De l'arrodonit massís del Catllaràs en sobresurten diverses elevacions calcàries, algunes força verticals i destacades, on fins i tot s'hi practica l'escalada. Fem un recorregut circular partint des del Santuari de Falgars que ens apropa a alguns d'aquests característics "rocs", fantàstiques talaies sobre el Prepirineu.
Sortim a caminar i trotar fent una ruta circular que ens portarà a voltar la serra d'Ensija. Pugem pel camí més dret i alhora més espectacular que enfila al costat de la Roca Gran de Ferrús, passem l'Estret i guanyem la carena a la Roca Blanca. Acabem d'arribar a la Gallina Pelada i continuem resseguint sempre la carena nord d'oest a est fins arribar al Pla de les Tores. Baixem del Pla d'Ensija fins al punt d'inici per la canal dels Caçadors.
Tot i no ser el més elevat, possiblement sigui el cim més definit i amb un caràcter més vertical de tot el massís del Catllaràs. Les seves dues punxes cimeres donen nom i personalitat a aquesta massa vertical de conglomerat. Pugem el cim des del monestir de Santa Maria de Lillet, fent una ruta circular pel vessant nord del massís.
Pugem la serra de Sant Marc i gaudim d'una excel·lent panoràmica sobre les valls del Bastareny i del Llobregat. Sortim de Sant Martí de Brocà, pugem fins l'arrodonit cim de Sant Marc, on trobem una ermita mig enrunada. Baixem cap a Paller de Dalt i de Baix i tornem flanquejant la serra. Una ruta circular fàcil en un entorn molt estimat pels veïns de Guardiola de Berguedà i Bagà.
Des de l'entrenyable poble de Sant Jaume de Frontanyà iniciem un itinerari que ens portarà a recórrer la carena de la serra de Faig-i-branca. Després de fer el cim del Puig Lluent perdrem alçada fins al refugi de l'Ardericó, i seguirem les obagues de la zona de Montclús fins al punt d'origen. Un recorregut circular pel vessant més oriental del Catllaràs molt recomanable a la tardor.
Al vessant sud del Moixeró trobem un d'aquells racons bucòlics on l'aigua és protagonista. Seguim els torrents del Forat i de Pendís fins al refugi Sant Jordi, des d'on enfilem cap a sota el Cap de la Boixassa. Arrodonim la volta tornant per la Pelosa, tot seguint el sender marcat PR C-125.
En un dels punts més recòndits del Berguedà, enclavament del municipi de Montmajor i una zona congosta i feréstega trobem mig enrunada la petita església romànica de Sant Martí. És un indret molt poc freqüentat, on la tranquil·litat més absoluta està garantida.
A l'extrem oest del terme de Capolat l'altiplà de Vilella s'esbalça bruscament sobre la Vall d'Ora amb un fort desnivell. Comencem en baixada del pla cap al fons de la vall, la remuntem fins prop del Mirador del President, on enfilem fort fins guanyar la serra de la Timonosa. Baixem fins al mas de Vilella, i acabem d'arribar al punt d'origen planejant.
La serra dels Tossals de Capolat es prou petita per recórrer-la de cap a cap en una curta matinal, i a més a més fent un itinerari circular. Hi ha diverses configuracions possibles ja que diversos camins hi conflueixen. És una zona de transició entre la plana central i el Prepirineu. Bones vistes i un camí distret i estimulant.
Comencem la ruta peu de la riera de Merlès, al refugi de Puigcercós; enfilem fins al punt més elevat del Lluçanès, el Puig Cornador, resseguint la carena des de Sant Pere de Serrallonga. Per tancar el cercle baixarem cap als nuclis de Matamala i Viladonja, i finalment pel peu de la riera de Merlès fins al punt d'origen.