Tossal d'Engrilló (1.072 m.)

L'últim dia de l'any el dedicarem a enfilar-nos fins al punt més alt del Montsagre d'Horta, una punta panoràmica abocada a una impressionant cinglera amb vistes sobre tota la Terra Alta. Iniciem la ruta per sobre de la conca del riu Canaletes i ens enfilem cap a les curioses roques Cambretes. Al cap de poc trobem el Pas de la Mala Dona, un grau que permet enfilar-nos dalt de la carena. Carenegem una bona estona per terreny obert fins al coll de la Gilaberta, amb vistes cap al sector de Paüls. Pugem més fort cap al coll d'Antans i ja busquem la carena definitiva fins al cim, on contemplem extenses panoràmiques cap a totes bandes amb un gran precipici sota els nostres peus. Per baixar resseguim la carena fins a l'intrèpid pujador de Valero, que creua la cinglera per l'únic pas factible. Planejant acabem d'arribar al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Mas Sotorres (a prop) Horta de Sant Joan (Terra Alta)
• Distància: 13,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 840 metres
• Temps: 5:05 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: El Port Editorial Piolet (1:30.000)

Itinerari

Crònica

El Montsagre d'Horta és una llarga línia de cinglera que s'allargassa de nord-est a sud-oest per sobre de la plana de la Terra Alta. És el primer gran frontal del massís del Port mirant des del nord, exceptuant la petita i punxeguda muntanya de Santa Bàrbara, just a sobre de la població d'Horta de Sant Joan. Més a l'est, la línia continua però abocada al vessant sud, i pren el nom de Montsagre de Paüls, ja que està encarat a aquesta població. Avui pujarem fins al punt més alt del Montsagre d'Horta, la punta més alta de la llarga línia del cingle, i ho farem amb una ruta circular considerablement llarga en sentit antihorari.

Amb la Montse, l'Àngel i la Sílvia conduïm fins al punt de sortida. Prenem la pista asfaltada dels Ports prop d'Horta, però de seguida la deixem i prenem una pista de terra cap a l'esquerra que neix en un camp d'oliveres i de seguida comença a baixar. Creuem el riu Canaletes i pugem prop d'un quilòmetre fins una cruïlla de pistes uns metres abans d'arribar al mas Sotorres. Deixem el vehicle i comencem a caminar seguint la mateixa pista. Baixem fins un fons de torrent, i tot seguit prenem una cruïlla a l'esquerra i comencem a pujar. Seguim la ruta indicada cap al barranc del Ventador, equipat per al descens esportiu. La pista s'acaba en un camp i segueix un camí que es va enfilant cap a la base de les roques Cambretes. Comencem a tenir una bonica visió de les Roques de Benet, a la nostra dreta.

Pugem cap a les curioses formacions rocoses, ja més amunt de l'accés al barranc. El camí va girant cap a l'est i aviat ens trobem una llarga cinglera coneguda com les Faixes del Grau, que no deixa de ser la continuació de la línia de cingle del Montsagre. Per superar aquesta cinglera trobarem un camí curiós, el Pas de la Mala Dona, un grau que permet, mitjançant un zig-zag per terreny molt dret, on cal fins i tot utilitzar les mans, accedir a la part superior del cingle. El tram superior del pas està equipat amb un cable d'acer com a passamà per si algú té sensació de vertigen. Hi ha una llegenda que dóna nom al pas, i que fa referència a una dona que va llençar el seu marit al buit des d'aquest punt per desempallegar-se'n, però en arribar a baix al poble per avisar que l'home havia caigut accidentalment, va resultar que la víctima havia arribat a baix pels seus mitjans, i va denunciar les fosques intencions de la seva mala dona.

Un cop a dalt la cinglera traçarem una llarga línia diagonal lleugerament ascendent en sentit est. Caminarem una bona estona fins un collet abocat sobre el barranc de Cubars. El camí segueix pujant, ara una mica més fort i en la mateixa direcció. Aviat arribem al mas de les Crevetes de Lloà, abandonat i en estat de ruïna. Comentem amb tot el grup com havia de ser de dura la vida en aquest indret inhòspit i lluny de qualsevol nucli habitat. Ens fixem a l'esquerra en les curioses formes erosionades de les parets dels Cubars, un tram de carena Montsagre. Passem al costat d'un antic aljub, encara ple d'aigua. En aquest indret secà i solitari conservar l'aigua era una tasca molt important. El camí va pujant entremig d'un bosc esclarissat que ens permet contemplar el barranc de Cubars a la nostra esquerra, mentre l'anem recorrent per sobre en paral·lel.

