Volta als Rasets

Al vessant sud dels Rasos de Peguera trobem una petita serra adossada de menors dimensions i alçada, però amb elevacions destacades com el Cim d'Estela, el Roc d'Uró o la Torreta dels Enginyers. És una zona força concorreguda, farcida de camins i amb múltiples combinacions possibles. Fem una ruta circular passant pels punts més significatius introduint però algun camí menys habitual.

Fitxa

• Lloc de sortida: Santuari de Corbera, Castellar del Riu
• Distància: 9,9 quilòmetres
• Desnivell positiu: 850 metres
• Temps aproximat: 3:10 h.
• Dificultat: Fàcil
• Sensació de dificultat: Fàcil. Petita grimpada i algun tram un xic aeri.
• Ruta: Santuari de Corbera - Pla de l'Estany - Canal del Tonedor - Serrat de l'Hospital - Torreta dels Enginyers - Roc d'Uró - Cim d'Estela - Tagast - Santuari de Corbera
• Cartografia: Rasos de Peguera - Serra d'Ensija, (1:25.000), Editorial Alpina

Crònica

Berga marca una frontera natural a la comarca del Berguedà. Cap al sud la plana i cap al nord la muntanya. I aquesta frontera és marcada i radical, sense matisos. Darrera de Berga mateix s'alcen els cingles de Queralt i el serrat de la Figuerassa, preàmbul d'una serra de més entitat i alçada, els Rasos de Peguera. Entremig emergeixen amb considerable verticalitat els cingles dels Rasets, entre els quals destaquen alguns petits cims molt concorreguts i estimats pels berguedans.

Avui fem una ruta còmode i fàcil, una matinal ràpida per aquells dies en què com avui el temps no és gaire afalagador. Pugem amb la Sílvia amb cotxe fins al Santuari de Corbera. Per arribar-hi cal seguir la carretera de Berga als Rasos de Peguera, i passat el veïnat d'Espinalbet i el restaurant Els Roures trencar a mà dreta. 3 o 4 quilòmetres de pista asfaltada però estreta ens apropen fins a aquest emblemàtic santuari de Castellar del Riu. Comencem a caminar des del peu mateix del Santuari cal ap sud-est, seguint pista asfaltada en baixada pronunciada. Després de la baixada seguim la pista de terra que marxa de pla i en lleugera pujada, on ja trobem marques del GR-107 (Camí dels Bons Homes). Arribem fins al coll de l'Oreller, cruïlla de pistes i camins. Continuem per la pista que marxa de pla, tancada al trànsit amb una cadena. Deixem el GR que marxa cap a la dreta i seguim per la pista. Deixem una zona d'escalada a banda i banda de la pista i enfilem un pujador. Al cap de 20 minuts aproximadament arribem a la casa de l'Estany, enmig de pastures. Tal com venim, a la dreta de la casa deixem el gran Pla de l'Estany, una fondalada molt plana on en èpoques molt humides l'aigua s'hi estanca formant un estany. Fa temps però que el veig sec.

Quan som just al costat de la casa deshabitada del Pla de l'Estany hem de parar atenció a l'orientació, ja que en aquest punt tenim diverses opcions. Si seguíssim la pista del costat mateix del pla de l'Estany baixaríem cap a la Baga de les Noucomes i aniríem cap a Peguera, una ruta molt interessant però no és l'objectiu d'avui. Si seguíssim la pista que marxa al costat de la casa pujaríem cap al serrat de les Arades, arribant al mateix punt on volem anar però fent una llarga marrada per pista. Així doncs anem a buscar el torrent del Tonedor. Al peu mateix de la casa de l'Estany cal girar la mirada cap al nord-oest i anar a buscar una canal força definida que comença al cap d'amunt dels prats. Si ens hi fixem veurem alguna fita. El més complicat és trobar el punt d'inici de la canal, però un cop localitzat el camí ja és evident.

