Caminades als Pirineus dels Països Catalans

Pic d'Ouxis (2.510 m.)

Pic Brasselh des de la jaça de Parau

Des del fons de la vall d'Orlun remuntem fort per una humida fageda fins que el terreny s'obre i contemplem a l'esquena l'espectacular imatge del pic de Brasselh, més conegut com a Dent d'Orlu. Continuem fins a la idíl·lica cabana de Parau, enmig d'una jaça, i més amunt creuem un gran altiplà. Arribats al coll resseguim l'aresta fins al cim, d'amplíssima panoràmica i envoltat de pics escarpats. Tot seguit baixem fort pel cantó oposat fins l'estany de Naguilha. Desfem un bonic camí costerut fins a les Forges d'Orlun, i acabem de pujar al peu del riu Orieja.

Moredo (2.768 ), Bonabé (2.723) i Qüenca (2683 m.)

Pic de Qüenca i carena de Rocablanca

Per sobre del poble d'Isil comencem a caminar prop de les bordes de Moredo, primer per pista, i a partir d'un petit refugi per un camí indefinit que es va esvaint. Enfilem els Altars de Rocablanca i guanyem el pic de Moredo, de color blanc calcari. Resseguim la cresta de blocs granítics fins al fosc Tuc de Bonabé, grimpant en alguns punts. Baixem a una collada i comencem el tram més entretingut per una cresta descomposta fins al curiós pic de Qüenca. Baixem sense camí prats a través.

Roc Blanc (2.545 m.) i pic de Baixollada (2.548 m.)

Els pics de Baixollada, Roc Blanc i Jocarets reflectits a l'estany de Laurentí

Sortim des del refugi de Laurentí i ens endisem en un bosc atlàntic, frondós i humit, ple de grans avets. Remuntem la vall per camí fresat fins l'idíl·lic estany de Laurentí, on descobrim els cims que volem pujar. El camí es redreça, especialment abans d'arribar al coll. Una petita grimpada per blocs i coronem el primer cim. Una altra grimpada i una llarga travessa per un prat alpí ens condueixen al segon cim. Baixem per la vall de Barbollera tancant un itinerari circular.

Salòria (2.789 m), Bassiets (2.763 m.) i Torre de Cabús (2.778 m.)

Tram aeri entre el pic de Salòria i el Bassiets

Més amunt del bonic poble d'Os de Civís comencem a caminar primer per pista i després per camí fins al coll de Conflent. Remuntem els acusats pendents de l'aresta que porta fins al pic de Salòria, sostre comarcal de l'Alt Urgell. Continuem per la carena-cresta amb bones vistes cap a la vall Ferrera i assolim els pics de Bassiets i la Torre de Cabús, seguint sempre el fil, amb algun pas una mica aeri però fàcil. Baixem sense camí per un llom evident de fort pendent.

Monturull (2.760 m.) i Perafita (2.753 m.)

Cavalls pasturant al peu del pic de Perafita

Comencem a caminar al refugi de les Pollineres, més amunt d'Aransa, i ens dirigim primer als estanys de la Pera. Remuntem la serra Airosa en diagonal fins a guanyar la carena, i còmodament coronem el pic de Monturull. Baixem fort al coll de Claror, amb excel·lents vistes, i pugem també fort fins al pic de Perafita. Abans no ens enxampi la tempesta baixem ràpid cap al collet de Sant Vicenç i de seguida al refugi dels Estanys de la Pera.

Estany de Laurentí, pic de Joucarets i estany de les Rabassoles

Roc Blanc i riu de Laurentí

El Roc Blanc i el pic de Baixollada centren l'atenció d'aquest sector muntanyós de l'Arieja al sud de Mijanes. Abortem l'intent de pujar-hi per excés de neu i manca d'equipament. Aprofitem però el cap de setmana per gaudir d'un paisatge grandiós, amb muntanyes escarpades, estanys glacials, grans avetoses i rius ufanosos. Accedim el primer dia a l'estany de Laurentí i pugem l'escarpat pic de Joucarets fent una grimpada aèria. El segon dia arribem a l'estany de les Rabassoles i contemplem el bonic entorn.

Roques, canals i pastures. La falda nord del Cadí

Des de la Mare de Déu de Bastanist caminem cap a ponent fins més enllà d'Estana, tot contemplant les verticals parets del Cadí, solcades per estretes canals encara plenes de neu. Pugem cap a la falda de la serra i l'anem resseguint ara cap a llevant, tot passant pel majestuós Prat de Cadí i continuant pel camí dels Collets. Arribem fins al refugi de Prat d'Aguiló i comencem la forta baixada cap al punt d'inici, tot delectant-nos d'un paisatge exquisit.

Bordes de Costuix i pic de Tudela (2.328 m.)

Bordes de Costuix, amb el Monteixo al fons

Passat Àreu comença un camí costerut i sense treva que puja pel vessant solei fins les bordes de Costuix, un petit paradís planer enmig d'un pendent acusat. Bonica vista del Monteixo des dels amplis prats i les bordes de roca ferrinosa ben integrades en l'entorn. Continuem pujant per la serra de Tudela, que separa les valls de Cardós i Ferrera. Pugem fins al cim on contemplem una vastíssima vista cap ambdós cantons. Una ruta de contemplació del Monteixo en tota la seva esplendor.

Era Pica (2.033 m.) i la solana de Canejan

Carena per on hem vingut abans d'accedidr al breu tram de cresta

Sortim des de la petita població de Canejan, a l'inici de la Val de Toran, i enfilem fort per prats inclinats envoltats de bordes tradicionals. Un cop dalt l'ampli llom carener i fronterer seguim cap a l'est fins assolir el cim d'Era Pica. Més enllà el cordal esdevé cresta direcció a Crabèra. Tornem per camí poc definit més al sud, gaudint de la tranquil·litat i del paisatge des de les alçades.

Cap de Bedreda (2.378 m.)

Cap de Bedreda, amb el Maubèrme a l'esquerra i la Pica Palomera a la dreta

Ens endinsem al fons de la remota Val de Toran per emprendre una volta circular amb fort pendent que contorneja la serra de Bedreda. Iniciem la ruta remuntant les profundes Gòrges d'Ermèr, i en arribar al Plan des Grauèrs pugem fort pel camí aeri del barranc de Güèrri. Des del petit cim contemplem una bonica panoràmica dels cims aranesos del nord, i tot seguit baixem pel vertiginós barranc de Bedreda. Entorn abrupte i sol·litud garantida.

Pàgines