Bicicleta de muntanya a la resta dels Pirineus

Val de Loron

Des del centre turístic de la vall de Loron iniciem una ruta en bicicleta que comença al fons de la vall i que s'enfila fins a les carenes que la separen de la veïna vall d'Aura. Comencem pedalant al poble d'Avanha i remuntem una llarga pista en considerable pendent i amb trams força durs fins assolir la carena. Tot seguit fem un puja-baixa constant per damunt d'una carena ampla i amb trams molt panoràmics cap als grans cims pirinencs durant gairebé 7 km. fins al coll d'Azet. Iniciem el descens per corriol fins a l'estació d'esquí de Val Louron, i seguim el descens enllaçant camins, amb alguns trams difícils fins a Lodenvièla i el llac de Genòs, el centre neuràlgic de la vall. Ja només queda seguir planejant al peu del riu Loron fins al punt d'inici.

Val dera Varelha

Al nord de la vall de Loron hi trobem una valleta transversal i poc coneguda que s'allarga fins als peus del Mont Né, un cim modest però panoràmic. Fem una ruta en bicicleta des de la població que dóna nom a la vall, Era Varelha, i ens enfilem pedalant per una pista agradable fins a la falda del cim. Canviem de direcció i continuem pedalant per un bonic bosc d'avets de grans dimensions, primer en baixada, i més endavant pujant fort per una pista secundària. Assolim unes pastures alçades que entremig de les boires permeten contemplar la contrada. Baixem per un corriol força dret fins al poble d'Ys, i pugem un tram curt d'asfalt fins a tocar el poblet d'Arris. Prenem un camí en pujada que ens obliga a empènyer uns minut la bicicleta, però de seguida enllacem amb un preciós corriol que a través d'una espessa fageda ens retorna al punt d'origen.

Volta al pic de Cagire

Des del coll de Menté, prop de l'estació d'esquí de Mourtis, prenem la pista forestal de Soulan que contorneja el pic de Cagire. L'itinerari comença baixant suaument dins d'un bosc frondós i humit amb faigs i avets. Voltem el vessant est i nord de la muntanya fins al coll de la Couage, on s'acaba la baixada i comencem a pujar per un tram molt obac que passa per la bonica cabana de Arguenos, amb vistes cap al pic de Gar. Seguim amunt fins al coll de Caube, on arribem amb un últim tram de corriol ben bonic. El coll és un balcó panoràmic suspès al buit sobre la vall de la Garona, i s'albira el massís de la Maladeta. Tornarem per la mateixa pista, que comença baixant i acaba amb pujada moderada.

Via Decauville vall d'Orla

Al fons de la petita i congosta vall d'Orla, a les profunditats del Coserans, iniciem una ruta que comença baixant suaument fins a l'estreta pista asfaltada que puja cap al petit nucli de Luentein. Tot seguit prenem una pista agradable que entre un bosc espès ens va enfilant pel vessant occidental de la vall. En un revolt indicat de la pista prenem un camí que creua de flanc el bosc de Lassiscas. Avancem per una bonica fageda amb molts trans on cal empènyer. Quan trobem el GR-10 baixem gairebé sempre a peu cap al fons de la vall, creuem uns prats i fem una forta pujada a peu fins a trobar l'inici de la via. Comença tot seguit la part més interessant, un recorregut planer que segueix l'itinerari d'un antic tren miner del qual trobem diverses restes, com vagonetes o els cinc túnels que creuem. És força ciclable, però el poc manteniment, les moltes pedres i els torrents obliguen a baixar sovint. Finalment ràpid descens per un corriol divertit fins al punt d'inici.

Mines de Ventalhor

En una zona remota del Coserans, a gairebé 2.000 metres i sota el cim de Mauberme que fa frontera amb la Val d'Aran, a mitjans del segle XIX es van obrir unes mines de blenda i galena de les quals queden interessants restes. S'hi pot pujar en bicicleta des del poble d'Eilia a través d'una pista precària que s'enfila per pendents molt drets sota cims altius. Sortim de l'antiga mina de Bocard i entrem en una vall estreta i en pendent suau fins al fons del circ de la Planha. A partir d'aquí comença una forta pujada enllaçant zig-zags fins a les mines. De camí passem per la gran cova de la Cigalera. Un cop a dalt passegem per les restes d'edificis, bocamines telefèrics i maquinària de les antigües instal·lacions mineres. Baixarem per la mateixa ruta amb compte ja que tot el terreny és molt dret, el algun cas fins i tot aeri.

Port d'Aulà (2.262 m.)