Pugem una bona estona fins assolir el coll de la Gilaberta. Aquest coll marca la divisòria entre el sector d'Horta i el sector de Paüls. Fa un temps vam passar també per aquest coll però venint des del vessant de Paüls. En aquella ocasió vam pujar a la Punta de l'Aigua, i també hi havíem passat en una altra ocasió, fent gairebé la mateixa ruta que fem avui pel Montsagre d'Horta, tot i que en aquella ocasió no vam arribar al cim ja que hi havia molta boira. Al coll de la Gilaberta contemplem la visió cap a Paüls i el seu vessant. Just al mig del coll trobem un gran cartell que indica la bifurcació de camins. Nosaltres girem a l'esquerra i seguim pujant amb una diagonal pràcticament recte fins al coll d'Antans, visible des de baix.

Passat el coll d'Antans tornem a girar cap a la dreta, i entrem en la gran esplanada suspesa sobre el Montsagre. Es tracta d'una gran zona plana, o més aviat inclinada, però ampla i oberta. En realitat és un gran altiplà suspès sobre la cinglera del Montsagre. Anem seguint un camí ben fresat i evident que marxa cap al nord-est, i aviat veiem el cim del Tossal d'Engrilló, encara força lluny. El camí és clar i evident, i anem seguint, primer planejant, i finalment pujant més fort l'últim tram fins assolir el punt més alt del Montsagre, el Tossal d'Engrilló (1.072 m.). Al cim hi ha una caseta de vigilància dels bombers, així com un vèrtex geodèsic que indica la importància geogràfica d'aquest punt. La vista des del cim és fenomenal, sobretot cap al nord. Tenim davant nostre un precipici impressionant, la llarga línia de cinglera del Montsagre. Al davant la gran plana de la Terra Alta i la continuació cap a terres teroleses.

Tot i que fa una mica de vent fem una aturada al cim per menjar-nos els entrepans. Mentrestant anem contemplant la gran panoràmica des d'aquest punt. Cal destacar que pocs metres més avall, cap a llevant, hi ha un teix monumental. Al cap d'una estona emprenem el camí de tornada caminant enrere sobre els nostres passos. Desfem l'últim tram de camí per accedir al cim, però uns metres més avall descartem el ramal per on havíem pujat, i prenem el caminet més proper a la cinglera, a la dreta. Anem baixant paral·lels al cingle fins a trobar un punt en què aquest inflexiona. Aquí cal fixar-se en les fites que indiquen el pas cap al pujador de Valero. De lluny sembla inversemblant que pugui haver-hi un pas que creuï el cingle de dalt a baix. I de fet només n'hi ha un.

Girem 180º a la dreta per un caminet que baixa un primer tram més suau de cinglera. Al cap de poc el camí sembla que es vulgui abocar al buit, però seguint el traçat sense moure'ns ni un sol metre, arribem al grau del Pujador d'en Valero. Realment és un pas molt bonic i enginyós, ja que aprofita un antic desprendiment de la cinglera per buscar un pas intrèpid que fa un parell de zig-zags i desfà el tram més dret just on la cinglera és menys alta. El pas és fàcil i no té cap complicació, simplement cal seguir-lo estrictement. En pocs minuts baixem força metres, ja que el pujador és molt dret. Un cop superada la cinglera, el camí segueix en una diagonal descendent fins una zona erma situada sota la cinglera. Baixem cap al pla fins prop d'una masia, el mas d'Andill. Aquí trobem una pista que acaba de contornejar per sota el cingle del Montsagre. Encara ens caldrà caminar 2,5 quilòmetres fins arribar al punt d'inici, on tanquem una bona volta per sota i per sobre del Montsagre d'Horta fins a coronar el seu punt culminant, un mirador suspès al buit amb extraordinàries vistes.