Caminades

Gorges del Verdon. Sender Blanc-Martel

Ens endinsem a les profunditats de les gorges del Verdon a través d'un camí atrevit que baixa des de dalt la cinglera fins a la llera del riu, i tot seguit el remunta encaixonat entre grans parets. És un camí llarg i linial de 15 km., i cal preveure el transport al punt de sortida o d'arribada. Un cop al peu del riu acabem d'arribar fins a la Mescla, punt on el riu d'Artuby s'uneix al Verdon. Tot seguit ens enfilem a la bretxa Imbert, de més de 100 m. de desnivell, amb una impressionant escala que torna a baixar per l'altre cantó. Recorrem un tram llarg entre grans parets i tot seguit creuem dos túnels, un de més curt i un de 700 m. on cal llum. A la sortida del tram més engorjat un caminet ens enfila al final de la ruta, el petit nucli del Point Sublime.

Cingles de Taravil

Fem una curta però interessant i panoràmica caminada que sortint dels plans de Taravil ens porta fins al límit de la cinglera, i l'anem recorrent cap a l'est tot gaudint del paisatge. Assolirem primer el punt més alt dels cingles, el Puig Gertell, i a partir d'aquí caminarem resseguint el fil. Baixem lleugerament fins una coma que separa el primer cim del segon, el Cap dels Plans, visible de lluny ja que hi ha unes antenes. Passat el vèrtex geodèsic baixem uns metres fins a trobar una impressionant roca suspesa, un mirador natural que podríem anomenar com el "Preikestolen" berguedà. Baixem sense camí definit cap al balcó de Santaina, i creuem el camí estret i aeri sota les vies d'escalada. Prop de la carretera del Malpàs prenem un camí amunt fins a la font de la Parrella, i seguint la coma retornem al punt d'inici.

Cingles de Capolat

Sobre l'Espunyola s'aixeca una llarga línia de cingleres al damunt de la qual hi trobem el pla de Capolat. Avui seguim el GR que s'enfila des de la plana del Baix Berguedà fins als primers contraforts prepirinencs, gairebé una línia recta entre els dos poblets. De camí passem al costat del Salt de Sallent, una cascada que sobrevola la cinglera, i just al damunt trobem la gran balma de Comamorera, que fa les funcions de cleda pel bestiar. Assolit el pla superior pugem més suaument fins l'objectiu del dia, la gran masia del Puig, situada en una punta de morral, i visible des de quilòmetres enllà. Per un caminet mig perdut baixem cap a la pista de Tresserra. Un cop a Torrades planegem pel peu de roca fins al punt d'origen.

Del Mergançol a Rotgers

Volíem contemplar els gorgs i saltants del Mergançol ben revinguts després de les últimes pluges, però no comptàvem amb tanta aigua, i després de creuar la riera quatre vegades amb aigua gèlida fins als genolls vam deixar la riba i ens vam enfilar fins a Rotgers. Sortim de Borredà i baixem en pocs minuts fins al fantàstic Gorg del Salt, on la seva cascada brolla ufanosa. Creuem la carretera i anem a buscar el caminet que recorre la riba de la riera, però cal creuar diverses vegades i les passeres estan inundades. Arribats a Campalans deixem la riba, pugem a la carretera, la creuem i seguim pujant fins a la Solana. Un bonic caminet enllaça amb el GR i anem pujant sota la muntanyeta de Sant Marc fins a la preciosa ermita de Sant Sadurní, una de les més boniques del Berguedà, amb el seu campanar quadrat de pedra tosca. Desfem un tram de camí fins al rec del Pontarró, on prenem una pista que va baixant fins a entroncar de nou amb el GR. Planegem uns últims minuts per la Devesa abans de tornar a Borredà.

Mont-redon (864m.) i Cavall Bernat (840 m.)

Amb un vent empipador que ens acompanya tothora, sortim caminant des del nucli de Pratdip en direcció a la serra de Llaberia. Ens enfilarem cap al nord per un recorregut carener amb alguns passos intrèpids a les crestes de la Seda, equipats amb cordes o cadenes. Un cop a la part superior carenegem fins a coronar el panoràmic cim del Mont-redon, que ens ofereix una bona panoràmica de la capçalera de la serra de Llaberia cap al nord i la costa mediterrània del Baix Camp cap al sud. Continuem cap al peu del Cavall Bernat, un gran monòlit de roca que superem tot grimpant. Seguim per la part alta de la serra contornejant la capçalera del barranc de la Dòvia, al qual acabarem baixant per un únic pas possible entre la cinglera. Desfem la vall arrecerats del vent fins a Pratdip, on pugem al castell i passegem pel seu nucli.

Tossal d'Engrilló (1.072 m.)

L'últim dia de l'any el dedicarem a enfilar-nos fins al punt més alt del Montsagre d'Horta, una punta panoràmica abocada a una impressionant cinglera amb vistes sobre tota la Terra Alta. Iniciem la ruta per sobre de la conca del riu Canaletes i ens enfilem cap a les curioses roques Cambretes. Al cap de poc trobem el Pas de la Mala Dona, un grau que permet enfilar-nos dalt de la carena. Carenegem una bona estona per terreny obert fins al coll de la Gilaberta, amb vistes cap al sector de Paüls. Pugem més fort cap al coll d'Antans i ja busquem la carena definitiva fins al cim, on contemplem extenses panoràmiques cap a totes bandes amb un gran precipici sota els nostres peus. Per baixar resseguim la carena fins a l'intrèpid pujador de Valero, que creua la cinglera per l'únic pas factible. Planejant acabem d'arribar al punt d'inici.