El Mont Valier és el gran protagonista d'una agradable pedalada que ens enfila fins al punt fronterer entre el Coserans i el Pallars. Iniciem la ruta a les últimes cases sobre el poble de Coflens, quan la pista esdevé de terra. Pugem sempre amb pendent moderat per bona pista fins al coll de la Pausa. A partir d'aquí la pista està tancada als vehicles i ens enfilem més tranquil·lament fins una cabana de pastors. Tot seguint enllacem diversos revolts en zig-zag que ens permeten guanyar ràpidament alçada fins a l'estany d'Areau. Seguim pujant entre pastures d'alçada contemplant la cara est del Mont Valier, que mostra el seu vessant més feréstec amb gairebé 2.000 metres de paret. Assolim el petit estany de Pra Matau, i rematem la jugada fins al coll que ens obre la vista cap al Pallars i l'Aran. Baixem per la mateixa pista tot gaudint d'un paisatge d'alta muntanya excepcional.

Liena (2.605 m.)

Al petit poble de Chisagüés, situat al nord del municipi de Bielsa, s'inicia una de les pistes més altes de tots els Pirineus, i que ens permetrà arribar pedalant fins a dalt del cim a més de 2.600 m. Sortim pedalant direcció oest per la pista que remunta el riu Real, amb uns primers quilómetres suaus per un terra vermellós. Passada la borda Brunet la pista puja molt fort i es torna a suavitzar abans d'arribar al bonic racó de Petramula. La pista fa un gir de 180º i torna a pujar fort cap als prats alpins del Ruego, sota les parets de l'Espluca Ruego. Passem per una antiga estació sismològica i unes mines abandonades, i fent zig-zags en forta pujada guanyem la carena i de seguida el cim que obre la visió sobre la vall de Barrosa. Des del cim baixem a peu fins les antigues mines, i tot seguit iniciem el descens per la mateixa pista, contemplant un preciós paisatge d'alta muntanya, avui enterbolit pels núvols alts.

Volta al Comodoto

Comencem a pedalar al petit poble d'Espierba, alçat al vessant esquerre de la vall de Pineta. Aquí surt una pista que puja constantment en direcció nord-oest fins als plans de la Estiva, on tenim una bonica vista del circ de Pineta. El pendent és moderat en el primer tram, i més dur a la segona meitat, amb un terreny pedregós on no val a badar. Canviem de direcció al petit refugi de l'Estiva, i avancem fins a la Plana Fonda on la pista s'acaba. Creuem aquesta gran pastura i pugem empenyent les bicicletes fins a la collada de Coronetas seguint el GR. Descartem pujar al cim del Comodoto perquè comença a ploure. Cruem el coll i comencem un preciós descens per una ampla carena amb vistes cap a les parets de la zona del PN d'Ordesa. El corriol no és fàcil, i en alguns trams baixem a peu. Més endavant enllacem amb una pista que baixa fins a Espierba, on continuarem baixant per un divertit corriol fins al fons de la vall.

Migdia de Bigorra (2.877 m.)

Tot i que per a molts ciclistes al coll del Tourmalet és un destí cobejat, avui per a nosaltres serà el punt d'inici d'una ruta fins un dels cims més característics dels Pirineus. A 2.115 metres surt una pista des del mateix coll que traça una llarga diagonal sobre la vall de Varètja. Compartim ruta amb molts excursionistes i un curiós ramat de llames que pasturen per la rodalia. Creuem dos túnels i pugem per la pista de pendent moderat fins a sobre del llac d'Oncet. El pendent s'incrementa després del llac, i traça un zig-zag amb llargues diagonals molt dures i amb terreny pedregós. A l'antic refugi de l'Hotellerie des Laquets s'acaba la pista i comença un camí molt dret que aviat ens obliga a empènyer la bicicleta fins al cim. Extraordinàries vistes cap a tots els Pirineus des de sota les aparatoses antenes. Baixem pel mateix camí fins al llac, on prenem un corriol molt divertit i panoràmic, que amb diversos trams aeris baixa fins a 2 km. per sota del coll. Ja només falta pujar per asfalt el tram més dur del coll del Tourmalet.

Val d'Azun - Llac de Soum

Seguint la ruta dels colls del vessant francès dels Pirineus, de camí entre els colls d'Aubisca i Tourmalet, fem parada a la vall d'Azun per fer una ruta en bicicleta pels seus altiplans barreja de boscos d'avet i prats alpins. El punt de sortida és el bonic poble occità d'Arrens e Marçós, i en arribar a Galhagòs comença una pista que puja fort els primers quilòmetres. Avancem immersos dins d'una boira espessa habitual d'aquest vessant nord pirinenc, i en sobresortim passat el coll de Couraduque, on hi ha una petita estació d'esquí de fons. Avancem per una bonica avetosa, i pugem fent diversos revolts fins al coll de Bazès, sota el pic del mateix nom. Planegem un tram molt agradable i panoràmic i al collet sota el pic Cantau enfilem fort per camí fins a la Cresta de la Serra. Pedalem per la carena en un tram deliciós sobre un mar de boira i amb vistes al pic Galizos. Baixem al petit estany de Soum i tot seguit prenem un corriol fàcil i divertit que de nou dins la boira va baixant fins al fons de la vall.

Pàgines