Sortint des del magnífic pont de Pedret sobre el riu Llobregat, l'itinerari recorre la vall de la Portella, passant pel monestir homònim i enfilant fins al santuari de la Quar. Des d'aquí anem a buscar la carena del Picancel per seguir-la sencera tot passant pels cims més emblemàtics, el Salgaguda i el Serrat del Migdia. Un itinerari llarg per terra feréstega.
Al vessant sud dels Rasos de Peguera trobem una petita serra adossada de menors dimensions i alçada, però amb elevacions destacades com el Cim d'Estela, el Roc d'Uró o la Torreta dels Enginyers. És una zona força concorreguda, farcida de camins i amb múltiples combinacions possibles. Fem una ruta circular passant pels punts més significatius introduint però algun camí menys habitual.
Visitem un cim poc freqüentat al vessant sud del Moixeró des del qual es pot gaudir d'una miranda frontal privilegiada sobre el Moixeró si mirem cap al nord, i de la vall del riu Bastareny si mirem cap al sud. Una matinal fàcil i agraïda, especialment a la tardor pels colors i el fullatge. En alguns trams el camí és poc o gens definit.
Fem una llarga ruta circular que sortint de Castellar de n'Hug ens porta a resseguir la carena des del coll de la Creueta fins al cim del Costa Pubilla (2.053 m.), baixar fins a Montgrony i tot seguit planejar pel vessant sud a través del GR-3 fins a tornar al punt d'origen.
De nou tornem al Catllaràs per recórrer camins coneguts però que mai deixen de sorprendre. Una zona amable de mitja muntanya, humida i amb vegetació ufanosa. Avui fem una ruta fàcil, principalment per camins ben fresats, tot i que en algun punt cal parar atenció. Gaudim de boniques vistes cap a la zona del Pedraforca, el Cadí i el Moixeró tot caminant tranquil·lament, sense presses.
La Serra del Picancel és escarpada i feréstega. La sinuositat del territori format per profundes canals i roques conglomerades que s'eleven verticalment en dificulten l'accés. És possible però creuar-la sencera per la carena, grimpant en alguns punts i sobretot superant un tram totalment vertical equipat com a via ferrada.
El petit poblet de Malanyeu està envoltat de cingleres freqüentades per escaladors. També hi ha camins que mitjançant solucions enginyoses permeten recórrer aquest terreny accidentat. Des de les parts altes de les cingleres gaudim de bones panoràmiques sobre les petites valls del sector occidental de la serra del Catllaràs.
Amb els seus 1.656 m. d'alçada és un cim modest però té unes àmplies vistes cap a la zona de la serra del Picancel i també cap als Rasos i Ensija. D'entre els diferents camins que hi menen en triem un de peculiar, voltant pels cingles de Tastanós. Una matinal circular pel vessant solei, amb sortida i arribada a Vilada.
Les abundants pluges dels darrers mesos han fet revenir torrents, fonts i cascades. L'aigua regalima per tot arreu, i fins i tot zones habitualment seques ara l'aigua supura. Algunes fonts del Berguedà tenen aquests dies un aspecte esplèndid.
Encara dins del Berguedà però fronterer amb el Solsonès trobem el Pont Cabradís, un curiós fenomen geològic. Es tracta d'una cova de roca tosca d'uns 60 metres de llargada per dins de la qual passa el riu de Valls. Un racó especial enmarcat en un entorn verge i singular.