Roca Tallada (1.667 m.)

Visitem un cim poc freqüentat al vessant sud del Moixeró des del qual es pot gaudir d'una miranda frontal privilegiada sobre el Moixeró si mirem cap al nord, i de la vall del riu Bastareny si mirem cap al sud. Una matinal fàcil i agraïda, especialment a la tardor pels colors i el fullatge. En alguns trams el camí és poc o gens definit.

Fitxa

• Lloc de sortida: Cruïlla de Gréixer, Carretera de Bagà a Coll de Pal
• Distància: 7 quilòmetres
• Desnivell positiu: 900 metres
• Temps aproximat: 4:45 h.
• Dificultat: Fàcil
• Sensació de dificultat: Fàcil. Trams amb camí poc definit o sense camí.
• Ruta: Cruïlla de Gréixer - Bosc de l'Abaiol - Coll de l'Abaiol - Pas del Verdai - Pas de la Mona - carena - Cim de la Roca Tallada - Torrent del Quer d'en Torb - Carretera - Cruïlla de Gréixer
• Cartografia: Moixeró - La Tosa, (1:25.000), Editorial Alpina

Crònica

Al Berguedà sempre queda algun raconet per visitar, i simplement mirant un mapa és fàcil engrescar-se i planificar una sortida. En aquest cas havia de ser una sortida matinal, i per la distància i desnivell semblava ben factible. Pugem doncs amb la Sílvia fins a la cruïlla de Gréixer, on aparquem el cotxe. Per arribar-ni tan sols cal prendre la carretera de Coll de Pal des de Bagà i recórrer aproximadament 4 quilòmetres fins un marcat revolt on veurem cartells.

Des de l'aparcament comencem a caminar per la pista que puja cap a Gréixer (tallada al trànsit rodat), i al cap de pocs metres la deixem tot creuant el pont de Nazarí, dissimulat a l'esquerre. Recentment s'hi ha col·locat un pal indicador de camins, i durant una bona estona anirem seguint marques de color groc. El camí, evident, comença pujant fort i sostingut. Anirem remuntant el bosc de l'Abaiol, una fageda obaga i humida. A la tardor el camí esdevé un llit de fullatge per on és agradable caminar bo i evitant les relliscades si és moll. El bosc és espès i el camí sempre ressegueix el punt més baix de la fondalada. Tot pujant ens va quedant a la nostra esquerra els escarpats cingles del Quer d'en Torb, visibles entre els arbres.

Pugem durant gairebé tres quarts d'hora de forma sostinguda fins arribar al coll de l'Abaiol. Al coll ens sorprèn veure un vehicle, un tot terreny que suposem deu ser de caçadors. Més tard confirmem la suposició. Des de la pista tancada al trànsit que puja de Gréixer al coll d'Escriu es pot prendre una pista secundària a l'esquerre i arribar fins aquest punt.

Al coll de l'Abaiol cal parar atenció, ja que deixem les marques de color groc que segueixen per la pista i busquem un camí que des del mateix coll marxa cap a l'esquerre. El camí és poc definit en el tram inicial i més evident llavors. Enfila durant un tram fins arribar al pas del Verdai, característic i amb una gran roca des d'on tenim una primera perspectiva frontal de la Roca Tallada, que s'aixeca imponent no gaire lluny d'on som. El camí però farà una forta marrada per anar a buscar una debilitat en l'espadada cresta des d'on atacar el cim.

Des del coll del Verdai continuarem de flanc durant una bona estona. En aquest punt el camí és poc evident, i trobarem algunes bifurcacions en què cap camí no és evident, ni tenim tampoc fites ni marques de cap tipus. Seguim doncs flanquejant, perdent una mica d'alçada. Arribem al torrent del Quer d'en Torb i en aquest punt ens vam equivocar, ja que vam seguir amunt pel camí que remunta el torrent. Cal creuar aquest camí i seguir pel que veníem, de pla. Val a dir que en aquest punt el mapa de referència que portàvem (Moixeró - La Tosa, Editorial Alpina) té un considerable error, i això va augmentar la confusió. El mapa, tant en la versió digital que portàvem al GPS com la versió en paper, indiquen el camí a més alçada, gairebé sota la mateixa paret del cingle, quan en realitat el camí segueix més per baix. Així doncs després d'uns minuts de certa confusió seguim pel camí que marxa cap a la base del cingle a certa distància i en tendència cap a l'esquerra. El camí és poc definit però es pot seguir. Al cap d'una mica ja veiem el punt feble per on guanyarem la carena, el pas de la Mona.

