondosos.
És el segon cim en alçada del Montseny però és el primer en caràcter i ferotgia. Sortint del vessant nord enfilem per una fageda fins a trobar la cresta de Castellets que anirem seguint tot grimpant fins al cim. Ens acabem d'arribar al Turó de l'Home i iniciem el camí de tornada flanquejant la fageda del vessant est. La neu i en fort vent han estat protagonistes avui.
Mirat de front sembla impossible poder superar la paret nord del Penyagalera, la Punta del Barco. En realitat no és fàcil, però amb una complexa aproximació, una grimpada delicada i un tram equipat amb un cable es pot arribar al capdamunt, això sí, sempre que no es pateixi vertigen. Resseguim per dalt tot el "vaixell" i ens emboliquem i fem marrada en no trobar el camí previst de tornada.
Fem un recorregut d'aventura per una muntanyeta modesta però amb una estètica peculiar. Caldrà intuir l'itinerari, ja que no hi ha camí, buscant els passos més lògics per superar els cingles. Trobarem algun pas equipat amb cadenes, però en alguns punts caldrà grimpar. També caldrà fer diversos ràpels per baixar alguns trams verticals i circular per alguns pasatges molt aeris.
Prop dels pobles d'Horta de Sant Joan i Arnes trobem aquesta espectacular elevació rocosa, una de les més característiques del Massís del Port. Tot i el seu aspecte vertical i inaccessible, un punt dèbil pel vessant sud permet superar el seu cim en una breu caminada. Des del punt més elevat podem contemplar una excel·lent panoràmica de les abruptes formacions rocoses d'aquest sector.
