Prop dels pobles d'Horta de Sant Joan i Arnes trobem aquesta espectacular elevació rocosa, una de les més característiques del Massís del Port. Tot i el seu aspecte vertical i inaccessible, un punt dèbil pel vessant sud permet superar el seu cim en una breu caminada. Des del punt més elevat podem contemplar una excel·lent panoràmica de les abruptes formacions rocoses d'aquest sector.
Fitxa
- Tipus de sortida: Caminada
- Lloc de sortida: Km. 5 pista del Port, direcció la Franqueta, des dels afores d'Horta de Sant Joan
- Distància: 6,3 quilòmetres
- Desnivell positiu: 460 metres
- Temps: 02:05 hores
- Dificultat: F
- Sensació de dificultat: Fàcil
- Cartografia: El Port (Nord), Editorial Piolet (1:30.000)
Itinerari
Punt de pas | T. parcial (h.) | T. acumulat (h.) | Dist. (km.) |
---|---|---|---|
Cruïlla pista (km. 5) | 00:00 | 00:00 | 0 |
Inici camí | 00:37 | 00:37 | 2,0 |
Cim | 00:34 | 01:11 | 4,4 |
Punt d'inici | 00:54 | 01:05 | 6,3 |
Crònica
Tot just passat Horta de Sant Joan en direcció cap a Arnes ens sorprèn una de les primeres elevacions del massís del Port. I ens sorprèn per la bellesa de la seva forma i el seu caràcter vertical i desafiador. Només de passar, els ulls s'hi dirigeixen inexorablement, així com el desig de pujar-hi. De lluny sembla molt difícil, però la ruta d'accés és fàcil, curta i concorreguda. De fet ja havíem estat en aquest punt, però com que avui ens hi posem tard i el temps és insegur, decidim repetir una excursió curta sense complicacions. Una alternativa que teníem era pujar per la via normal i baixar per uns ràpels del vessant nord-est, donant un punt d'aventura a la ruta, però amb el risc imminent de pluja optem pel camí més fàcil. Vam fer bé, ja que de tornada va ploure.
Per accedir-hi cal seguir la pista asfaltada que surt a un parell de quilòmetres d'Horta de Sant Joan direcció Arnes. Un senyal indica l'accés al Massís del Port. En tot el recorregut anem veient les monumentals parets del vessant nord, i quan hem fet uns 5 quilòmetres i veiem la paret just a l'esquerra veiem que marxa una pista forestal a l'esquerra. En aquest punt podem deixar els vehicles i començar a caminar. Es pot pujar més amunt, però no trobarem lloc per aparcar, i a més a més val la pena pujar caminant tot gaudint de la majestuositat de les parets.
Comencem a caminar a mig matí pujant per la pista que s'encamina cap a la paret de les Roques de Benet. Pugem còmodament una bona estona, tot i la molèstia freqüent de tot-terrenys que pugen i baixen. És cap de setmana llarg i ronden molts boletaires. També hi ha molts caçadors que fan una batuda de senglars. Caminem poc més de mitja hora, guanyant alçada progressivament i vorejant les parets de les Roques d'esquerra a dreta. En un punt marcat amb una gran fita de roques deixem la pista i prenem un camí a l'esquerra que enfila marges amunt. El camí és fresat i evident.
Continuem amunt ara per terreny emboscat i canviem de direcció, anant ara de dreta a esquerra (sud-nord). Anem pujant sense cap dificultat fins un punt en què el camí s'entafora en una canal estreta, amb roca a banda i banda. En aquest tram el pendent s'incrementa, i el pas esdevé menys còmode sobretot per culpa de la pedra descomposta. Tot i això avancem sense dificultats per dins de la canal. En un punt cal passar per sota d'una gran pedra encanatrada a banda i banda de la canal. Al cap d'amunt de la canal guanyem ja el llom de les Roques. Continuem a l'esquerra seguint el sender i enfilem els darrers metres que ens porten al cim principal de les Roques de Benet, el Castell, després d'un petit pas de grimpada molt fàcil.
Des del cim tenim una àmplia panoràmica d'aquest sector del Massís del Port, amb siluetes retallades, estretes crestes, pics espadats. Davant mateix, en direcció est contemplem en primer terme la bellíssima cresta de les Gronses. Cap al nord destaca, encimbellat, el poble d'Horta de Sant Joan, al costat del qual s'alça la bonica muntanya de Santa Bàrbara o Tossal d'Horta. Més enllà contemplem les àmplies planures de la Terra Alta i del baix Matarranya. Seguim el cim del Castell i baixem per l'altre costat, destorbant un parell cabres salvatges que campen lliurement per aquests caps de roc.
Arribem fins a veure la instal·lació de ràpel que permetria resseguir la cresta cimera i baixar pel vessant nord-est, seguint alguns ràpels molt aeris. Però avui ens ho prenem amb calma, i simplement acabem baixant pel mateix camí. A més a més es posa a ploure dalt del cim, i accelerem la baixada per no quedar ben molls. Més tard, després d'haver-nos ben remullat i quan ja estem a cobert, la pluja s'espassa i fins i tot torna a sortir el sol. Rematarem la primera jornada a la zona passejant relaxadament pels estrets carrers d'Arnes.
L'excursió a les Roques de Benet és una clàssica de la zona, curta, fàcil i interessant. Perfecta per un dia d'arribada, un matí o tarda suaus o per complementar amb alguna altra activitat per les rodalies.
 
Afegeix un nou comentari