Després de caminar una estona de pla el camí enfila fort cap a una marcada bretxa a la carena. L'últim tram és força dret, i trobarem un cable que ajuda més a baixar que no pas a pujar. Superem el pas de la Mona i arribem a dalt la carena. Trobem dos caçadors que esperen el senglar. Fan cara de fred i d'avorriment. Hi ha coses que encara ara em costen d'entendre.

Des de la carena contemplem la vall del Bastereny que s'obre cap al sud. També veiem cap a la nostra dreta la llarga carena que encara ens resta per recórrer abans d'assolir el cim. Comencem a resseguir-la, sense camí evident. Hi ha alguna fita molt escadussera, però no hi ha camí definit. Cal anar a buscar el pas més còmode. No cal resseguir el fil de la cresta, sinó que és millor seguir pel vessant sud guanyant poca alçada, i enfilar més fortament quan arribem just a sota del cim. Aquest tram és de pas incòmode, i cal anar sortejant boixos i trams rocosos. Quan arribem sota el cim, enfilem fortament per una petita canal tot grimpant. Una fita de pedres marca el cim, estret i llargarut.

Des del cim de la Roca Tallada tenim una panoràmica realment notable. Veiem una perspectiva frontal molt bonica de tot el Moixeró i la Tosa, a poca distància, d'on destaca el Penyes Altes al centre. Cap al sud s'obre la vall del Bastareny, i Bagà al fons, entre la boira. Cap a l'oest el Pedraforca és amo i senyor, i cap a l'est tenim una bona imatge del Bac de Diví. És realment un lloc bonic i val la pena ben gastar una estona de contemplació de l'entorn.

Intentem mirar si hi ha alguna altra forma de baixar del cim per no haver de recular. Cap al sud sí que seria possible, direcció cap als Empedrats, però aquesta direcció no ens convé, ja que aniríem en direcció contrària d'on havíem sortit. El vessant nord de la Roca Tallada és abrupte i molt vertical. No trobem pas evident. Potser de pujada seria factible, però de baixada sembla més una temeritat. Decidim doncs recular.

Desfem el mateix camí (en aquest cas no camí) fins al pas de la Mona. Baixem el curt tram amb el cable i fem el flanqueig fins a trobar el torrent que baixa des de la collada de la Coma Castellana. Abandonem el camí de pujada i seguim aquest camí cap a la dreta de baixada. No deixarem el camí fins a baix a la carretera de Bagà a Coll de Pal. Baixem durant una bona estona, perdent alçada ràpidament. El camí és poc definit però gens perdedor, ja que sempre segueix el fons del torrent, i a més a més encara es pot veure com havia estat una antiga pista de ròssec. El torrent que seguim és recte i molt definit, entaforat entre el Quer d'en Torb (baixant a l'esquerra) i els cingles que arribarien fins a la Roca Tallada (a la dreta). Després d'una llarga baixada arribem a la carretera de Bagà a Coll de Pal, a l'alçada de l'estret de Malgrau. Seguirem la carretera cap a l'esquerra durant gairebé un quilòmetre i arribarem al punt d'inici.

La Roca Tallada és una muntanya interessant per la seva posició estratègica, situada frontalment davant de la paret sud del Moixeró. Alhora permet contemplar perfectament el conjunt de plecs i falles que formen els contraforts del Moixeró. Aquest fenomen és especialment interessant, ja que veiem uns trencaments longitudinals de grans dimensions que provoquen llargues cingleres, arrodonides pel sud i bruscament trencades pel nord. És realment espectacular contemplar aquestes quilomètriques formacions rocoses escarpades, i des d'aquest modest cim en tenim una generosa perspectiva.