Bicicleta de muntanya a la resta dels Pirineus

La Trapa

Al poble de Villanua, enmig de la vall de Canfranc, surt una pista que puja durant 13 quilòmetres fins al refugi de la Trapa, al peu mateix de la Collarada. Remuntem la pista còmoda que puja de forma constant i amb algun tram dur fins al refugi del Cubilar de la Espata, lloc on gira del tot i acaba d'enfilar-se fins al punt més elevat. Al final dels prats girem cua, i al cap de poc prenem un divertit corriol que sense grans dificultats baixa fins a enllaçar de nou amb la pista. Continuem fins al bonic racó de la Fuente del Paco, on pedalarem per una bonica avetosa obaga que acaba amb un divertidíssim corriol pel qual baixarem directes al poble.

Garcipollera

Des de Bescós de Garcipollera, un petit poble abandonat al principi de la vall del mateix nom, comencem a pujar per una pista que creua una àmplia zona forestal. Ens enfilem progressivament cap a la Sierra Cruz, el punt més alt de la ruta, i tot seguit baixem fort per una pista trencada fins a la vall de Iguacel. Remuntem la pista principal de la vall fins a la magnífica església de la Virgen de Iguacel, un magnífic monument romànic ubicat enmig d'una gran extensió boscosa i que havia format part d'un antic monestir. Baixem per la pista principal de la vall tot passant pel poblet abandonat d'Acín de Garcipollera, i acabem de desfer la vall per un tram asfaltat fins al punt d'inici. Una ruta fàcil i curta per un entorn boscós de mitja muntanya.

Plana Canal

Passat el poblet de Puértolas comença una pista que s'enfila per la falda de l'espectacular Castillo Mayor. La pista traça una llarguíssima diagonal fins a l'aparcament que dona entrada al Parc Nacional d'Ordesa, a partir del qual no es pot continuar amb la bicicleta. A gairebé 1.800 metres planegem fins el petit refugi de Plana Canal, i ens apropem fins al llavi del cingle. Sota els nostres peus cau en vertical l'impressionant Canyó d'Añisclo, i al fons podem contemplar la silueta de les tres puntes característiques del massís del Mont Perdut. Tornada fàcil per la mateixa pista.

El Comiello (1.899 m.)

Recorrerem la llarga carena de la serra de Bolave, un bon mirador dels cims d'Ordesa i el canyó d'Añisclo. Comencem a pedalar a Fanlo per una pista que s'enfila fort cap al mirador de la Rayuala, i després d'un petit descans segueix pujant fort cap el sostre de la ruta, on hi ha una petita cabana i un extraordinari panorama. Tot seguit avançarem per una carena de més de 7 km. a través d'una pista precària que uneix diferents puntes. Baixem a visitar el bonic poble de Yeba i iniciem el retorn, primer amb una llarga baixada al barranc de Yesa i tot seguit una pujada dura per terreny sec i solei que ens porta fins al despoblat de Ceresuela. Un últim pujador fins al Cuello Trito i ja només queda un tram suau i agradable per una pista ombrívola fins al punt d'inici.

Biadós

Pedalem per la capçalera de la vall de Chistau remuntant el riu Cinqueta des de San Chuan de Plan fins a Biadós, i tot seguit pugem fort cap als plans de l'Abet, sostre de la ruta. Tot l'itinerari és per bones pistes, primer en pujada moderada des del poble cap als plans on hi ha l'ermita de la Virgen Blanca, i tot seguit un últim pujador fins a Biadós, on hi ha un refugi i un preciós nucli de bordes al peu mateix del Posets. Reculem uns metres i creuem el riu al costat del refugi d'es Plans, on prenem una pista que comença planejant i tot seguit puja cap a la part alta de la ruta que ens ofereix grans vistes cap al Bachimala, la punta Suelza o el massís de Cotiella. Des de les plàcides pastures a gairebé 1.900 metres baixem per bona pista fins al punt d'inici.

