Caminades

Trescant al Cap de Creus

Castell de Sant Salvador

Els Pirineus neixen arran de mar, i tot just emergir de l'aigua ja mostren caràcter. Fem dues rutes molt fàcils però interessants paisatgísticament i amb l'al·licient afegit de poder-nos refrescar en cales poc freqüentades. Dediquem el primer dia a recórrer el camí vell del Cap de Creus a Cadaqués, i el segon, més muntanyenc, des de Sant Pere de Rodes enfilem el modest pic de Sant Salvador de Verdera (682 m.), de grans panoràmiques.

Ivó i Mirador de Cregüenya (2.975 m.)

Mirador de Cregüenya (esquerra) i Pic Bondidier (dreta)

Remuntem el costerut barranc de Cregüenya sempre al peu de les aigües que desguassen de l'estany natural més gran dels Pirineus. Després d'una dura i llarga pujada arribem al costat de l'Ivó de Cregüenya, immens, semicircular i encaixonat entre grans muntanyes, la majoria de més de 3.000 metres. Pugem fins al Mirador, un cim empetitit pels seus veïns gegants, sobre els quals es gaudeix d'una gran perspectiva.

La Muga (2.860), Tosseta de Vallcivera (2.847) i Tossa Plana de Lles (2.904)

Cim i estany de la Muga

Remuntem l'espectacular Vall de la Llosa fins a l'ampli prat Xiuxirà, on enfilem per una canal molt dreta, pràcticament sense camí, fins guanyar la carena de la Muga. Avancem per la cresta gaudint de l'ampli paisatge fins la Tosseta de Vallcivera i tot seguit la Tossa Plana de Lles. Baixem per un ampli morral, i tot seguit sense camí per terreny incòmode fins a trobar el torrent de la Muga que ens torna al fons de la Vall.

Puig Terrers (2.465 m.) i Comabona (2.546 m.)

Pas de Tancalaporta

Sortim ben d'hora des de la Dou del Bastareny, flanquegem la Serra de Monnell i enfilem els fortíssims pendents del Bac de la Muga fins arribar fins al mateix cim del Puig Terrers. Acabem d'arribar al Comabona i iniciem la tornada carenant el Moixeró fins que comencem a baixar per la fondalada del Clot de la Vimboca. Una ruta bonica i solitària, llarga i exigent, per la frontera berguedana del Cadí i el Moixeró.

Salga Aguda (1.172 m.) i Serrat del Migdia (1.108 m.)

Baixant del Salga Aguda

Unim els dos cims més emblemàtics del Picancel en un itinerari circular entretingut i variat. Pugem per un corriol fresc i humit fins assolir la carena, que resseguim fins al cim principal. Baixem per un tram una mica aeri i anem a buscar pràcticament sense camí l'amagada via ferrada, després de superar un parell de passos equipats i un fort pendent de roca. Arribem fins al segon cim d'àmplies perspectives i baixem per un dels camins de les Canals de Sant Miquel.

Serra de Cabrera, Agullola de la Tuta i Cingles d'Aiats

Entrant a les Bores de Masellera

Fem una completa volta que ens acosta a diversos punts interessants del Cabrerès. Enfilem la cinglera fins arribar a les espectaculars coves de les Bores de Masallera. Seguim el cingle fins a coronar l'Agullola de la Tuta, llar d'una simpàtica cabra. Baixem des del Morral de Caselles i pugem de nou als espadats cingles d'Aiats, des d'on contemplem àmplies perspectives. Seguim la cinglera fins al Puig de la Bastida, baixem i fem l'última pujada al Santuari de Cabrera.

Serra de Mata-rodona

La Sílvia avançant per la Serra de Mata-rodona

Al nord-est d'Ensija, sobre mateix de Vallcebre s'aixequen uns cingles serrats i amb una característica forma de mitja lluna. Recorrem tota la serra per la mateixa carena, sense camí, però també sense gaire dificultat. Cal comptar alguna grimpada per roca calcària trencadissa, i també cal comptar un parell de ràpels al Roc del Picassall. Tornem plàcidament pel coll de Pradell contemplant la cinglera a certa distància.

Via del Nicolau i solei de Bagà

Passarel·la

Per aquest camí recentment recuperat hi havia circulat un petit tren que baixava la fusta des de Gisclareny. Nosaltres avui seguirem aquest itinerri corrent, i l'allargarem sortint des de les Cases Noves del Collet i continuant pel camí aeri que ens portarà fins al monestir de Sant Llorenç Prop Bagà. Seguirem tot el traçat de la Via del Nicolau i un cop a Sant Joan de l'Avellanet tornarem per una pista que flanqueja el solei de Bagà.

Serra de la Petita

Torre de la Petita

La part alta de Berga i el riu Llobregat estan separats o units (depèn de com es miri) per una petita serra modesta i poc rellevant: la Serra de la Petita. En una curta excursió recorrem la carena, amb algun tram sense camí definit, enllaçant la fortificació carlina de la Torre de la Petita amb el magnífic pont gòtic de Pedret.

Cingles de la Garganta i Cingles de Vallcebre

Cingles de la Garganta

Amagats en una fonda raconada sota el poble de Fígols els Cingles de la Garganta formen un llarg mur rocós poc conegut i empastifat per l'omnipresent central tèrmica de Cercs que trenca l'harmonia d'aquest indret altrament bonic. Flanquegem els cingles a mitja alçada per un camí aeri i enfilem fins a Sant Corneli. Assolim els Cingles de Vallcebre pel curiós i equipat Grau dels Boigs i contemplem les principals muntanyes de l'Alt Berguedà.

Pàgines