Falconera (798 m.)

Fem un recorregut aeri que ens permet contemplar els Estrets d'Arnes i la cresta de les Gronses des de les alçades de les Moles del Don. Es tracta d'un itinerari curt, però intens, ja que cal superar una petita via ferrada. Sortim des de l'aparcament del Mas Lliberós i entrem a la bonica conca dels Estrets, però aviat ens enfilem cap a buscar la Canal del Magí, amb un tram curt i molt encaixonat equipat com a ferrada. Un cop superat el tram equipat pugem cap a la carena de les Moles del Don i anem seguint el fil per sobre del precipici fins al cim, contemplant en tot moment una bonica panoràmica. Seguim carenejant cap al coll del Xato, i acabem de baixar per bon camí cap al punt d'inici.

Coscollet (1.610 m.)

Ens enfilem al punt més alt de la serra d'Aubenç des del seu vessant sud, remuntant la cinglera per un camí intrèpid a la canal de la Jaça. Sortim des del mas Torrent, més amunt de Peramola, i al cap de poc de començar a caminar ens desviem fins a la curiosa masia troglodítica de la Roca del Corb. Tornem al camí i avancem fins al coll de Mu, just a les portes de les roques de Sant Honorat. Baixem fins al torrent de les Caubes i anem pujant progressivament fins a la base de la gran cinglera d'Aubenç. Un camí marcat ressegueix el peu del cingle i ens porta a la canal de la Jaça, molt pendent i amb un tram aeri equipat amb cordes. Un cop a dalt planegem per terreny obert i acabem de pujar al cim, des d'on cau un espectacular precipici cap al sector del pantà d'Oliana. Baixem cap a la casa abandonada d'Aubenç, on dinarem, i anem desfent la carena fins al Tossal de Coll de Prat. Baixem tot seguit als prats de Cortiuda i tanquem una llarga ruta circular.

Puig Lluent (1.640 m.) i Sant Julià de Cosp

Sortim a gaudir de l'ambient tardoral al vessant sud del Catllaràs amb la companyia de la boira que no ens desampara en cap moment. Des del Castell de l'Areny pugem fort per un camí preciós sota els rocs del Castell fins a les Pilones, punt d'inflexió de la carena. Ara planegem sobre un entapissat de fullaraca fins a Sant Romà de la Clusa, on tornem a canviar de direcció i encara dins d'una bonica fageda seguim pujant fins al Ras de Clarent. Visitem la balma de la Casa del Rei i les Calamites, i seguim pujant fins al punt més alt, un petit cim panoràmic a la carena del Catllaràs. Una fugaç ullada de sol ens acompanya per dinar, però de seguida tornem a la boira i baixem cap a la carena de Faig i Branca. Descendim cap al vessant sud per pista fins que trobem un camí pràcticament desaparegut que mitjançant un grau intrèpid baixa una cinglera fins a la bonica ermita de Sant Julià de Cosp, tristament en estat d'abandó, però digne i dempeus. Des d'aquí un preciós camí, gairebé un túnel natural de vegetació, planeja durant quilòmetres fins al punt d'inici.

Peaks of the Balkans

Dediquem les vacances d'estiu a fer un itinerari pels Alps Dinàrics, al cor dels Balcans, en una ruta transfronterera que ens portarà a trepitjar Albània, Kosovo i Montenegro. Volem a Dubrovnik (Croàcia), i en un llarg trajecte en autobús ens dirigim a Shkodër (Albània), on el dia següent sortim cap al llac Koman. Un ferri que navega engorjat entremig d'altes muntanyes ens aproparà al lloc de sortida. Comencem a trescar a Valbonë, i la primera etapa ja pugem un dels pics importants, el Maja Kolatës. Acabem la primera jornada a Çerem, i la següent avancem cap al poblat d'estiu de Dobërdol, on els pastors guarden els ramats. Els dies següents ens mourem per Kosovo, amb finals d'etapa a Milishevc, Reka e Allagës i Kuqistë, petits poblets rurals. Amb etapes llargues i dures seguim cap a Montenegro, on farem parada a Babino Polje, Plav i Vusanje. En aquesta darrera població iniciem una duríssima etapa fins al cim més alt de les Dinàrides, el Maja e Jezercë (2.694 m.) Els dies següents seguim caminant cap a Theth a través del fabulós parc nacional de Prokletije, i tanquem el cercle arribant a Valbonë, de nou a Albània, després de 12 dies. Tornem a navegar pel llac Koman, visitem Shkodër i acabem les vacances fent parada a la ciutat medieval de Kotor i el seu bonic fiord a la costa de Montenegro, i finalment la ciutat emmurallada de Dubrovnik, a Croàcia. En ambdues ciutats passegem pels seus carrers estrets, i pugem als seus castells, amb una bona caminada que ens dóna una visió a vol d'ocell.

Pàgines