Aquí el camí puja de forma considerable. Anirem resseguint la canal del Tonedor, força oberta. El camí no està gaire fresat, no sembla passar-hi gaire gent. Però anem trobant fites, i alguna marca antiga de color vermell. Anem pujant mica en mica, guanyant alçada ràpidament. En un punt en què la canal s'obre veiem verticalment sobre nostre el serrat de l'Hospital, amb la paret est molt abrupte. Aquí el camí esdevé més costerut encara, i voregem el cingle per la dreta fins a buscar el coll del Cap de la Canal del Tonedor. Un cop superat aquest fort pujador seguim de pla cap a l'esquerra, i enfilem encara més a l'esquerra per acabar de guanyar el cap del Serrat de l'Hospital (1.937 m.) Des d'aquest punt contemplem Corbera, Espinalbet i Queralt mirant cap al sud.

Desfem els últims metres que ens han permès arribar al serrat i baixem cap a la bassa dels Rasets, que veiem uns metres més avall tot seguint una ampla carena. Trobem marques del PR C-73 i l'anem seguint enllà un cop passada la bassa, pujant lleugerament. Passem per una zona oberta, amb plans d'herba. Pugem lleugerament fins a trobar unes extenses zones de pastures conegudes pròpiament com a Rasets. Des d'aquí seguim amb pujada molt moderada una pista desdibuixada fins a la Torreta dels Enginyers, passant abans per una zona farcida d'avencs calcaris.

La Torreta dels Enginyers marca el punt més elevat d'aquesta zona prèvia als Rasos, amb 1.985 metres. Hi ha unes antennes de comunicació i un vèrtex geodèsic. Des d'aquest punt veiem cap al sud dues prominències molt marcades, el Roc d'Uró a sota mateix, i el Cim d'Estela uns centenars de metres més enllà. A pocs metres del vèrtex geodèsic, una mica cap a la dreta mirant al sud trobem el pas per baixar. Pràcticament no hi ha camí, tot i que trobarem alguna fita. Cal desgrimpar uns metres amb compte, ja que és força dret i una mica aeri. No és gens perillós, simplement cal anar amb una mica de compte. Baixem uns metres fins arribar a un poc definit collet, des d'on enfilarem els pocs metres que ens separen del Roc d'Uró. És una pujada curta però força dreta, i fins i tot hi ha un petit cable innecessari per facilitar el pas dels primers metres.

El Roc d'Uró es desploma verticalment cap al sud, i és un bon mirador cap a Berga i el Baix Berguedà. Trobem al cim un nombrós grup d'excursionistes. Des d'aquí tenim una visió propera i molt bonica de l'estètic Cim d'Estela, cap on ens dirigim. Desfem aquests últims metres de pujada i seguim cap al sud per camí poc definit fins a trobar-ne un de millor que ens acosta fins al coll d'Estela. Des d'aquí tan sols cal seguir la carena i el camí fresat. Trobarem un pas en què cal fer una petita grimpada, però també hi ha un cable metàl·lic per qui necessiti més seguretat. Passem entremig d'una estreta escletxa i després de superar uns últims metres fàcils però una mica aeris arribem al popular Cim d'Estela (1.982 m.)

Just abans d'assolir l'últim cim comença a nevar, i ho fa amb certa intensitat. Tornem al coll i accelerem el pas. Prenem la pista que des del coll marxa cap a la dreta. La seguim només uns metres, ja que al cap de poc prenem un sender a l'esquerra. Cal parar atenció per no perdre aquest camí, ja que no és gaire evident. Si ens hi fixem, però, veurem una fita i l'inici del caminet que marxa a l'esquerra de la pista. El camí puja lleugerament fins a aplanar-se en arribar als Plans de Tagast. Seguim fites i marques grogues atentament enmig dels plans i arribem a la popular font de Tagast. Aquí tornem a trobar el PR, i el seguim avall. Poc després de passar un vailet escurcem la pista i baixem directament cap a la casa ensorrada de Can Déu. Continuem baixant pel dret, evitant la pista que fa més volta, i en pocs minuts més som de nou al santuari de Corbera.

Hem fet avui una ruta fàcil a llocs ben concorreguts i emblemàtics, però fins i tot tan a prop de casa hem pogut trobar trams de camí per on no havíem passat. Hi ha llocs que no t'avorreixen per més propers i coneguts que siguin. Són llocs que et reconforten i amb els quals estableixes una relació especial. Són llocs coneguts, però sempre hi ha algun matís nou, sempre hi ha algun detall que desperta la curiositat.