Prop dels pobles d'Horta de Sant Joan i Arnes trobem aquesta espectacular elevació rocosa, una de les més característiques del Massís del Port. Tot i el seu aspecte vertical i inaccessible, un punt dèbil pel vessant sud permet superar el seu cim en una breu caminada. Des del punt més elevat podem contemplar una excel·lent panoràmica de les abruptes formacions rocoses d'aquest sector.
El cor de l'Alta Garrotxa guarda una grata sorpresa en forma de cresta aèria i esmolada. És una activitat d'aventura molt llarga i de dificultat moderada però sostinguda. No té passos molt complicats, però sí exposats. Cal seguretat i agilitat en progressió en cresta. Vam anar massa lents, assegurant en excés al principi. Se'ns va fer tard i vam haver d'abandonar en una de les poques escapatòries de la ruta. Vam arribar de nit per terreny incòmode i molls per la pluja.
Una nova edició dels ja tradicionals Raid i Pedalada de Cal Marçal marcada per l'elevada participació que va superar les expectatives de l'organització. A nivell competitiu es va imposar Guillem Muñoz, però li va tocar patir a causa d'una distracció, i el ciclista local Cristofer Ruano va estar a punt de superar-lo, tot i que finalment en segona posició.
Sortim a caminar i trotar fent una ruta circular que ens portarà a voltar la serra d'Ensija. Pugem pel camí més dret i alhora més espectacular que enfila al costat de la Roca Gran de Ferrús, passem l'Estret i guanyem la carena a la Roca Blanca. Acabem d'arribar a la Gallina Pelada i continuem resseguint sempre la carena nord d'oest a est fins arribar al Pla de les Tores. Baixem del Pla d'Ensija fins al punt d'inici per la canal dels Caçadors.
Una altra forma ben entretinguda i molt més solitària de pujar el Pedraforca és seguir tota la seva cresta nord. Des del camí de la tartera anem a buscar el pic dels Cabirols. Fem dos ràpels espectaculars per creuar els Cabirols i el Gat. Grimpem per terreny aeri fins al cim del Calderer, i continuem fins al Pollegó Superior. Acabem de recórrer la cresta fins al cim Nord, baixem per la canal del Verdet i acabem d'arribar al refugi Estasen pel camí tradicional.
Prop del poble francès de Millau i amb vistes al seu espectacular viaducte, en ple parc natural de la Causse Noir trobem una ferrada de dificultat mitjana però extremadament vertical. Té dos recorreguts, un de fàcil i curt i un de més llarg i difícil, amb dos ponts nepalesos i llargs trams de flanqueig en desplom. Cal força de braços i seguretat mental, ja que tot l'itinerari és molt aeri.
Com que el temps no ens permet fer activitats a l'aire lliure aprofitem per recórrer alguns llocs interessants de les Cevenes. El subsòl guarda impressionants sorpreses, com l'Aven Armand, una cova amb espectaculars formacions de calç, o l'Abime de Bramabiau, amb el riu subterrani. Caminem també per petits poblets encantadors, enmig de grans prats verds.
És una de les ferrades més concorregudes de Catalunya, sobretot pel reclam que representa l'impressionant pont nepalès de gairebé 70 metres. La via és de dificultat mitjana en conjunt, però amb una variant difícil i un darrer tram amb dos extraplomats atlètics força exigents. Un itinerari divertit i emocionant, amb variants més fàcils i escapatòries en tots els passos clau.
Ben a prop del Puigsacalm el Puig dels Llops mostra la seva cara sud vertical i altiva. Ens engarristem per la Canal Nova fins el Puig Corneli i acabem d'arribar caminant al peu de la via. Escalem aquest itinerari de 7 tirades, amb alguns trams força entretinguts, sobretot el diedre del tercer llarg, força atlètic. Assolim el cim i baixem pel divertit camí dels Ganxos Vells.
Tot i no ser el més elevat, possiblement sigui el cim més definit i amb un caràcter més vertical de tot el massís del Catllaràs. Les seves dues punxes cimeres donen nom i personalitat a aquesta massa vertical de conglomerat. Pugem el cim des del monestir de Santa Maria de Lillet, fent una ruta circular pel vessant nord del massís.