Ibón de Plan o Basa de la Mora

Al poble de Saravillo, al lateral solei de la vall de Chistau, surt una pista que remunta pel vessant nord del massís del Cotiella. Una llarga pujada ens deixa al refugi lliure de Labasar, on comença un camí parcialment ciclable que ens acosta fins un dels racons més màgics dels Pirineus, un estany poc profund, d'aigües intensament verdes, sota les parets erosionades de la serra d'Armeña. Gaudim d'aquest racó idíl·lic i tornem al refugi on comença el descens per un corriol directe que té un primer tram força difícil i una segona part deliciosa on es pot fluir a bon ritme.

Coll del Vent

Sortim pedalant des de la Pobla de Roda per una pista al peu del riu Isàvena que més tard es transforma en un caminet i avança fins als afores de Serranui. Deixem el riu i comencem a remuntar el barranc de Ricans amb forts pendents. Ens anem enfilant cap a la base de les parets de la serra de Sis i el vistós Mall de Brocoló. Pugem una bona estona per bona pista i fem un últim tram duríssim amb pendents superiors al 20% fins al Coll del Vent. Contemplem l'ampli paisatge cap a la vall d'Isàvena, el Turbó i el Cotiella i seguim per la pista que recorre el gran altiplà fins al poble de Queixigar. Baixem cap al fons d'un barranc, i tornem a pujar una bona estona fins al petit nucli de Sant Esteve del Mall. Ja només ens queda baixar per bona pista fins al bonic pont de la Pobla on hem començat la ruta.

Pobles abandonats de Guara

Al nord de la serra de Guara resten interts petits pobles per on va córrer la vida fins a mitjans del segle passat. La dificultat en les comunicacions i la falta d'oportunitats els van condemnar. Sortim del poble habitat de As Bellostas on prenem una pista que comença baixant fins al riu Balced i continua pujant per l'altre banda fins al despoblat de Bagüeste, amb la seva bonica església encimbellada. Tornem a baixar cap al despoblat de Letosa i planegem en un tram solitari i bonic fins al nucli de Nasarre que conserva la notable església de Sant Andreu. Per un camí mes trencat avancem cap a Otín, el poble més gran i abandonat més recentment. Iniciem el retorn per la capçalera del barranc Raisén, visitem el petit despoblat de San Póliz i acabem la ruta amb una bona pujada. Un interessant recorregut per terreny inhòspit on el rellotge es va aturar fa mig segle.

Cruz de la Guardia

Des de la collada de la Cruz de la Guardia es pot gaudir d'una de les millors vistes de la vall de Pineta amb la cara nord del Mont Perdut al darrere, i més enllà les muntanyes de la Múnia. Per arribar-hi comencem a pedalar per una pista que surt de Chistén i puja cap al mirador de la Cruz de Puyadase, sobre la vall de Chistau i amb bones vistes cap al massís de Bachimala. Remuntem l'ampla coma del barranc de la Poma, farcit de bordes enmig de pastures d'alçada. Seguim pujant per vessants oberts fins al coll, a 2.100 metres, i encara continuem per un tram molt panoràmic fins al refugi de Pardinas. El descens també ens regala bones vistes sobre el sector del massís de Cotiella i la vall del riu Cinqueta.

Ibón d'Urdiceto

Al mig de la vall de Bielsa, prop del petit poble de Parzán, neix una pista al costat de la central de Barrosa que s'enfila fort pel barranc d'Urdiceto fins assolir el llac del mateix nom. És una pujada molt exigent d'11 km., amb un pendent mitjà de l'11% amb trams que superen el 15, i amb parts força pedregoses. Tot pujant gaudim d'un paisatge d'alta muntanya amb vistes cap al Mont Perdut i les crestes de la Múnia. A dalt entrem en un paisatge lunar i arribem a l'estany situat sota les puntes Fuesa i Suelza, que s'acosten als 3.000 metres. Extraordinària visió cap als massisos de Posets i Bachimala des del peu de l'ampli estany a gairebé 2.400 metres d'alçada. Baixarem plàcidament per la mateixa pista gaudint d'un panorama excepcional cap a totes bandes.

Pàgines